Un cop desallotjats del Casal Popular, l’AJG tornava a estar orfe de casa. Les reunions les férem a La Barraqueta, (carrer Virtut 14, aleshores) local que havien obert els companys més grans de l’AJG en deixar pas a companys més joves, junt amb nova gent que s'incorporà. Aquest fet coincidí en la transformació de la PUA en una organització política, Endavant-OSAN. Després de quatre mesos de recerca intensiva (i amb diversos intents fallits) vam okupar un ampli local d’una sola sala al carrer Maria número 3 que connectava amb un pis al carrer Gran de Gràcia i que era una autèntica joia modernista. No havíem pres el cel per assalt, però gairebé ens ho semblava. Com en totes les cases, primer la vam rehabilitar exhaustivament fins a convertir el local en un dels millors centres socials del moment. La nostra decoració, amb cadires i taules de disseny, gentilment cedides, van merèixer una doble pàgina al diari Avui, a tot color, que es feia ressò d’un nou local que havia obert a Gràcia i que portava per nom el del cantautor d’Alcoi, molt abans que la gent el “redescobrís”. El somni durà només tres mesos, unes festes de Gràcia intensíssimes i uns records que mai oblidarem. El desallotjament i posterior manifestació fou semblant al de l’anterior casal del carrer Verdi, molta gent, molta policia, incidents, el tic-tac, i al cap de poc, una nova okupació!
