dimecres, 30 de gener del 2008

Foguerons '09, la flama continua encesa

Un any més els Foguerons de Sa Pobla tornen a la Vila de Gràcia!

El caràcter festiu d’aquesta celebració a la vila no ens pot fer oblidar la difícil situació dels Països Catalans: crisi, espanyolisme, patriarcat i esquarterament territorial imposat pels estats espanyol i francès, i perpetuat pels nostres polítics botiflers amb els seus estatuts d'autonomia. I és que aquesta és la seva estratègia: dividir la nostra nació en comunitats autònomes per tal de colonitzar-nos de manera més eficient.

I som nosaltres, el poble català, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, qui haurem de construir uns Països Catalans lliures.

Des de l'Assemblea de Joves de Gràcia (AJG-CAJEI), animem al jovent gracienc a participar d'aquesta festa popular, ja que és una bona manera de superar les fronteres imposades, reunint-nos tots junts i juntes i gaudint de la cultura popular de Sa Pobla i Mallorca a les nostres places i carrers.



Visca els foguerons de Sa Pobla!

Visca Gràcia!

Visca la terra!

diumenge, 27 de gener del 2008

6 ANYS DE CASAL POPULAR

EL següent cap de setmana l'AJG celebrarà el sisè any de l'okupació del Casal Popular de Gràcia. La seu de l'assemblea de joves de Gràcia, que s'ha convertit en un lloc emblemàtic de la Vila de Gràcia acollirà els actes que l'AJG ha preparat per commemorar aquesta data.

El program d'activitats és el següent:

-Dijous 31 de gener:
20h Exposició: "11 anys alliberant espais". On es farà un recull de les diferent cases que han fet de seu del col·lectiu gracienc.
21:30h Festa gallega: Amb música, menjar i molt més.
-Divendres 1 de febrer:
22h Festa "petarda" amb punxadiscs
-Dissabte 2 de febrer
13h Bermut
14:30h Dinar Popular
16:30h Quinto
20h Cercatasques de disfresses: Es farà un concurs on les millors disfresses individuals i grupals rebran un premi.

Esperem la vostra assistència!


COLA'T: Contra el preu abusiu del transport públic

Aquest divendres a les 22:00 l'assemblea de joves de Gràcia (AJG) ha realitzat una nova acció emmarcada en la campanya "Cola't: contra el preu abusiu del transport públic". L'acció ha consistit en bloquejar les entrades del metro de Fontana i deixar via lliure als usuaris per tal que poguessin entrar sense pagar. Al mateix temps s'han repartit octavetes amb el manifest de la campanya. A més a més, a la paret de l'edifici del metro al carrer Astúries s'ha pintat un mural amb el lema de la campanya. L'acció ha transcorregut sense incidents i l'AJG valora molt positivament la implicació dels usuaris, que en molts casos donaven la raó al col·lectiu gracienc i aplaudien aquesta iniciativa.

dilluns, 21 de gener del 2008

FOGUERONS 08: Un any més de festa, un any més de lluita! [dissabte 26 de gener]

Un any més els Foguerons de Sa Pobla tornen a Gràcia en la data coneguda per molts graciencs i gracienques com la Festa Major d'Hivern. Setze anys després de la seva primera edició, aquest dissabte 26 de gener, els Foguerons tornen a brindar al poble català l'oportunitat de lluir la seva millor muda, sense complexes, sense censures. Durant el vespre i la nit del 26 de gener colles de cultura popular de Gràcia i d'arreu del país es passejaran orgulloses pels carrers i places de la Vila il·luminades per la llum de les fogueres que presideixen majestuoses els indrets més emblemàtics de Gràcia. No s'apagarà la flama aquest any, una flama encesa el 1707 per un poble que no es rendeix, un poble que no es sotmet, un poble que no calla i acata malgrat els intents continus, a vegades sagnants i esgarrifosos, de Madrid i París. No s'apagarà la flama fins que aquest poble, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, gaudeixi altra cop del dret de decidir sobre el que el pertany legítimament.

Els graciens i gracienques sortirem al carrer un any més a gaudir de les nostres festes i a reivindicar el que ens pertany. Perquè és al carrer on els somnis es fan realitat, perquè per moltes lleis absurdes que ens ho neguin serà el poble, la gent, els catalans i catalanes qui decidiran el seu futur al marge dels interessos dels estats veïns.

Visca la Vila de Gràcia!

Visca els Països Catalans unificats, independents i socialistes!

divendres, 18 de gener del 2008

7 anys sense en Zigor i en Diego.















El 22 de gener farà 7 anys de l’empresonament d’en Diego i en Zigor. Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT) i Rescat han convocat una concentració el dimarts 22 de gener a les 19.30 davant l’Ajuntament de Terrassa.

Llegeix el comunicat.

26 de gener: 7è aniversari de Rescat

Per tercer any consecutiu, des de Rescat us convidem a celebrar el 7è aniversari d’aquest col.lectiu, recordant els 7 anys de lluita per la llibertat dels i les preses polítiques i agafant forces (amb un bon dinar) per a continuar lluitant per molts anys més.

Aquest any canviem de barri, i l’acte es celebrarà a l’Ateneu Popular de 9 Barris, que ens cedeix el seu espai per a l’ocasió (mapa)

Al matí, a partir de les 11h hi haurà una fira d’entitats i col.lectius antirepressius i un taller de pancartes.

A les 14h el dinar, al preu de 15 euros, i pel que és imprescindible comprar tiquets anticipadament a La Torna, El Terra d’Escudella o l’Ítaca. Si sou de fora de Barcelona i no us és possible arribar-vos a aquests locals per comprar els tiquets, podeu escriure a info(arroba)rescat.org

Després del dinar hi haurà quinto antirepressiu i durant tot el dia punxa discos.

dilluns, 14 de gener del 2008

COLA'T: Per un transport públic per a tothom!

Avui 14 de gener, l'Assemblea de Joves de Gràcia a les 8'30 del matí ha
realitzat el Cola't a l'estació de ferrocarrils de Gràcia com a primera acció de la campanya 2008. La campanya del Cola't és el desè any consecutiu que es fa.

Amb aquesta acció l'assemblea de joves de Gràcia (AJG) pretenen denunciar el preu abusiu del
transport públic que es veu incrementat sempre a l'inici de l'any,
convertint aquest mitjà en un transport inaccessible per a la majoria dels
seus usuaris. L'acció, ha consitit en entrar a la parada dels ferrocarrils desplegant una pancarta on es denunciava la situació patida pels usuaris, s'han repartit octavetes amb
el manifest, i s'han obert tots els accessos als ferrocarrils, convidant als
usuaris a entrar sense pagar.

L'acció que ha durat poc més de quinze minuts,
ha estat ben acceptada per la majoria d'usuaris que agafaven el ferrocarril
a aquella hora, i que comentaven la situació vergonyosa a la que es veuen
sotmesos. A l'entrada dels ferrocarrils també s'ha realitzat un mural on
s'hi podia llegir el lema de la campanya:

CONTRA EL PREU ABUSIU DEL TRANSPORT PÚBLIC: COLA'T!!!



