dimecres, 9 de gener del 2008

SIGUEM REALISTES: DEMANEM L’IMPOSSIBLE

Primer de tot, agrair-nos a tots els que hem contribuït amb el nostre treball a escriure la història de l’AJG. Ara ja fa 10 anys un grup de joves vam decidir començar a canviar la vida abans que la vida ens canviés a nosaltres. Ens començàrem a reunir, a organitzar, a encartellar, a pintar i a construir una alternativa pels joves a la Vila de Gràcia. Des d’aleshores fins avui, al llarg d’aquests 10 anys, ens hem transmès de generació en generació, -i ja en van unes quantes- el compromís de lluita per la independència i el socialisme. Hi ha hagut bons temps, temps no tan bons i temps excel·lents. Qualsevol persona que en un futur estudiï aquesta Vila es toparà inevitablement amb aquestes tres sigles, igual que ens succeeix a nosaltres quan desenterrem el nostre passat i trobem agents polítics que es repeteixen. I es repeteixen perquè han escrit una part de la història.

Aquesta breu “biografia” d’aquest intel·lectual col·lectiu que és l’AJG no pretén ser exhaustiva, ni una veritat oficial, sinó la recopilació de diferents veus que han contribuït en diferents moments a escriure la nostra història. Faltaran coses, en sobraran d’altres, però mentre serveixi a cadascú per fer reviure aquells records i aquells bons moments que la militància ens ha comportat, aquella manifestació, aquell concert, aquelles corredisses, aquella okupació . . . ja haurà servit prou, i amb escreix.

Des de l’AJG seguirem recordant què ens deia l’Ovidi en les seves cançons, o juguem tots o estripem la baralla, i els versos intel·ligents de Martí i Pol, que tot està per fer, i tot és possible. L’única lluita que es perd, és la que s’abandona. Salut companys,


Visca l’AJG, Independència i Socialisme,


Països Catalans, 29 de desembre de 2006.




10 ANYS (1996-2006) - SIGUEM REALISTES: DEMANEM L'IMPOSSIBLE

1. LA JOVENTUT DE GRÀCIA COMENÇA A CAMINAR

2. L’AJG TROBA CASA

3. I VA ARRIBAR L’OVIDI

4. EL NOU CASAL I ELS TRES DE GRÀCIA

5. DE GRÀCIA CAP ALS PAÏSOS CATALANS: EL NAIXEMENT DE LA CAJEI

6. EL FUTUR ÉS NOSTRE