dimecres, 16 d’octubre del 2013

19 d'octubre: Manifestació Nacional d'Independència per canviar-ho tot!






El jovent decidim independència, i l’auge de l’independentisme entre les joves en els darrers temps així ho demostra. Des d’ARRAN Gràcia, com a organització juvenil de l’Esquerra Independentista, lluitem per la independència, el socialisme i el feminisme en uns Països Catalans lliures i sobirans. No obstant això, també creiem fermament que la independència per ella mateixa no ens farà lliures, ja que un nou estat no serà mai lliure si el seu poble no és realment sobirà. És per això que entenem la independència com un mitjà necessari per a aconseguir la llibertat i l’emancipació que també necessitem com a classe treballadora.

El jovent decidim independència, però sense renúncies. No renunciem a la totalitat del nostre territori, som un poble de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. No renunciarem a la nostra llengua. La independència ha de servir per a garantir-nos una educació pública, de qualitat i en català a tots els territoris. No ens rendirem davant l’ofensiva espanyolista. No ens rendirem tampoc davant la dreta ultraconservadora que segueix volent manar sobre els nostres ovaris. La independència ha de servir per a construir el feminisme al llarg de la nostra nació, per la plena igualtat de gènere i el dret al propi cos. Les joves hem de poder relacionar-nos amb qui i quan vulguem, i triar nosaltres mateixes amb qui volem compartir els nostres cossos.
El jovent decidim independència, però una independència real, sense haver de seguir els dictats de la Troika ni de l’Europa del capital. L’únic que pot garantir l’emancipació del nostre poble és la sobirania econòmica. Volem construir la independència, però com podrem fer-ho si ens envien a servir cafès a Londres? Davant les feines precàries, volem sous dignes i plens drets laborals. No renunciem als nostres drets socials: educació, salut, habitatge digne... Volem poder emancipar-nos, volem accedir a l’educació superior sense sentir-nos-en exclosos pel nostre nivell de renda, no volem veure més com desnonen les nostres veïnes, no volem veure patir els nostres avis i àvies per anar al metge o rebre atenció mèdica adequada. Volem que els barris, viles i pobles siguin de i per a les veïnes, i que no estiguin al servei dels mercats i es gestionin buscant el seu benefici. Volem ser als carrers, a les places i als parcs, volem decidir què és el millor per nosaltres, sense que ningú ho fagi en nom nostre.
El jovent decidim independència, però construïda pel i per al poble. Mobilitzar-se un cop l’any i esperar que les elits econòmiques i polítiques es barallin entre elles i ens serveixin una consulta és fer un brindis al sol. Exigim la consulta perquè exigim radicalitat democràtica. Volem poder votar, i l’únic garant de que això succeeixi és, com hem vist, la mobilització constant al carrer, el nostre àmbit de lluita. I encara més després del passat 12 d’octubre, on varem poder observar als feixistes manifestant-se pels nostres carrers. Ara més que mai cal donar una resposta! Som moltes més, i nosaltres volem liderar aquest procés. Un procés que ha de ser en benefici de les classes populars.  
El jovent decidim independència per canviar-ho tot, i per això sortirem al carrer el 19 d’octubre. Perquè sabem que només organitzant-nos i lluitant tenim futur.
INDEPENDÈNCIA PER CANVIAR-HO TOT!

MANIFESTACIÓ 19 D’OCTUBRE A LES 18.00h  A PL. UNIVERSITAT.

dijous, 10 d’octubre del 2013

ACTE SOLIDARI AMB LA VAGA I LA LLUITA DELS DOCENTS A LES ILLES

El comitè d’Independència per Canviar-ho Tot de Gràcia organitza el proper diumenge dia 13 d’octubre un concert de suprot a la lluita dels docents de le sIlles en defensa de l’escola pública i del català a l’ensenyament.
Hi actuaran
Cesk Freixas
Feliu Ventura
Miquel Gironès
La Portàtil FM
Carles Rebassa
MC Hugcakke