COLA'T [Manifest]

Contra el preu abusiu del transport públic: COLA'T

L'encariment que any rere any es produeix en el preu del transport públic, està convertint aquest, en un mitja de transport en un privilegi i no pas, en un servei a l'abast de la classe treballadora. Cada inici d'any el preu del bitllet del transport augmenta d'una forma indiscriminada i arbitrària (per sobre de l'IPC) sense que això suposi una millora del servei. Aquest mitja de transport és el mitja de treballadores i treballadors, de jubilades i jubilats, d'estudiants, i de persones respectuoses asmb el medi ambient, ja que aquest mitja és menys contaminant que el cotxe o la moto. Des de l'assemblea de joves de Gràcia considerem que l'increment dels preus del transport públic provoca:

-Afavorir la utilització del cotxe i la moto per desplaçar-se, creant embussos i per tant contaminant.

-Augmentar el nombre de gent que utilitza el transport públic sense pagar, amb el que ATM i l'Administració responen amb mesures coercitives i de control social (càmeres de videovigilància, seguretat privada..) que utilitzen com a justificació per encarir el bitllet.

-Convertir el transport públic en un mitja de transport fora de l'abast dels seus usuaris.

Aquest any 2008 estarem pagnt 7 euros amb 20 cèntims per la viatges de transport públic. Això vol dir que estem pagant cad viatge a 72 cèntims, que són gairabé 120 pessetes. 120 pessetes per un viatge que en ocasions, no supera els 10 minuts de durada. Davant d'aquest alarmant fet, des de l'AJG convidem a tots els usuaris i usuàries a exercir la desobediència civil com a forma de protesta.

FINS QUAN HAUREM DE SEGUIR AGUANTANT?

CONTRA ELS PREU ABUSIUS DEL TRANSPORT PÚBLIC, DESOBEDIÈNCIA!

diumenge, 13 de gener del 2008

[CAJEI] Comunicat de suport als i les treballadores de TMB

Segons va informar ahir la CGT, la direcció de Transports Metropolitans de Barcelona i els cinc sindicats que integren el comitè d'empresa del col·lectiu de conductors d'autobusos han acordat reprendre dilluns vinent les negociacions al voltant del nou reglament que ha de regular el règim de pauses i descansos en el sector.

Des de la CAJEI ja ens hem sumat al conjunt d'organitzacions i persones que durant les darreres setmanes hem estat mostrant al carrer el seu suport a la vaga i a les protestes dels treballadors i treballadores de TMB.

Els conductors d'autobús en lluita a Barcelona han de saber que tenen i tindran sempre el suport del jovent organitzat, així com el convenciment que des de la CAJEI farem tot allò que estigui a les nostres mans per difondre la seva situació i participar activament en les protestes contra l'actitud caciquil i prepotent que han mostrat els directius de TMB fins a la data.

L'exigència d'un transport públic, gratuït i de qualitat no pot quedar-se en la mera defensa dels drets dels i les usuàries. No podrà existir mai un transport ni públic ni de qualitat si els i les més implicades en el seu funcionament pateixen situacions laborals com la dels conductors d'autobusos de TMB, sense dret a un descans i treball dignes, amb míseres retribucions, i en condicions més pròpies d'entitats privades en plena guerra mercantil que no pas d'un servei públic.

Per últim, volem felicitar la dignitat i valentia mostrades un cop més pels companys i companyes de la CGT, a la qual s'han sumat aquest cop els i les sindicalistes d'ACTUB.

És per això, que sigui quin sigui el resultat de les negociacions, la CAJEI vol fer saber als i les companyes dels sindicats en lluita, que seguiran comptant amb el suport actiu de les Assembles de Joves de Barcelona i de tota la CAJEI.

Endavant amb la lluita!

CAJEI

dijous, 10 de gener del 2008

7 anys sense Zigor i Diego

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT) i Rescat han convocat una concentració el dimarts 22 de gener a les 19.30 davant l’Ajuntament de Terrassa.

Comunicat:

SET ANYS SENSE EN ZÍGOR I EN DIEGO!!!
SEGRESTATS PER L’ESTAT CAPITALISTA ESPANYOL!!!

El pròxim 22 de gener farà set anys que els nostres companys, el terrassenc Zígor Larredonda i el barceloní Diego Sánchez, van ser empresonats.

En Diego va ser detingut a l’interior dels jutjats de Barcelona quan anava voluntàriament a declarar arran de les informacions de la premsa que el relacionaven a ell i a en Zígor amb un escamot que l’organització armada E.T.A. tenia a Barcelona. De la mateixa manera en Zígor es va presentar voluntàriament per declarar a l’Audiència Nazional a Madrid.

Les úniques “pseudoproves” contra ells van ser les declaracions extretes sota tortures en dependències policials de diversos detinguts, entre ells en Diego, que les va patir a l’antiga comissaria de Via Laietana a Barcelona.

El 22 de gener del 2001 després de comparèixer davant del jutge totes les persones detingudes i de negar les declaracions fetes davant la policia i de denunciar els maltractaments l’Audiència Nazional va ordenar el seu ingrés a presó.

Des d’aquell moment tant en Zígor com en Diego van ser presoners de l’estat espanyol i aquest els va tractar com a tals i els va començar a aplicar tota una sèrie de mesures repressives i il·legals que encara duren avui dia: la dispersió (consistent en repartir els presos el més lluny possible del seu entorn social i familiar, i anar-los canviant periòdicament de presons), el règim f.i.e.s.(un règim especial d’estricte control de les trucades,de les cartes, de les visites, dels objectes personals,separació de la resta de presos,…), els aïllaments (cel·les i mòduls especials de càstig,separades de la resta de presos,molt més petites i amb les condicions deplorables,càstigs que poden durar dies i setmanes i fins i tot algun més).

Però tot i la repressió patida mai han deixat de lluitar i de denunciar les injustícies des de dins de la presó, han realitzat varis actes de protesta(vagues de fam, txapeos,..), han participat en campanyes, actes, festes majors, a fora a través de cartes i comunicats que han pogut enviar. En definitiva, mai s’han arronsat i s’han mantingut ferms en les seves idees, i no cal dir que per la gent que lluitem a fora sempre han estat presents tant ells com la resta de persones preses aquí i arreu.

Ja portem set anys sense en Zígor i en Diego, set anys segrestats per l’estat capitalista espanyol, i aquests set anys no han fet més que reafirmar-nos en les nostres idees i estar convençuts, ara més que mai, que la lluita és l’únic camí i que per molt que ens reprimeixin, per molt que ens detinguin o empresonin, no aconseguiran fer-nos creure.

Des de solidaritat antirepressiva de Terrassa i des del col·lectiu de suport als i les preses polítiques catalanes Rescat fem una crida a participar a la CONCENTRACIÓ que es farà el pròxim DIMARTS 22 DE GENER a les 19:30 davant l’AJUNTAMENT DE TERRASSA. També agraïm el suport i la solidaritat rebuda durant aquests anys i animem a que es continuïn estenent fins que tot i totes les preses estiguin al carrer!!!

dimecres, 9 de gener del 2008

UN ANY MÉS, TOTES I TOTS A MALLORCA PELS PAÏSOS CATALANS!

