dijous, 20 de desembre del 2012

Dissabte 22: Caga Tió popular a la plaça del Raspall


A la Plaça del Raspall, el proper dissabte 22 de desembre

10’30: Paradetes de contes i literatura infantil
Tallers dinamitzats per infants

11’00h: Animació infantil a càrrec de Marcel Marimón

12’00h: Gran cagada del Tió


Organitzen :
La Barraqueta i Llibreria la Sirga
 Col·laboren:
Aldarull, Taifa i L’hora lliure

Acte de suport a Gràcia, al comandant Hugo Chávez!


Benvolguts companys i companyes: 
El Consolat General de l'Estat Plurinacional de Bolívia a Barcelona i totes les
organitzacions nucleades a la Plataforma Catalana de Suport a aquest país germà, els convidem a participar en l'acte de suport per la salut del Comandant Chávez, que es realitzarà a l'Ateneu Popular La torna de la Vila de Gràcia, c / Sant Pere Màrtir 37 (Metro L3 Fontana). L'activitat s'iniciarà divendres 21, a les 19.00hs (preguem puntualitat) i comptarà també amb la presència del personal del Consolat de la República Bolivariana de Veneçuela. Esperem la seva assistència per manifestar el nostre càlid acompanyament al company Hugo Chávez Frías, i per tancar l'any 2012 amb alegria, música i un brindis militant. 

¡Salut Comandant! 
¡Viurem i Vencerem!
 
 

dimarts, 18 de desembre del 2012

[ARRAN Nacional] Solidaritat amb Ester Quintana

Des d’Arran volem mostrar tot el nostre suport a l’Ester Quintana, que va patir l’impacte d’una pilota de goma el passat 14 de Novembre en el context de la Vaga General.
Aquest divendres, l’Ester va ratificar la querella davant els Jutjats en la qual es denuncia la lesió que li va provocar la pèrdua de l’ull esquerra així com la fractura de diversos ossos de la cara i, també, el possible encobriment per part d’Interior i els Mossos d’Esquadra sobre els fets.
Sabem que no és un fet puntual sinó tot el contrari, des del 2007 a Catalunya, ja són 7 les persones que han perdut un ull a causa d’una pilota de goma. Malgrat aquestes terribles dades, Interior no només no ha prohibit l’ús d’aquest tipus d’armes lesives sinó que ha incorporat un nou model de projectils de foam.

Creiem que és necessari que s’obri un debat en la societat catalana sobre l’ús d’aquestes armes i del cos que les utilitza. Entenem que l’actual escenari és de militarització i que en cada manifestació hi ha gent lesionada per l’ús de les defenses dels mossos. L’Ester podria ser qualsevol de nosaltres; cada cop que ens manifestem, posem en risc la nostra integritat física, cada pilota de goma disparada és una possibilitat que una de nosaltres perdi el seu ull. El problema però –com diem- va més enllà de les armes, el problema és qui les empunya.
Des d’Arran, som conscients dels objectius i la finalitat de les actuacions del cos d’antidisturbis dels Mossos d’esquadra així com de la unitat en sí: L’existència d’una unitat d’antiavalots és inherent i part activa dels mecanismes i eines creades per la burgesia per assegurar el manteniment de la pau social així com dels seus privilegis i interessos de classe. I més ara, en un moment on l’estabilitat d’aquest sistema salvatge trontolla i cada cop som més les que sortim al carrer a mostrar-hi el nostre rebuig. És per això que darrerament podem observar un viratge encara més accentuat cap a les actuacions violentes i de l’ús de pilotes de goma per part de la policia per aprofundir en la cultura de la por; Militaritzant les protestes socials i així intentar assegurar el manteniment de l’estabilitat del règim infonent por entre la població. Tota aquesta estratègia només busca atacar-nos allà on som més dèbils, en la part emocional, i fer que tinguem por de sortir al carrer a reclamar allò que es nostre i que el capitalisme ens està robant amb total impunitat.
Dijous, Interior va emetre un informe definitiu i concloent en el qual es negava que en el lloc en què es trobava l’Ester es disparessin projectils o pilotes de goma. La mateixa nit sortia a la llum un nou vídeo que mostrava un agent disparant projectils a la zona i hora exacta on l’Ester va ser lesionada. Queda demostrat, per enèsima vegada, que Felip Puig ha mentit en cada compareixença pública d’ençà el 14-N.
Les joves catalanes sabem que el que va ferir l’Ester era una pilota de goma i és per això que cal que ens reafirmem en la necessitat de la seva prohibició conjuntament amb la dels nous projectils. Demanem, també, la dissolució de la Brigada Mòbil i la retirada de les forces d’ocupació dels nostres carrers. Al mateix temps fem una crida al jovent dels Països Catalans a seguir desafiant el poder i plantar cara a la cultura de la por participant de les mobilitzacions i col·lectius anticapitalistes. Perquè som conscients que només lluitant tenim futur. Que la por canviï de bàndol!