 i molts +!
Serà a partir de les 18:30h Als Lluïsos (Plaça del Nord).
El comitè també fa una nova crida a la Solidaritat amb la lluita portada per l’Assemblea de  Docents de les Illes i demanem la  solidaritat als veïns i veïnes .
Després de 3 setmanes de vaga l’Assemblea de Docents ha decidit una aturada temporal de la vaga però continuar amb la lluita en contra de les sagnants retallades a l’educació pública i contra la imposició del Tractament Integral de Llengües ( que arracona el català a les aules i pretén un veritable apartheid lingüístic).
La lluita continuarà amb una desobediència i insubmissió a les polítiques del govern de Bauzà que provocarà segurement noves sancions als i les docents de les Illes i caldrà seguir contribuint-hi econòmicament.
En aquest sentit, us proposem també que doneu a conèixer el número de compte de dita caixa i, fins i tot, animar a tothom a contribuir-hi econòmicament.
Aquí us adjuntem el número de compte de Caixa Colonya, a nom de l’Obra Cultural Balear:
2056-0009-74-4102003418
Per tot això el proper diumenge 13 d’octubre us animen a participar en el Concert de suport a la lluita de l’assemblea de docents de les illes i a seguir lluitant per la defensa de l’educació pública i en català als Països Catalans.
Comitè de Gràcia Indpendència per canviar-ho tot.



Felicitats a l'Assemblea de treballadores d'Ymca!

 Aquest inici de curs, a la Vila de Gràcia, va ser acomiadades 11 treballadores de l’ONG Ymca que havien reclamat unes condicions laborals dignes dins del conveni corresponent.
Tot i això, no es van deixar vèncer i van organitzar-se per lluitar per aconseguir una readmissió a més a més de l’aplicació de les seves demandes. El suport mutu, la creació de l’Assemblea de treballadores d’Ymca i la campanya que van engegar van ser molt bones eines de lluita amb les que finalment han aconseguit recuperar els seus lloc de treball i uns contractes molt més favorables tal i com elles reclamaven.
Des d’ARRAN Gràcia volem enviar la nostra felicitació per la seva victòria i sobretot per haver demostrat un com més que només lluitant tenim futur.




Comunicat de l'Assemblea de treballadores d'Ymca:

L'assemblea de treballadors/es d'Ymca Barcelona volem transmetre a totes aquelles entitats, organitzacions, assemblees, veïns i veïnes, mitjançant aquest comunicat la situació laboral en la que actualment ens trobem:

El passat divendres 4 d'Octubre es va dur a terme la conciliació entre YMCA i l'assemblea de treballadores d'YMCA Barcelona. A l'acta de conciliació varen assistir els advocats d'ambdues parts i vam arribar al següent acord:

       Readmissió immediata de les treballadores a efecte del dia 7 d'octubre

       Manteniment de la jornada laboral que feia cadascuna abans de l'acomiadament

       Canvi de contracte “d'Obra i Servei” a contracte “Fix-discontinu” de Setembre-Juny

       Canvi de conveni “De Oficinas y Despachos” de la comunitat autònoma de Madrid pel “d'Acció Social” de Catalunya

       Reconeixement de la categoria formativa que ens correspon (Diplomat/Llicenciat)

       Pagament a nivell retroactiu de les quantitats que se'ns deuen des de fa un any.

Gràcies a la lluita feta per l'assemblea i pel suport rebut per les diverses entitats, organitzacions del barri i d'arreu, no tan sols hem guanyat les treballadores d'Ymca Barcelona en les condicions laborals, sino que s'ha fet extensiu a tots els treballadors/es d'YMCA de l'estat espanyol.

Amb aquest comunicat volem transmetre que s'ha resolt el conflicte laboral iniciat i que ja ens hem reincorporat de nou a la feina.
Per altra banda, volem transmetre que malgrat se'ns vulgui fer creure que no es possible fer justícia i lluitar pels nostres drets com a classe treballadora, en aquest cas ha quedat palès que quan els i les treballadores s'uneixen i lluiten unides, tot és possible!

Gràcies a tots i totes!



Assemblea de treballadores d'YMCA-Barcelona

Un dispositiu de videovigilància espiava la Kasa de la Muntanya



El passat dimecres 9, les companyes de Kasa de la Muntanya van denunciar la presència d’un dispositiu de control policial que, de manera il·legal, enregistrava les activitats del CSO.


Des d'Arran Gràcia mostrem tot el nostre suport a les companyes de Kasa de la Muntanya i ens sumem a la campanya STOP CONTROL per denunciar tots els abusos i el control que patim totes per part de les malanomenades forces de seguretat.

dijous, 26 de setembre del 2013

JORNADA EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICA ALS PAÏSOS CATALANS