Un any més, la Plataforma 31 de desembre convoca avui la societat mallorquina a commemorar la Diada de Mallorca, màxima expressió de les reivindicacions nacionals de l'illa.

La joventut mallorquina tornarà a ser enguany rere el bloc de manifestants encapçalat per Maulets apostant per la vertebració dels Països Catalans com a únic camí possible perquè el nostre poble sigui respectat.

La nostra llegua, els nostres drets i el nostre territori pateixen també a Mallorca les conseqüències directes de l'organització territorial, política i econòmica de l'Estat espanyol.

Però més enllà de les habituals agressions dels successius governs de l'Estat, Mallorca pateix també el caciquisme de la seva classe política. En pocs mesos, els nous representants oficials de Mallorca han pogut mostrar quin serà el caràcter i la direcció de la seva acció executiva al capdavant de les institucions de l'illa.

Especial simbolisme ha adquirit la vergonyosa renúncia a la defensa i protecció dels terrenys de Son Espases. Ni una dimissió per aquesta profunda punyalada a l'esquena de tots aquells i aquelles que estimem el nostre territori.

Mallorca segueix sumida en una economia de mercat que afecta tot el país impulsada per Madrid i París i a costa del nostre territori, de la nostra llengua i identitat, dels nostres drets com a treballadors i de la nostra dignitat com a dones.

Un any més, doncs, des de la CAJEI tornem a convocar al conjunt de la joventut catalana a fer una mostra de força i unitat a Mallorca, al costat dels i les mallorquines que cada any reuneixen més gent sota reivindicacions tan clares i directes com la que aquesta tarda serà expressada pels carrers del centre de Ciutat: l'autodeterminació pels Països Catalans.

Independència i Socialisme

DECLARACIÓ A TARRAGONA PER CREMAR UNA FOTO DEL REI

El Juzgado Central de Intrucción núm. 2 de Madrid ha citat aquest dimecres 16 de gener, a dos quarts de deu del matí al Santi, militant d’Endavant (OSAN), a declarar davant el Jutjat d’Instrucció núm. 4 de Tarragona. Està requerit en qualitat d’inculpat, acusat de la crema d’una fotografia del cap d’Estat espanyol, en una concentració antimonàrquica que va tenir lloc el passat 18 d’octubre a la Plaça de la Font de la capital del Tarragonès.

EL SEPC DEFENSA L'ENSENYAMENT EN CATALÀ [comunicat]

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització estudiantil amb presència a desenes de centres educatius d’arreu del país reitera, davant l’enèsima agressió del Partit Popular a l’ensenyament en català, que la immersió lingüística i l’ús de la llengua catalana com a llengua vehicular en els centres educatius d’arreu dels Països Catalans és l’única forma per aconseguir realment un model educatiu propi, vertebrat territorialment i català.

Des del SEPC creiem que no s’ha de caure en falsos debats i problemàtiques inexistents al nostre país com els que planteja el PP i centrar-nos realment en aconseguir que el model d’ensenyament dels Països Catalans sigui realment català. L’autèntic problema no és el coneixement de la llengua castellana entre els joves dels Països Catalans (les estadístiques demostren que es troba en un nivell similar al de la majoria d’indrets de l’estat espanyol), sinó la incapacitat dels governs autonòmics d’apostar definitivament per un model nacional que giri al voltant, entre d’altres aspectes, de la llengua i la cultura catalanes.

Cal doncs que treballem dia a dia perquè els nostres centres d’ensenyament participin activament en la construcció d’un currículum educatiu únic pels Països Catalans així com per consolidar un ensenyament públic en català perquè la llengua catalana és, encara que alguns no ho vulguin, la llengua d’aprenentatge i de ciència d’aquest país i, evitar d’aquesta manera, les agressions espanyolistes.

De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, el català llengua vehicular als centres d’ensenyament.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Països Catalans, 8 de gener de 2008

EL FUTUR ÉS NOSTRE

Sembla que va ser ahir, però enguany ja fa deu anys que vam començar a caminar. Han passat anys i persones des d’aleshores i totes i cada una hem contribuït amb el nostre granet de sorra a construir el que és avui l’Assemblea de Joves de Gràcia. com en una cursa de relleus, ens hem anat transmetent el testimoni de la flama de la resistència, encesa el 1714 i que continuarà transmetent-se fins el dia de la nostra victòria.

Els joves som el futur, la clau del demà. De nosaltres depèn el futur, i cada dia de lluita és un pas endavant.

Gràcies a tots els que heu contribuït a construir el somni, l’AJG seguirà sempre fidel en la lluita per la independència i el socialisme,


FINS A LA VICTÒRIA SEMPRE!




anterioraaaaaaaaaainici


DE GRÀCIA CAP ALS PAÏSOS CATALANS: EL NAIXEMENT DE LA CAJEI

El 2002 es creà la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista, la CAJEI. Després de constatar el naixement i progressiva extensió de diverses assemblees de joves que organitzaven el jovent de l’EI al marge dels col·lectius habituals, s’inicià un procés de confluència i coordinació que ha destacat pel seu dinamisme, per un funcionament organitzatiu i innovador que ha atret progressivament més i més assemblees fins arribar a diversos indrets del Principat, dels Pirineus al camp de Tarragona, així com al País Valencià. Actualment ja som més de 30 assemblees de joves. La AJG inicià així el seu treball polític coordinat a nivell nacional, portant la lluita al carrer bé sigui a nivell local, bé sigui a nivell nacional per mitjà d’aquesta nova eina, la CAJEI. A la Vila hem treballat en els dos punts claus que més afecten al nostre entendre els joves dels Països Catalans. Per un costat, l’especulació del sòl, i en conseqüència, actuant contra la progressiva elitització de Gràcia que expulsa la seva joventut a viure fora o bé en dificulta la seva emancipació (set anys superior – als trenta anys- als Països Catalans respecte la mitjana a la UE). Per això l’AJG ja des dels seus inicis criticà el paper no només de les immobiliàries, sinó també de l’administració en aquesta espiral inflacionària que viu l’accés a l’habitatge. A part de les diferents mobilitzacions i conscienciació als graciencs – especialment als joves – l’AJG ha apostat sempre per okupar immobles en desús des de fa anys i que són víctimes de l’especulació per convertir-los en espai social de trobada dels joves – i no tan joves- a través dels diversos casals populars que hem anat obrint després de cada desallotjament. També participàrem activament en la campanya Salvem la Violeta! quan aquest local fou adquirit per una immobiliària holandesa que pretenia tancar-ne el local social per fer-ne pisos i no pas a preus populars. Després de mesos de pressió, la mobilització ciutadana obligà el districte de Gràcia a comprar el local a la immobiliària per garantir-ne la seva permanència. Per altra banda, el segon punt on hem incidit el nostre treball ha estat la creixent precarització del mercat laboral, especialment per aquells que ens hem incorporat al mercat laboral després de les reformes del PSOE aprofundides pel PP i elaborades amb el vist-i-plau de CiU. A més de la destrucció del treball fix, el nostre mercat laboral és un dels més temporals de la UE. La denúncia de la precarietat i les empreses que amb més intensitat la practiquen, de les ETT i de l’elevat nombre de morts en accident laboral han estat els nostres eixos bàsics.