Ànims, Ester! Les joves diem prou!

dimecres, 12 de desembre del 2012

L’Engrescada: 14, 15 i 16 de desembre al Casal de Joves de Gràcia!

Aquest proper cap de setmana el Casal de Joves de Gràcia s’omplirà d’activitats. A sota del cartell hi tens algunes de les activitats que farem, però ja t’avancem que hi podràs trobar molts tallers, un concurs de truites, un torneig de tenis taula o fins i tot participar en la creació d’una biblioteca.  Serà espectacular! T’hi esperem, perquè com ja saps, el Casal és de tots!


 Si vols participar en la nova biblioteca et fem cinc cèntims de com funcionarà. El que volem és crear un espai on es puguin reutilitzar els llibres per, d’aquesta forma, fomentar l’intercanvi no monetari i allunyar-nos de la dinàmica de consum actual. Per engegar-la hi haurà una prestatgeria amb llibres. Podràs agafar-ne els que volguis durant el temps necessàri i quan ja no et siguin útils retornar-los. Per tal de fer crèixer la biblioteca agrairíem la teva col·laboració aportant aquells llibres que no utilitzis per tal de que algú altre pugui trobar-ne un ús. Pots començar a portar-ne a partir del 12 de desembre, deixant-los a l’espai habilitat al costat de la Plaça del Casal.




més informació a: jovesgracia.org
 

dimarts, 11 de desembre del 2012

[ARRAN-Nacional] Només lluitant tenim futur, nova campanya nacional d’Arran

Aquesta setmana, ARRAN –organització juvenil de l’Esquerra Independentista- donem el tret de sortida a la campanya nacional “Només lluitant tenim futur” Amb aquesta campanya pretenem denunciar les problemàtiques i misèries que patim diàriament el jovent català en tots els àmbits: des dels atacs a la nostra llengua pels diferents governs de tots els territoris dels Països Catalans, l’ofensiva ultraconservadora contra els nostres drets i llibertats sexuals, la misèria i precarietat a la que ens condemna la dictadura dels bancs i els mercats en la que estem vivint amb l’excusa de la crisi capitalista, entre molts d’altres. I evidenciar que no són fets aïllats, sinó producte dels interessos de les elits econòmiques i polítiques que mitjançant els diferents pilars de dominació (nacional, social i de gènere) pretenen oprimir-nos, a nosaltres el poble, per assegurar-se -en un moment on els pilars de la seva estructura trontollen i són qüestionats ara més que mai- el manteniment de la seva hegemonia de poder sobre les classes populars catalanes.
Davant d’aquestes constants i salvatges agressions que estem patint, som conscients que si el jovent dels Països Catalans volem avançar cap al nostre alliberament hem de fer-ho inqüestionablement a través d’un treball que interrelacioni les lluites per la independència, el socialisme, el feminisme i en contra la destrucció del territori i en faci de totes elles una sola. Perquè només si acabem amb els tres pilars d’opressió serem realment un poble lliure.
És per això que hem decidit apostar per la campanya nacional “Només lluitant tenim futur” en la que evidenciarem que només amb la lluita i l’organització del jovent de les classes populars dels Països Catalans, els i les joves aconseguirem un futur lliure de l’opressió que suposa la submissió als estats espanyol i francès, el capitalisme i el patriarcat.