Des d'ARRAN Gràcia us fem arribar la invitació a la jornada en defensa de l'educació pública i en català als Països Catalans organitzat pel comitè de campanya Independència per Canviar-ho Tot de Gràcia, del qual participem activament:
Benvolguts/des,
Des del comitè d’Independència per Canviar-ho Tot de Gràcia fem nostra la crida a la Solidaritat amb la Vaga Indefinida de Docents convocada a les Illes i demanem la vostra solidaritat amb la lluita dels i les docents que començà dia 16 de setembre. 
Aquesta vaga, amb un seguiment del 91%, està convocada en contra de les sagnants retallades a l’educació pública(augment de les taxes en un 5%, la gairebé desaparició de les beques de menjador i transport, reducció del suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials, augment de les ràtios, reducció del professorat interí, etc.) i de la imposició del Tractament Integral de Llengües (mitjançant un Decret Llei després de la suspensió cautelar per part del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears) que arracona el català a les aules i pretén un veritable apartheid lingüístic.
Així mateix, l’Assemblea de Docents ha creat una caixa de resistència per tal de poder fer front a les possibles despeses generades per o durant la vaga indefinida i/o ajudar a aquells i aquelles docents que passin per necessitats econòmiques en motiu de la reducció salarial que comporta una vaga indefinida (reducció de 130€ dia/docent aproximadament). En aquest sentit, us proposem també que doneu a conèixer el número de compte de dita caixa i, fins i tot, animar a tothom a contribuir-hi econòmicament.
Aquí us adjuntem el número de compte de Caixa Colonya, a nom de l’Obra Cultural Balear:
2056-0009-74-4102003418
Per tot això el proper diumenge 29 de Setembre a la plaça del Raspall convoquem una Jornada en defensa de l’educació pública i en català als Països Catalans que consistirà en:
12:00 Narració de contes infantils a càrrec de Roser Ros
13:00 Vermut
14:00 Dinar solidari a 6 euros
16:00 Recital de poesia a càrrec de Gerard Horta, Enric Cassasses, Núria Martínez Vernis, Edgar Alemany-
Tots els beneficis aniran destinats a la Caixa de Resistència de l’assemblea de docents.

Us adjuntem el cartell perquè en pugueu fer difusió per les vostres xarxes socials, amics i coneguts.

PELS NOSTRES FILLS, PER LES NOSTRES ÀVIES, PELS NOSTRES PARES, PER LES NOSTRES GERMANES, PER LES NOSTRES AMIGUES, PELS NOSTRES VEÏNS I VEÏNES, PER LA NOSTRA LLENGUA , PELS PAÏSOS CATALANS, PEL NOSTRE PASSAT I SOBRETOT PEL NOSTRE FUTUR, VINE I PARTICIPA!


Gràcia, Països Catalans

dimecres, 25 de setembre del 2013

NO A LA PRIVATITZACIÓ DELS ESPAIS PÚBLICS, DEFENSEM EL PARK GÜELL!





L'elitització de la Vila de Gràcia consisteix en la pujada del nivell de vida de totes les que hi vivim. Suposa encariment dels preus de l'habitatge, dels comerços. Suposa cada cop més terrasses de bar a les nostres places, i cada cop més i més cares. Suposa una transformació de la nostra Vila, convertint-la en un barri turístic i només a l'abast de les classes no populars.

El cada cop més alt nombre de hostels, els pisos que estan buits tot l'any i que quan arriba el bon temps es lloguen a preus exorbitants i l'oci consumista que ens està arrabassant l'espai públic són símptomes que identifiquen aquest procés. La “marca Gràcia” ha de passar a formar part de la “Marca Barcelona” que totes coneixem tant bé. Tots aquests canvis intenten fer-nos creure que milloraran el barri però sabem molt bé que només beneficien el capitalisme i el seu mercat, mentre que les veïnes anem perdent els nostres espais i els nostres drets.

Els nostres parcs i les nostres places tampoc s'escapen d'aquest procés elititzador: limitació d'horaris, com és el cas de la Plaça de les Dones del 36; prohibicions sense cap mena de sentit, com seria la recent prohibició de jugar a pilota a la Plaça de la Vila o la ja coneguda llei del civisme; o limitacions d'aforament discriminatòries per motius de veïnatge, com passarà ben aviat al Park Güell.

Per tot això, ARRAN Gràcia ens posicionem en contra d'aquest tancament que considerem que, lluny dels motius que dóna l'Ajuntament i el Districte de Gràcia amb Maite Fandos al capdavant, suposa la privatització d'un parc que és de totes les veïnes de la Vila i de la ciutat de Barcelona, discriminant-ne unes a favor de les altres. 