Alhora, a nivell nacional, la CAJEI ha servit per fer créixer la presència juvenil en les mobilitzacions nacionals com el Dia de l’Alliberament Gai-Lesbià, el 1er de Maig, l’11 de Setembre o el 25 d’Abril. Alhora també ens hem incorporat a campanyes nacionals contra el 12 d’octubre, favor d’una Europa dels pobles i dels treballadors i contra la Constitució Europea, en contra la MAT, denunciant l'encadenament que suposen els nous estatuts o en defensa de la llengua catalana.





EL NOU CASAL I ELS TRES DE GRÀCIA

Després de quatre mesos sense espai on poder desenvolupar les nostres activitats, el matí del dissabte dos de febrer de 2002 els joves de l’AJG tornàvem a okupar. Aquest cop, es tractava d’un petit local situat a la cruïlla de Torrent de l’Olla amb Ros d’Olano, concretament el número 39. El que anteriorment havia estat una antiga perruqueria, fusteria i també perfumeria, en poc temps esdevingué el nou Casal Popular, un espai alliberat més per la Vila. Un cop la nova seu de l’AJG va estar a punt, vam començar a plantejar activitats alternatives pels joves de la Vila. Paral·lelament, i constatant les reduïdes dimensions del local decidirem d'okupar-ne un altre per Festes Majors de 2003, i així ho férem. En aquest cas, una antiga farmàcia al bell mig del carrer Gran de Gràcia. Just quan la rehabilitàvem, i després d'haver-la batejat com a "Salvador Seguí", un matí ens vam trobar un grup d'obrers de la construcció tirant abaix el local sota la protecció d'un nodrit grup de policies de paisà. La protesta la vam fer tallant el carrer Gran de Gràcia per força en una acció força espectacular donat l'ús de bengales després del pregó de festes.

L’agenda estava atapeïda. En el nou any que començava Barcelona acollia la Cimera de caps d’estat i de govern de la UE. Des de Gràcia es va crear la plataforma “Gràcia contra l'Europa del capital” en què l’AJG hi tingué un paper destacat. La plataforma de seguida organitzà xerrades, activitats i mobilitzacions el punt culminant de la qual fou la convocatòria a la plaça Revolució d’una manifestació de rebuig a la política governamental europea el 15 de març. En una plaça encerclada literalment per els antiavalots de la policia, la manifestació aconseguí iniciar-se després d’una hàbil maniobra amb forma de finta per part dels manifestants que portaven la pancarta i que despistà els cossos policials. Despistà en un primer moment, perquè la manifestació prosseguí custodiada pels dos laterals fins que a l’alçada del carrer Gran la policia actuà dividint els manifestants per la meitat i detenint a dos joves d’Elx participants. Els joves en un primer moment se’ls imputà “atemptat a l’autoritat”, però una prova sorpresa capgirà el judici: la gravació d’un veí que demostrava l'arbitrarietat de la detenció i la innocència dels joves. Els quatre agents que efectuaren la detenció se’ls imputà un presumpte delicte d'acusació i denúncia falsa, detenció il·legal, simulació de delicte, delicte de fals testimoni prestat en causa criminal i dues faltes de lesions. El joves foren absolts. El cas en contra els policies segueix obert.

Però tornant un moment endarrera, ens trobem després de la Cimera de la UE un ambient polític i social tens i crispat al Principat sobretot gràcies a la política de mà dura i cop de porra del PP i de la que esdevindria famosa delegada del govern a Catalunya: Julia Garcia Valdecasas. El destí si es vol ser frívol, o el fet que l’AJG molestava més del que era tolerable, portà irremeiablement a vincular per un llarg temps els tres de Gràcia amb la Audiencia Nacional, el Grup VI de la Brigada d’Informació i la senyora Valdecasas. I és que l’abril del 2002 tres companys de l’AJG foren detinguts intentant vincular-los, sense cap mena de prova, a un suposat i fictici grup independentista que es dedicava a sabotejar entitats bancàries i seus de partits polítics. Els tres joves foren detinguts i traslladats a la cèlebre, i no pas pel bon tracte que es dispensa, comissaria de Via Laietana. Foren maltractats física i psicològicament i coaccionats a firmar declaracions autoinculaptòries. En la mateixa operació també fou registrat el Casal Popular de Gràcia, diferents immobles així com detingudes altres persones, a part del constant control policial a que foren sotmesos els militatns i simpatitzants.

Malgrat el cop repressiu, L’AJG no va veure e disminuïda la seva militància, ans el contrari, prengué més consciència i determinació de per què val la pena lluitar per quelcom que és just. El judici, que en un principi s’havia de celebrar a Barcelona, fou traslladat a l’Audiència Nacional per sorpresa de tots. En virtut de l’aplicació de l’article 577. que preveu jutjar com a terrorisme (per tant, a l’Audiència Nacional) tots els delictes considerats com a “terrorisme” malgrat que qui els executi no sigui en sí una organització amb finalitats “terroristes”. Ràpidament es creà la Coordinadora Antirepressiva de Gràcia que agrupà l’AJG, Endavant-Gràcia, La Torna, Alerta Solidària, el CSO la Fera, l’Ateneu Rosa de Foc, a més d’altres entitats, personalitats i familiars. La Coordinadora fonamentà el seu treball en la difusió i denúncia del cas i el finançament de les despeses judicials i dels advocats a més de l’eventual viatge dels graciencs i catalans que anessin a la capital del país veí a donar suport als encausats. Es feren manifestacions, concentracions, es participà del Sant Medir baixant amb les colles per Gran de Gràcia vestits de blanc i amb banderoles tot reben els aplaudiments dels veïns, se celebraren diversos actes solidaris al Centre Artesà Tradicionàrius que foren multitudinaris; es feren banderoles i es penjaren arreu, especialment als balcons de la Vila; es recolliren més de tres mil firmes de veïnes i veïns, companys i companyes que s'autoinculparen amb el cas; es tallà la circulació del metro de Barcelona a Fontana, es boicotejà l’acte de Garzón al Fòrum recordant-li que no cal anar a Xile per trobar torturadors i un llarg etcètera que ens ensenyà que el que ens fa més forts davant la repressió, és la solidaritat.

Finalment, un dia, com qui no va la cosa, arribà la notícia a la Vila: els 3 de Gràcia han estat absolts. Absolts d’un judici que mai no es féu i que mai s’hagués hagut ni de preveure. Era el 24 d’abril de 2006. Aquella nit es celebrà una gran festa, un particular “banquet de la victòria” a la gracienca. Malgrat els esforços perquè no fos així, el cas dels tres de gràcia absorbí gran part dels esforços de l’AJG al llarg d’aquests anys. Però també ens feu madurar, créixer i aprendre.