[ARRAN_Nacional] Contra els atacs al català: insubmissió i independència

Un cop més, als Països Catalans rebem una altra onada d’espanyolisme més ferotge i retrògrad que intenta acabar amb la identitat nacional i cultural del nostre país. Aquest cop, l’agressió ve de part del Ministre d’Educació del govern espanyol, José Ignacio Wert, i pretén marginar el català a les escoles equiparant-lo al nivell de llengües estrangeres com l’anglès i el francès. L’esborrany de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Ensenyament permetrà que els estudiants puguin obtenir el títol de Secundària o Batxillerat sense necessitat de saber català i obligarà les administracions autonòmiques a pagar les escoles privades dels alumnes que vulguin estudiar íntegrament en castellà si el sistema públic no ofereix aquesta opció. Així doncs, l’objectiu de la llei és que d’aquí pocs anys tots els alumnes cursin un mínim d’un 50% d’assignatures en castellà i que aquesta xifra vagi a l’alça.
Aquest atac segueix l’estratègia històrica de l’Estat espanyol de marginar el català per provocar-ne la seva eliminació i, per tant, la destrucció dels Països Catalans com a poble. Actualment, al jovent dels Països Catalans ens és impossible viure plenament en la nostra llengua: centres educatius públics on s’imparteixen la majoria d’assignatures en castellà o no respecten la llengua de docència, molts pocs mitjans de comunicació en català, pel·lícules majoritàriament doblades al castellà, impossibilitat de realitzar molts tràmits administratius i judicials en la nostra llengua, percentatge ínfim de productes etiquetats en català, etc. D’aquesta manera, el català es troba en una absoluta situació de marginació institucional arreu del país i la nova llei proposada pel Ministre Wert pretén eliminar-la d’un dels pocs àmbits on encara gaudia d’un cert prestigi.
Al País Valencià, la llei suposa un maquiavèl·lic cop contra la ja de per si molt pobre situació del valencià a les aules, a causa de la sistemàtica penalització de la nostra llengua al sistema educatiu d’aquesta part del nostre país, tot i que cada any hi ha més famílies que demanen escolaritzar els seus fills en català. A més a més, la situació del valencià ja s’havia vist fortament empitjorada amb la recent aprovació del Decret de Plurilingüisme. A les Illes Balears i Pitiüses, el govern de José Ramón Bauzà, l’any passat, ja va fer triar els pares dels alumnes en quina llengua volien escolaritzar els seus infants i ha reduït substancialment les hores en llengua catalana de les aules. Tot i aquesta ofensiva, les escoles i instituts d’arreu de l’illa de Mallorca es rebel·len i encara ara esdevenen enllaçats per la llengua. Al Principat de Catalunya, la llei destrueix la immersió lingüística de les aules, que havia aconseguit que el català fos la llengua de cohesió i vehicular a les escoles i instituts. Els i les joves d’arreu dels territoris del nostre país ocupat per l’estat espanyol observem com a aquest li molesta la nostra llengua i pretén eliminar-nos com a poble tot esborrant la nostra identitat. Tot i això, sabem que lluitant juntes podem plantar-li cara i aconseguir un futur on el català gaudisca del prestigi que li correspon.
Perquè contra la llei Wert, les joves tornarem a prendre els carrers en defensa de la nostra llengua; perquè amb l’Estat espanyol no tenim futur de cap tipus, el jovent ho tenim clar contra els atacs al català: INSUBMISSIÓ i INDEPENDÈNCIA!
CANYA A ESPANYA, NOMÉS LLUITANT TENIM FUTUR!

[ARRAN-Nacional] Enterrar la constitució espanyola: l'únic camí cap a la llibertat!