Si intenten aplicar lleis absurdes, desobeïm l'absurd!
 


dissabte, 7 de setembre del 2013

La independència es construeix amb joventut i compromís

Diumenge 8, a les 17h a la Plaça del Raspall el jovent gracienc organitzem una cercavila: "La independència es construeix amb joventut i compromís" des de viles i pobles empoderem-nos!! T'hi esperem!!!

dilluns, 2 de setembre del 2013

Per una Festa Major sense policia



El Pol té 26 anys i és membre de la Comissió de Festes Populars que organitza la Festa Major a la Plaça del Raspall. També és un dels socis impulsors de la Barraqueta. Va ser infant i monitor de l’Esplai Matinada i membre actiu de la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia. Vaja, un gracienc més perdut entre l’allau de turistes que habita Gràcia per Festa Major.

Tothom creia que el Pol havia marxat de vacances tal i com tenia previst. Per això ningú el va trobar a faltar durant tot un dia i tota una nit. Fins que vam saber que el Pol havia passat les darreres 32 hores detingut a la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de les Corts. 

La nit del dilluns 19 d’Agost va ser detingut al carrer Tordera amb Bailèn per haver donat l’alerta a dos companys de la propera presencia de Policia Secreta. Durant el trajecte a Comissaria va ser insultat, humiliat i maltractat físicament. Té cops a les costelles, a l’esquena, als testicles i a la mandíbula i de manera delirant se l’acusa d’atemptat a l’autoritat, desordres públics i lesions a tres agents. Aquesta detenció no va ser informada al Districte de Gràcia ni a la Fundació Festa Major malgrat existir Comissions de Seguretat diàries que tenen aquesta funció, fet que ens demostra la impunitat i descontrol amb que actuen els cossos de seguretat d’aquest país.

Aquest no ha estat un cas aïllat d’abús de poder durant la Festa Major. Els exemples són infinits i segur que cadascuna de vosaltres té alguna mala experiència que podria explicar. 

Quantes de vosaltres us vau haver d’identificar per tornar a casa vostra? 

Quantes vau haver d’aguantar la prepotència i les amenaces d’alguns agents?

Quantes us vau sentir intimidades amb la desproporcionada presència policial?

A quantes us van aplicar el “toque de queda”?

Ens agrada així la Festa Major?

S’està propiciant un model de Festa Major que porta que durant una setmana Gràcia sigui la discoteca de la Marca BCN. Una Gràcia comercialitzada i utilitzada com a atracció turística. Una Gràcia massificada. Una Gràcia blindada amb una presència policial que no coneix límits i que se supera any rere any.

Un model de Festa Major que ens fa que tinguem por al tornar a casa, que ens crea inseguretat al passejar pels carrers, que ens identifica com a sospitosos sense raons, que ens fa sentir i viure la violència a flor de pell. Un model de Festa Major que ha fet que el Pol dormís dues nits a comissaria enlloc de a casa seva.
 
No és això, companys, no és això!

 
Festes tranquil·les sense policia.

dimarts, 27 d’agost del 2013

INDEPENDÈNCIA, SOCIALISME, FEMINISME PER CANVIAR-HO TOT



La  nostra  gent  ho  està  passant  malament.  El  poble  treballador  dels  Països  Catalans  està  patint profundament la crisi capitalista. Prop de dos milions de persones aturades, desenes de milers de famílies desnonades i uns índexs de pobresa que ja sobrepassen un quart de la nostra població. Han robat el futur al jovent i han robat el present a la gent gran. Joves que treballen per sous ínfims i gent gran que sacrifica la seva pensió per a poder mantenir tota la seva família. 

Alhora, la crisi capitalista ha estat una oportunitat per a accentuar el procés de robatori de la riquesa dels de baix per part dels de dalt. Els Països Catalans hem aportat més de 40.000 milions d’euros en interessos bancaris del deute públic, ens han liquidat a preu de saldo el nostre sistema financer, els nostres sectors estratègics  estan  en  mans  privades  d’unes  multinacionals  amb  gestors  locals  i  estrets  lligams  amb l’oligarquia espanyola. Els treballadors i treballadores som qui paguem amb els nostres impostos els costos de la seva festa. I el més greu, estan destruint i robant la nostra riquesa social: l’educació, la sanitat, les prestacions socials i els mitjans de comunicació públics.

Per  a  revertir  aquesta  situació,  la  independència  dels  Països  Catalans  és  imprescindible.  Sense  la independència  no és  possible establir  les bases per  a  conquerir  la  sobirania  real. Però  per  conquerir aquesta sobirania real cal que la independència vingui acompanyada d’un programa ferm de transformació social: sortida de la Unió Europea, nacionalització del sistema bancari i dels sectors estratègics, sistemes únics públics de salut i educació.