I VA ARRIBAR L’OVIDI

Un cop desallotjats del Casal Popular, l’AJG tornava a estar orfe de casa. Les reunions les férem a La Barraqueta, (carrer Virtut 14, aleshores) local que havien obert els companys més grans de l’AJG en deixar pas a companys més joves, junt amb nova gent que s'incorporà. Aquest fet coincidí en la transformació de la PUA en una organització política, Endavant-OSAN. Després de quatre mesos de recerca intensiva (i amb diversos intents fallits) vam okupar un ampli local d’una sola sala al carrer Maria número 3 que connectava amb un pis al carrer Gran de Gràcia i que era una autèntica joia modernista. No havíem pres el cel per assalt, però gairebé ens ho semblava. Com en totes les cases, primer la vam rehabilitar exhaustivament fins a convertir el local en un dels millors centres socials del moment. La nostra decoració, amb cadires i taules de disseny, gentilment cedides, van merèixer una doble pàgina al diari Avui, a tot color, que es feia ressò d’un nou local que havia obert a Gràcia i que portava per nom el del cantautor d’Alcoi, molt abans que la gent el “redescobrís”. El somni durà només tres mesos, unes festes de Gràcia intensíssimes i uns records que mai oblidarem. El desallotjament i posterior manifestació fou semblant al de l’anterior casal del carrer Verdi, molta gent, molta policia, incidents, el tic-tac, i al cap de poc, una nova okupació!






L'AJG TROBA CASA

Pocs dies després, es produeix la primera ocupació reeixida: Can Cacau. Aquesta finca, situada al carrer Torrent de l' Olla cantonada amb Topazi i que antigament havia allotjat la fàbrica Nutrexpa, portava més de 40 anys abandonada. L’okupació fou un èxit, i el nou espai serví per començar a agrupar gent i realitzar activitats. Però el bon temps durà poc i fórem desallotjats abans de l’estiu, sempre gràcies a un fort desplegament policial davant la protesta d’una vintena de joves.

Malgrat tot, aquest curt període d’okupació serví a l’AJG per adquirir experiència: es rehabilità l’espai, es féu una cafeta i es programaren cursos per aprendre a tocar la guitarra o a parlar euskera. En la manifestació de protesta s’hi congregaren unes 200 persones i acabà amb incidents després de que els cossos de seguretat reprimissin els manifestants a l’alçada del carrer Torrent de l’Olla amb Astúries. Per cert, el simpàtic propietari de Can Cacau era un veí resident dues portes més enllà i que gaudia d’una casa d’allò més gran i bonica, jardí inclòs. Quan Can Cacau fou a terra, el sobtadament necessitat propietari tingué el solar desert durant molt de temps, fins que farà tres anys, aprofitant l’alça de preus i el negoci segur va vendre el solar a una constructora que ha aixecat pisos a preus no aptes per graciencs.

El 1998 fou un any calent. Força manifestacions acaben amb desordres, com la del 1er de Maig convocada per Resistència Anticapitalista, l’esmorzar popular convocat a Plaça del Diamant per protestar contra el casament a Barcelona de la Infanta Cristina o el 12 d’octubre, desordres que en alguns casos arribaran fins a la nostra Vila.

Sense sostre, l’AJG es reuneix provisonalment a La Taverna Popular de Gràcia i al Resistència Roja del carrer Bolívar. La Taverna de Gràcia esdevingué un punt neuràlgic i de trobada de moltes persones –joves i grans- compromeses amb les lluites populars que obrí les seves portes el 1996; per l’AJG fou un local molt important i on es coneixerien gran part de la militància no només de Gràcia, sinó de l’Esquerra independentista en general.

Al cap de poc temps, es prengué la determinació d’okupar de nou. Aquest cop, el 2 d’agost okupàrem una antiga casa taller al carrer Verdi 165, on s’ubicà per més de dos anys i mig el Casal Popular de Gràcia. Ja abans d’okupar, apareix un cartell on s’informa de les activitats que es faran per Festes de Gràcia al Casal Popular així com la seva ubicació. El Casal Popular, conegut per alguns com l’ambaixada, perquè hi onejaven l’estelada, la roja i la bandera okupa, esdevingué un lloc de reunió i trobada no només de l’AJG, sinó també de les Assembles contra la precarietat, de la Brigada Catalana Venceremos de solidaritat amb Cuba, així com els Maulets o el Front d’Alliberament Gai de Catalunya o bé Alternativa Estel . Amb aquest darrer, l’AJG tindrà un vinculació especial sent els dos col·lectius de joves amb interessos més que comuns. S’iniciarà una cooperació que portarà a la convocatòria d’exitoses vagues d’institut i mobilitzacions en defensa dels drets dels Països Catalans, contra les ETTs (dos d´aquestes acabaren amb un centenar d´estudiants assaltant-ne diverses) o en favor dels transports públics gratuïts, fent la campanya “cola’t” en la que cada cop que es pugen els preus, a principis d’any, anem a l’estació per protestar tot obrint les portes i deixant lliure l’accés.

També fou al Casal Popular on començarem a editar amb freqüència el que es convertiria en la nostra veu al carrer, el Zona Alliberada, i que encara avui continuem escrivint tot recuperant la nostra memòria històrica, explicant quins actes fa l’AJG i l’esquerra independentista, analitzant com està la vida a la Vila, reservant espais d’opinió o apropant lluites d’altres parts del planeta als nostres lectors. Des dels seus inicis fins avui hem aconseguit millorar el seu format i el seu tiratge.

La distribució de la casa, amb una sala de rebedor més una sala àmplia i una habitació final que esdevindria pati, facilità la celebració de nombrosos concerts que serviren per finançar tantes iniciatives com en les que podíem participar. Al Casal Popular i tocaren els Red Banner, el cantautor José Merino, els Gazapos, Crit de Lluita, els Avalots i tants altres, a més de grups d’arreu d’Europa. També es feren cargolades i botifarrades de renom, sopars pro presos polítics, a més de moltes xerrades i exposicions, o bé campionats de futbolí gratuïts. El pis de dalt del Casal Popular s’utilitzà d'habitatge per diverses persones fins que hagueren d’abandonar-lo després de l’incendi provocat per policies o feixistes. En els tres anys que resistírem també s’hi dugueren a terme tallers d’autodefensa, obres de teatre entre les que cal destacar una amb en Pau Riba. També el 1999, durant les eleccions europees, el Casal Popular de Gràcia hi tingué lloc un acte d’Euskal Herritarrok, als quals la PUA i l’AJG donaren suport electoral. Per aquestes dates participàrem també en una gran convocatòria, amb més de vint col·lectius i associacions, per denunciar la presencia a la vila de la Llibreria Europa. La convocatòria va ser un èxit i centenars de persones hi varen assistir. Un cop la marxa va arribar davant del local de distribució i propaganda feixista, un grup d'encaputxats el varen assaltar. A hores d'ara, amb la permissivitat de la Policia i l'Ajuntament, la Llibreria Europa continua amb les portes obertes al públic i poden finançar les seves activitats.

Enmig de tot això, hi tenen lloc els fets de l’UAB. En protesta per la visita de l'aleshores cap del govern espanyol, José Maria Aznar a l’Autònoma, el sindicat Alternativa Estel organitzà una concentració de protesta. La policia espanyola intervingué, acabant-se la jornada amb durs enfrontaments coneguts com “els fets de l’Autònoma”. La mateixa nit, efectius policials o bé mercenaris sota protecció policial, cremaren el Casal Popular de Gràcia fent servir productes especials –com l’informe dels bombers assenyala- que denoten certs coneixements no precisament de domini públic. Simultàniament també fou atacada la Taverna de Gràcia, incendiant-li la porta. Era un atac a Alternativa Estel, però també contra l’AJG i la PUA.