 Aquest 6 de Desembre, com des de fa 34 anys, les catalanes celebrem una vegada més la imposada festivitat de la Constitució Espanyola. Diada que serveix, perquè els polítics espanyols i catalans es congratulin per l’arribada de la suposada democràcia a l’Estat i en facin gala tot exhibint l’aparell militar -garant màxim de la unitat nacional- i el més folklòric, caspós i excloent nacionalisme espanyol. Tot de la mà de l’hereu directe del Franquisme, aquell que va tutelar tota la falàcia malanomeada transició democràtica, Juan Carlos I de la dinastia Borbònica.
Una constitució que divideix administrativament el nostre poble en quatre comunitats autònomes, negant-nos qualsevol possibilitat de federació – a través de l’article 145 pensat expressament pel cas dels Països Catalans-, així com assegurant la indivisibilitat de la nació espanyola garantida -com diem- per les forces armades. Un redactat que malgrat ser ambigu i obert a interpretació en força cosos, és ben taxatiu en el model econòmic, garantint l’hegemonia de la burgesia franquista -ara reconvertida-, a través de la imposició del lliure mercat capitalista que ens ha fet més que portar-nos a l’actual situació de misèria i precarietat.Un text que emana directament de l’estructura franquista, pactada i consensuada pels hereus del règim: D’una banda pels polítics regionalistes d’aquells que ara amaguen el seu passat sota la careta del fals sobiranisme com Roca Junyent, que van hipotecar els nostres drets nacionals i conformar-se amb les engrunes del Café para todos i d’altra banda, pels socialdemòcrates carrillistes que van vendre les treballadores catalanes als interessos de la patronal i als mercats. No oblidem tampoc com la Constitució defineix L’Estat Espanyol com a laic, fórmula que empara la gran influència de l’Església Catòlica espanyola en els àmbits cultural, polític i educatiu. La Carta Magna, doncs, no només no ha servit per a reduir el paper preponderant de la moral catòlica i del sistema patriarcal, a més els ha emparat i perpetuat.
Enguany però, tot allò que el franquisme deixava lligat i ben lligat mitjançant el text constitucional sembla trontollar davant l’actual conjuntura que estem vivint els Països Catalans. Allò que el 1978 semblaven unes bases sòlides, immutables, que asseguressin l’opressió nacional, social i de gènere sobre el nostre i la resta de pobles de l’Estat, sembla esquerdar-se i situar-se al centre del debat polític: La creixent desafecció nacional en vers el projecte espanyolista, la situació d’emergència social i l’ofensiva ultraconservadora que vol relegar els drets reproductius i sexuals a la mateixa època post-franquista situen -ara més que mai- el debat sobre la vigència i la necessitat per a les classes populars catalanes de submissió davant la constitució. Debat que s’accentua amb agressions constants en tots els àmbits de les nostres vides, com el recent atac a l’ensenyament en català eliminant no només la vehicularitat de la nostra llengua sinó convertint-la en una llengua totalment secundària -al nivell de una llengua estrangera- i dotant-la de caràcter optatiu a l’E.S.O.
És per això que un any més, l’Esquerra Independentista mostrem aquest 6 de Desembre el nostre rebuig a la constitució Espanyola. Perquè ja ens hi vam oposar en el moment de la seva redacció i ens hi hem mantingut ferms des d’aleshores, conscients de que aquesta constitució només serveix els interessos d’aquells que fa més de 300 anys que volen aniquilar la nostra identitat com a poble, la burgesia espanyola i els seus aliats a casa nostra. I davant la qual només hi ha un únic camí cap a la llibertat- el mateix que l’Esquerra Independentista porta defensant durant més de quaranta anys sense cap renúncia- : Enterrar la constitució espanyola i avançar cap a la Independència i el Socialisme als Països Catalans.

dilluns, 3 de desembre del 2012

[ARRAN-Gràcia] Punt i principi de la Coordinadora de Músics de Gràcia

El passat dissabte 2 de desembre es va celebrar la presentació del projecte de la Coordinadora de Músics de Gràcia. Una jam session va donar el tret de sortida a la plaça Virrena del què seria una nit commemorable. Colles com Banda Patilla, Kabum, la Diabòlica, la Malèfica i la Cop a Cop van recórrer els carrers de la Vila fins arribar a la plaça del Sol, lloc on es va realitzar l'exitós concert amb Magna Método, Singermornings i Rumb al Bar.