L’actual procés sobiranista, d’una part del país, s’ha plantejat com un xoc institucional entre l’autonomisme i l’estat. La crisi econòmica i l’ofensiva espanyolitzadora han obligat el vell autonomisme a abraçar el discurs independentista. Una conversió, però, més dèbil de la que aparenten. Incapaços d’afrontar l’hora de la veritat, aquella en que caldrà desobeir i fer front a l’estat i a la UE, resten obsessionats en deixar sempre oberta la porta a la renegociació amb l’estat d’un nou pacte fiscal.

En aquests moments d’efervescència i mobilització nacional i social, la tasca de l’independentisme i de l’esquerra dels Països Catalans no pot dedicar-se a intentar competir per obtenir una part de la medalla d’una glòria encara incerta, sinó que ha de dedicar-se a organitzar i mobilitzar el poble treballador per a que  pugui  esdevenir  l’actor  clau  en  els  temps  de  tensió  i  confrontació  que  han  de  venir.  Cal l’autoorganització popular per a fer front amb contundència a les mesures econòmiques antipopulars i als seus responsables, i també ens cal aquesta mateixa autoorganització per a imposar la voluntat democràtica de la gent quan la burgesia del Principat decideixi intentar aparcar el procés sobiranista a canvi d’un nou pacte amb l’estat més avantatjós.

La batalla per la independència cal plantejar-la per al conjunt dels Països Catalans. Fer el contrari és profundament  insolidari,  és  anar  contra  la  nostra  pròpia  història  i  és  escapçar  el  nostre  futur. L’independentisme ha de lluitar per la independència de la nació, i no pas per la independència d’una institució autonòmica. El nostre projecte polític és per a una societat amb forts lligams socials, econòmics i culturals forjats durant 800 anys, i no per a l’àrea d’influència d’una burgesia local.

I tota aquesta tasca cal fer-la sempre recordant que el motiu per la qual la fem és perquè la nostra gent no es vegi privada de la feina, de la riquesa social, dels drets col·lectius, de la nostra llengua i cultura. La fem perquè creiem en un futur digne i lliure per al nostre poble.

Per la nostra gent: Als Països Catalans decidim Independència, Socialisme i Feminisme.
Per canviar-ho tot!

Crònica de la Festa Major Popular 2013






Un cop finalitzades les festes de Gràcia, volem dir que la feina resultant de la Comissió de Festes Populars ha fet que totes poguéssim gaudir d’una setmana festiva però també combativa. Això ha estat possible gràcies a la participació de les persones i col·lectius que, posant el seu granet de sorra, han fet que possible que la plaça del Raspall es convertís, per uns dies, en el bosc de Sheerwood.

 Per la ocasió, tot Gràciawood és va vestir de lila deixant ben clar que per que unes festes siguin de totes, han de ser feministes. I així ha estat: “A llimac trobat, llimac exterminat!”.

Les joves de la Plataforma, orfes de Casal, vam venir ben proveïdes amb les fletxes que assenyalen a la Fandos i a la resta de culpables que restringeixen l’espai públic i li posen preu, i així ens ho va explicar també la Plataforma salvem el Parc Güell, que va fer el passi d’un documental auto-produït.

Però al bosc no ens vam cansar d’assenyalar els culpables, i així ho vàrem fer amb un combat de boxa on veïnes, joves i fantasmes s’enfrontaven a polítics corruptes i explotadors. Per celebrar la victòria però continuar amb l’ofensiva vàrem recórrer els carrers de la Vila sota un lema “ No a l’elitització de la Vila de Gràcia”.

Ens vam sentir part de la gran família de l’Armadillo tot gaudint de la seva fideuà, amb els millors ingredients: la solidaritat i el suport mutu. Com que ens van agradar tant, vem  repetir-ne una bona cullerada amb l’assemblea de la Vila que, un cop més, va fer d’altaveu a la Gràcia dels moviments socials.

El día 20 les torxes de Rescat van iluminar el bosc per recordar que a les festes no hi som totes.

Amb tot això, volem demanar als victoriosos dinosaures del carrer Progrés que s’enduguin ben lluny a la policia que ha estat fent-nos fora dels nostres espais amb brutalitat i també als turistes que, un any més, atrets per la marca Barcelona inunden els nostres carrers.

I per acabar, des de Graciawood enviem totes les nostres forçes per continuar aixecant més amunt que mai la gran torre blava dels Castellers de la Vila.

Vila de Gràcia, Països Catalans
Agost 2013