Pel que fa al Casal Popular, en l’acció es cremà la part final de la casa, on hi havia caixes i caixes de roba emmagatzemades, a més de productes farmacèutics i escolars per ser enviats a Cuba. La resposta fou immediata, i l’endemà més de 1.000 persones protestaren contra les accions de guerra bruta i els mètodes feixistes recorrent els carrers de la Vila. Val a dir que no s’obrí cap investigació policial al respecte. Aquests no serien però els únics atacs. Temps després també rebríem l’assalt de grups feixistes que rebentaren l’interior del Casal Popular, trencant-ne la porta de vidre de l’entrada i provaren d’inhabilitar-lo. En un altre ocasió ens llançaren un còctel molotov quan hi havia gent a l’interior.

El març del 2001 el Casal Popular de Gràcia fou desallotjat deixant endarrera molts records i esforços. Molta gent passà pel Casal al llarg de la seva okupació, i encara avui és difícil d’oblidar la imatge de l'antidisturbi entrant al casal, un cop desallotjat, despenjant l’estelada del balcó o bé la la seva cara de sorpresa en trobar-se el clàssic regal patentat ja per Can Cacau en forma de rellotge. La manifestació fou multitudinària, hi assistí gairebé tothom que algun cop havia passat pel Casal (també hi assistí la Brigada d'Informació, que va acabar la mani de coloraines…) i transcorregué pacíficament fins que es va desconvocar, moment en el qual es començaren a produir incidents. Dues persones van ser detingudes.

Durant el temps que vam estar al Casal Popular al carrer Verdi, una de les nostres ocupacions prioritàries fou la de difondre la situació del pres polític català Benjamí Ramos Vega. Aquest veí de Granollers va ser detingut el 1995 a Alemanya, acusat de col·laborar amb l'organització armada basca ETA. Allà va ser empresonat durant un any i mig i després extradit i jutjat a Madrid el setembre de 1997 on fou condemnat a 11 anys i 4 mesos de presó en un judici més que qüestionable. Des de Gràcia vam fer sopars, actes de protesta en cada pregó de festes majors des dels balcons de Rius i Taulet amb grans pancartes, talls de trànsit, encartellar, pintar, fer murals i difusió tan com van poder fins que fou alliberat l’agost de 2001, i rebé una càlida benvinguda dels seus companys al CAT de Gràcia.

Poc després tingué lloc el famós 12 d’octubre de 1999, que es saldà amb violents enfrontaments entre policia nacional i manifestants, com en l’any anterior. L’arrel del problema és l’autorització que donà la Delegació del Govern i l’Ajuntament de Barcelona a diferents grups de feixistes per fer un acte a la Plaça del Països Catalans de Sants. La dura repressió als manifestants, els greus incidents i la sistemàtica criminalització mediàtica serviren eficaçment per acorralar i dividir el moviment okupa. A Gràcia l’AJG i diversos col·lectius començaren a fer activitats que aportessin diners per sufragar les despeses dels detinguts, es pintà, s’encartellà, s’informà i es feu tot el que fou possible al respecte.

El 2001 en produir-se la desarticulació de l’escamot Barcelona d’ETA, alguns companys nostres foren detinguts acusats de col·laborar-hi. És el cas d’en Zigor i en Diego, en un primer moment, seguits de la Laura, en Juanra, a més de la Lola i recentment la Marina. La vinculació d’aquests companys als moviments socials va provocar un augment considerable del setge policial cap els militants i crispació; però alhora despertà un moviment de solidaritat com ja havia succeït amb el cas d’en Benjamí, a més de crear-se un nou col·lectiu de suport als presos polítics, Rescat. El cap de poc temps, i a partir d’una demagògica campanya criminalitzadora el Grup VI de la Brigada d’Informació de la Policia Nacional veu l’oportunitat d’aprofundir amb la repressió a la militància organitzada i sota l’excusa del terrorisme es produiran diverses detencions a tot el país. Gràcia, Sants, València, Viladecans, Torà, l’Hospitalet, Cornellà… Arran d’aquests fets, però sobretot després del cas de Torà, des de l’AJG vam començar a fer concentracions cada dimecres al vespre fins avui davant l’Ajuntament de la Vila demanant la llibertat dels presos polítics així com denunciant les detencions i els casos de repressió.









LA JOVENTUT DE GRÀCIA COMENÇA A CAMINAR

Al 1996 un grup de joves, en la seva majoria graciencs, començàrem a organitzar-nos en constatar que no existien alternatives al model social imperant: l'Esquerra Independentista arrossegava des de finals dels 80 i principis dels 90 una dinàmica de desmobilització i el desànim era generalitzat. Calia construir una alternativa, recuperar els carrers, prendre la iniciativa. La majoria d’aquests joves ens havíem conegut a l’Institut Montserrat. Allí hi constituírem un incipient grup d’acció política i sindical, el Comitè de Solidaritat Internacionalista (m) (on (m) vol dir Montserrat!). Aquesta primera experiència, així com el convenciment que era imprescindible vincular la lluita local amb la nacional, ens van portar a interessar-nos per la Plataforma per la Unitat d’Acció, la PUA, un nou col·lectiu que sonava per tot arreu i les sigles del qual tornaren a donar color de lluita a les parets del país. Una delegació assistirem a les jornades de formació i presentació de la PUA a Sant Pere de Riudebitlles, a l’Alt Penedès. En acabar les jornades el convenciment era unànime: calia participar-hi. Per integrar-se a la PUA, era necessari ser prèviament un col·lectiu i demanar-ne l’ingrés. Per aquest motiu es constituí l’Assemblea de Joves de Gràcia i Guinardó (Guinardó acabaria fent una agrupació local pròpia més endavant), l’AJG-PUA. Un cop participant en una coordinadora d’abast nacional, i amb una perspectiva sectorial juvenil, l’AJG començà a caminar. Era el desembre de 1996. El nom d’Assemblea de Joves venia inspirat per les Gazte Assambladas del País Basc, per bé que tota coincidència es limità al nom i mai es prengué com a model organitzatiu. Les primeres reunions de l’AJG les celebràrem en diferents llocs com el desaparegut Galpón sur del carrer Guilleries (avui Puku cafè), el bar Canigó, a l´Ateneu Soroll (carrer Ramon y Cajal) o a l’Ateneu Popular de Vallcarca. Donada la situació, una de les primeres decisions fou la de buscar un local fix per desenvolupar les reunions i les activitats. El 1996 havia estat el moment àlgid del moviment okupa: el cinema Princesa, les okupacions a Terrassa, Cornellà, etc. Aquest context ens influencià als primers militants de l’AJG-PUA, que decidírem okupar un immoble. El primer intent fou al carrer Jaén: s’okupà un garatge durant tres hores, però el fet que no estigués en desús obligà a abandonar el local. Es tornà a intentar, aquest cop al carrer Camprodon o Banyoles, segons la font. S’entrà a una antiga fusteria que malgrat l’evident estat de ruïna, encara era feta servir per algú. Amb l’única lliçó apresa que mai s’ha de llençar la tovallola, l’AJG torna a l’atac. Però parem aquí un moment. Després de la desfeta i conseqüents desil·lusions que comportà el MDT, la mobilització popular havia anat clarament a menys. El 1994 s’aprovà una reforma laboral que introduïa i promocionava el contracte temporal com una de les solucions a l’atur, així com es permetia la creació d’empreses privades que es dedicaven a buscar treballs temporals a la gent, les ETT. Aquesta fou des d’un inici un dels cavalls de batalla de la PUA, i per tan de l’AJG. Quan avui ens queixem que la majoria dels contractes laborals de la gent que s’incorporà al mercat de treball