Des d'ARRAN Gràcia volem donar l'enhorabona per aquest punt i principi d'un projecte que "pretén aglutinar tot l'espectre musical de la Vila" així com "trobar un espai de comunicació per compartir coneixements i coordinar-se en defensa de la música a nivell de barri". Trobem que és una aposta per defensar la cultura musical i promocionar així, un projecte de caire cooperatiu i autogestionat.

La música ens uneix. Gràcia ens uneix.

[ARRAN-Nacional] Contra les retallades, el patriarcat i la SIDA. Joves, follem segures!

Un any més, el 1 de desembre, la SIDA torna a ser sobre la taula i en les agendes de molts col·lectius i persones d’arreu dels Països Catalans i de tot el món, que treballen quotidianament com afrontar la problemàtica. Una problemàtica que afecta a milers de persones i que genera discriminació i estigmatització cap a aquelles que la pateixen.

I un cop més ens alertem concretament per com els casos de contraure l’VIH augmenten al nostre país. Per ARRAN aquest no és un fet aïllat ni fruit de la casualitat, la problemàtica respon a com l’estructura gestiona la qüestió, a com aquesta és una conseqüència de l’educació patriarcal i ultraconservadora que des de ben joves construeixen les nostres sexualitats, els nostres cossos i la informació per gestionar aquestes.

És a causa d’aquesta moral catòlica que tot allò que envolta el sexe segueixen sent temes tabús, infranquejables per molts joves que no tenen un accés fàcil a uns coneixements, la mancança dels quals desemboca en les practiques de risc que augmenten la probabilitat de contagi. Alhora, la forta estigmatització que hi ha sobre qualsevol opció sexual que surti de la heteronormativitat imperant no ens permet expressar i viure les nostres sexualitats en públic i amb naturalitat, impedint relacionar-nos en espais i ambients amb total llibertat garanties i obligant-nos, així, a amagar la nostra opció sexual per condemnar-nos a mantenir relacions sexuals en ambients, espais i condicions precàries tant sols per gaudir, com vol fer qualsevol jove, d’un plaer i una necessitat bàsica com és el sexe. Així doncs, rebutgem l’estigmatització d’uns suposats col·lectius de risc i som conscients que el que existeixen son pràctiques de risc incentivades, en gran mesura, per la moral catòlica, patriarcal i heteronormativa de la nostra societat.

També enguany cal denunciar i assenyalar com a culpables a aquells que amb l’excusa de la crisi i amb les mesures d’austeritat per bandera, tornen a retallar en matèria d’allò que és prioritari per totes les que formem part de les classes populars; la Salut i l’educació. Segons alguns col·lectius que treballen al voltant del tema del VIH, enguany les retallades en les politiques destinades a la prevenció, la informació en la lluita contra la sida, estant al voltant del 15%.Com sempre els polítics avantposen interessos de les elits davant les necessitats més bàsiques de les classe populars.

Per ARRAN, en tant que joves , i en un moment on tot apunta que els casos de SIDA entre les joves augmenten de manera alarmant, només veiem la lluita i la consciència com a eines per a transformar i capgirar la problemàtica. La lluita per una educació integral en sexualitat, que sigui critica amb el patriarcat i l’heteronormativitat, una educació lliure de tabús i dogmes tradicionals conservadors que sigui capaç de posar al centre de les nostres prioritats com a joves, la salut. Una educació que ens ensenyi altres formes d’estimar, que no parli de col·lectius de risc, sinó de que les practiques sexuals han de ser saludables i segures. Que no invisibilitzi a les que no entrem en la norma, i que no retalli en allò més bàsic i vital.

Us animem doncs a gaudir de manera lliure i crítica les postres sexualitats, us animem a que aquestes siguin co-responsables amb vosaltres mateixes i les vostres companyes.

Contra les retallades, el patriarcat i la SIDA.
Joves, follem segures!