després dels 90 és temporal, o de les condicions en que una ETT es guanya la vida a costa del teu treball, hem de saber que ja aleshores concentraven el gruix més ampli de les nostres critiques al sistema. La combativitat augmentà al carrer, alhora que la repressió. La primera convocatòria contra les ETTs feta a Gràcia la convocà l’AJG al Passeig de St. Joan davant una ETT recentment inagurada. Es féu una xocolatada, i tota la que sobrà acabà d’adornar el recent estrenat rètol de l’Addeco. Els sabotatges a les ETTs, lúdics i festius o purament de càstig, les mobilitzacions i l’agitació augmentaren fins que les ETTs començaren a ser percebudes per la població com un problema, i pels cossos repressius i l’estament polític com un desafiament. Cal subratllar, alhora, que al 1996 havia pujat a l’Estat espanyol el PP, que ràpidament trobà el suport de CiU per governar. Calia fer moltes reformes econòmiques venudes com la solució màgica a l’atur endèmic, allò que en deien de flexibilitzar el mercat de treball - i que avui sabem que vol dir precaritzar el mercat de treball-.

A tots aquests col·lectius irreverents amb el poder que alçaven la veu contra les reformes calia, si més no, fer-los abaixar el volum. La segona convocatòria gracienca contra les ETT fou a la Plaça Revolució. En arribar els convocants a la cercavila, i abans de començar-la, van ser rebuts per una comitiva de policies de paisà que aparegueren de sota les pedres: acordonaren la plaça amb els manifestants dintre i ens identificaren a tots. La Brigada d’Informació ja havia fet acte de presència, i no seria ni la primera ni la darrera vegada que es creuarien en la història de l’AJG. Pocs dies després es convocà una manifestació antirepressiva per condemnar aquest atropellament a un dels drets més bàsics: la llibertat d’expressió i de manifestació. Hi assistiren un centenar de persones. Fos com fos, la dinàmica portava cada cop més gent a assistir a les convocatòries de l’AJG, especialment els joves.

Com hem dit, l’AJG provà de nou a okupar, aquest cop però, dins unes jornades d’okupacions generals i coordinades en que s’havien d’okupar més de 10 llocs simultanis, i l’AJG un d’ells. Okupàrem un enorme bloc de cases al carrer Escorial que feia molt de temps que era en desús. La policia hi assistí iniciant-ne el desallotjament. La gent aconseguí fugir malgrat el setge. Els fets foren recollits per Tele5 i molts diaris. No es practicaren detencions i el cop propagandístic fou més que important. Pocs dies després, i en resposta a l’ofensiva dels okupes, són desallotjades tres o quatre cases més. Després d’una manifestació de protesta es succeeixen els enfrontaments a Rius i Taulet entre els manifestants i la Guàrdia Urbana. Davant el gruix i la diversa procedència de les crítiques a l’Ajuntament, el consistori gracienc, superat per la situació, respon als okupes que ells no són els culpables, que no han ordenat cap desallotjament, i que les culpes les busquin més amunt (tirant pilotes fora i donant la culpa a CiU i PP).

La dinàmica de lluita-repressió-lluita s’estén al Principat. Enmig d’aquest espiral té lloc a Cornellà del Llobregat un trist succés: en menys de dos dies és detingut dues vegades en Jordi Bolancel. En la darrera detenció, i fruit de la pressió a què és sotmès a comissaria, apareix el cos del jove de tan sols 17 anys sense vida i en circumstàncies estranyes. Els seus companys de Cornellà convoquen una manifestació que acaba amb greus enfrontaments. A Gràcia, per la seva banda, es convoca una concentració davant la Comissaria de Policia Nacional, a Torrent de l’Olla amb Lesseps. Una cinquantena de persones concentrades reben una càrrega policial desproporcionada a més d’un ús sistemàtic i agressiu de piloteres. L’endemà, una manifestació de dol i antirepressiva concentra més de 500 persones a Gràcia, on, i com ja començava a ser habitual, la policia acabà carregant.



anterioraaaaaaaaaasegüent

SIGUEM REALISTES: DEMANEM L’IMPOSSIBLE

Primer de tot, agrair-nos a tots els que hem contribuït amb el nostre treball a escriure la història de l’AJG. Ara ja fa 10 anys un grup de joves vam decidir començar a canviar la vida abans que la vida ens canviés a nosaltres. Ens començàrem a reunir, a organitzar, a encartellar, a pintar i a construir una alternativa pels joves a la Vila de Gràcia. Des d’aleshores fins avui, al llarg d’aquests 10 anys, ens hem transmès de generació en generació, -i ja en van unes quantes- el compromís de lluita per la independència i el socialisme. Hi ha hagut bons temps, temps no tan bons i temps excel·lents. Qualsevol persona que en un futur estudiï aquesta Vila es toparà inevitablement amb aquestes tres sigles, igual que ens succeeix a nosaltres quan desenterrem el nostre passat i trobem agents polítics que es repeteixen. I es repeteixen perquè han escrit una part de la història.

Aquesta breu “biografia” d’aquest intel·lectual col·lectiu que és l’AJG no pretén ser exhaustiva, ni una veritat oficial, sinó la recopilació de diferents veus que han contribuït en diferents moments a escriure la nostra història. Faltaran coses, en sobraran d’altres, però mentre serveixi a cadascú per fer reviure aquells records i aquells bons moments que la militància ens ha comportat, aquella manifestació, aquell concert, aquelles corredisses, aquella okupació . . . ja haurà servit prou, i amb escreix.

Des de l’AJG seguirem recordant què ens deia l’Ovidi en les seves cançons, o juguem tots o estripem la baralla, i els versos intel·ligents de Martí i Pol, que tot està per fer, i tot és possible. L’única lluita que es perd, és la que s’abandona. Salut companys,


Visca l’AJG, Independència i Socialisme,


Països Catalans, 29 de desembre de 2006.




10 ANYS (1996-2006) - SIGUEM REALISTES: DEMANEM L'IMPOSSIBLE

1. LA JOVENTUT DE GRÀCIA COMENÇA A CAMINAR

2. L’AJG TROBA CASA

3. I VA ARRIBAR L’OVIDI

4. EL NOU CASAL I ELS TRES DE GRÀCIA

5. DE GRÀCIA CAP ALS PAÏSOS CATALANS: EL NAIXEMENT DE LA CAJEI

6. EL FUTUR ÉS NOSTRE

dimecres, 2 de gener del 2008

Un any més, tots i totes a Mallorca pels Països Catalans

31 de desembre de 2007

Un any més, la Plataforma 31 de desembre convoca avui la societat mallorquina a commemorar la Diada de Mallorca, màxima expressió de les reivindicacions nacionals de l'illa.

La joventut mallorquina tornarà a ser enguany rere el bloc de manifestants encapçalat per Maulets apostant per la vertebració dels Països Catalans com a únic camí possible perquè el nostre poble sigui respectat.

La nostra llegua, els nostres drets i el nostre territori pateixen també a Mallorca les conseqüències directes de l'organització territorial, política i econòmica de l'Estat espanyol.

Però més enllà de les habituals agressions dels successius governs de l'Estat, Mallorca pateix també el caciquisme de la seva classe política. En pocs mesos, els nous representants oficials de Mallorca han pogut mostrar quin serà el caràcter i la direcció de la seva acció executiva al capdavant de les institucions de l'illa.

Especial simbolisme ha adquirit la vergonyosa renúncia a la defensa i protecció dels terrenys de Son Espases. Ni una dimissió per aquesta profunda punyalada a l'esquena de tots aquells i aquelles que estimem el nostre territori.

Mallorca segueix sumida en una economia de mercat que afecta tot el país impulsada per Madrid i París i a costa del nostre territori, de la nostra llengua i identitat, dels nostres drets com a treballadors i de la nostra dignitat com a dones.

Un any més, doncs, des de la CAJEI tornem a convocar al conjunt de la joventut catalana a fer una mostra de força i unitat a Mallorca, al costat dels i les mallorquines que cada any reuneixen més gent sota reivindicacions tan clares i directes com la que aquesta tarda serà expressada pels carrers del centre de Ciutat: l'autodeterminació pels Països Catalans.

Independència i Socialisme

Vaga dels conductors d'autobusos

Els conductors d’autobusos de Barcelona, que reclamen tenir dos dies setmanals de descans a la setmana, i no un com fins ara, s’han vist obligats a anar a la vaga els propers dies 21, 22, 23 i 24 de desembre davant la intransigència de la direcció i les autoritats municipals barcelonines, que han mostrat la seva nul·la voluntat d’arribar a una solució dialogada que respecti els drets laborals bàsics dels treballadors d’autobusos.
Davant aquesta vaga, els treballadors denuncien q
ue “La irresponsabilitat i la intransigència de Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona, i d’Assumpta Escarp, Presidenta de TMB, no han deixat cap altra possibilitat als treballadors que la continuació de la mobilització començada el passat 21 de novembre”.
Nota del
Comité de Descansos d’autobusos de TMB (delegats del comitè d’empresa de CGT, ACTUB i SIT), que és qui està organitzant les vagues de 21, 22, 23 i 24 de desembre per aconseguir dos dies de descans setmanal pel col·lectiu de conductors:
“És important recalcar que desde el col·lectiu de conductors/es es demana l’aplicació del Reial Decret 902/2007 que fa refèrencia al tema dels descansos per la seguretat en el transport. Volem recordar que el col·lectiu de conductors de TMB treballa sis dies a la setmana, comença i acaba la seva jornada laboral en dos llocs diferents de la ciutat i tots els conductors i conductores suplents coneixen el seu horari i la linea en la que han de conduir el dia següent només amb un dia d’antelació. El col·lectiu de conductors/es realitza només 5 dies de descans al mes.
El conductors i conductores d’Autobusos de TMB treballen a l’any: 1690 hores efectives, 83 hores de presencia mínimes, 80 hores extres obligatòries, 7 dies de feina en festes oficials, temps partit, etc. Treballem 251 dies a l’any, més les festes oficials, quan la mitjana al sector és de 220 dies a l’any.
Aquesta situació de manca de descans està provocant:
1. Una concil·liciació de vida familiar i laboral molt difícil de dur a terme. No és una casualitat que cada cop són més els treballadors i treballadores que s agafen la reducció de jornada per fill, com una manera de poder estar més amb els seus.Una altra dada que confirma aquesta mancança de conciliació familiar és l’augment considerable de companys i companyes que agafen alguns dels seus 20 dies de permís no retribuït, ajustant-se el cinturó per poder estar més amb la família.2. Un alt nivell de tensió entre els conductors i conductores que ha fet disparar totes les alarmes pel nivell d’agressions que patim com a col·lectiu. El complicat tràfic de la ciutat, la tardança entre Autobusos deguda a la gestió de segons quines línies, fent que la desesperació d’alguna gent es tradueixi en agressivitat i la pèrdua del respecte cap a la figura del conductor, ha derivat en agressions cap al conductor i conductora. (35 agressions físiques al 2006, 32 fins al dia d’avui. En relació a les agressions verbals no hi ha constància, però sabem que són diàries).3. L alt nivell de baixes per qüestions psicològiques (depressió, ansietat, etc.). Segons l’Informe de Salut de l’any 2002-2004, les enfermetats psicològiques eren la segona causa de baixes a l’empresa, després de les musculoesqueletiques. A dia d’avui encara no tenim dades de l’Informe del 2004-2006. “

QUÈ FEM?

Actualment, l’AJG tenim la seu al Casal Popular de Gràcia, des d’on duem a terme tota mena d’activitats enfocades a crear alternatives i denunciar moltes problemàtiques que afecten al jovent català, centrant-nos en el nostre marc de treball, la Vila de Gràcia.

Problemàtiques com la precarietat laboral, l’especulació immobiliària, els preus abusius del transport públic, la violència feixista, la repressió policial i política a què estem sotmesos, i un llarg etcètera.

És per això, que ens coordinem i treballem amb altres plataformes, col·lectius i entitats de la Vila com ara la Plataforma d'Entitats Juvenils de Gràcia (PEJG), l'Assemblea pels Drets Socials, l'Assemblea de la Vila de Gràcia i la Comissió de Festes Populars (CFP).

L'ASSEMBLEA

QUI SOM?
ARRAN Gràcia som un col·lectiu de joves que portem més de 16 anys creant una alternativa crítica a la Vila de Gràcia, vinculada amb la lluita per aconseguir la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans.
ARRAN pretén ser un lloc de trobada per les joves de la Vila, un marc de treball i mobilització que doni respostes directes i tangibles a les agressions que patim com a joves.
En aquest darrers 16 anys hem format part de la PUA (Plataforma per la Unitat d'Acció), de la CAJEI (Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista) i actualment som el nucli local d'ARRAN, la nova organització juvenil de l'Esquerra Independentista.



ARRAN es va formar el passat mes de juny de 2012 a Capellades i hem nascut per vèncer!


QUÈ FEM?

Actualment ARRAN Gràcia tenim la seu al Casal Popular de Gràcia des d’on duem a terme tota mena d’activitats enfocades a crear alternatives i denunciar les problemàtiques que afecten al jovent català, centrant-nos en el nostre marc de treball, la Vila de Gràcia.
Problemàtiques com la precarietat laboral, l’especulació immobiliària, els preus abusius del transport públic, la violència feixista, la repressió policial i política a què estem sotmesos i un llarg etcètera.
ARRAN ho decidim tot de manera totalment assembleària. Funcionem autònomament i de forma autogestionada.

Si el present és lluita, el futur és nostre!
Jove, organitza't i lluita amb ARRAN!