dimecres, 26 de setembre del 2012

Eleccions anticipades a la CAC, una nova cortina de fum de CiU per camuflar l’atzucac de la burgesia catalana davant el conflicte social i nacional


Aquesta tarda el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha confirmat, en el transcurs del debat de política general al Parlament, la notícia que es rumorejava els últims dies sobre possibles eleccions anticipades a la CAC. Així, ha reconegut el fracàs de l’estratègia que ens ha intentat vendre CiU des de l’inci de la campanya electoral farà gairebé dos anys: el pacte fiscal.
És evident –i ho veiem fins i tot fent una lectura entre línies de les paraules de Mas- que CiU s’ha vist superat per l’augment del sentiment independentista. La multitudinària manifestació del passat onze de Setembre va deixar palès que el poble català està una passa per davant de la burgesia catalana en la qüestió nacional.
CiU ha sabut copsar-ho i avançant els esdeveniments ha volgut precipitar el fracàs del pacte fiscal que haguessin pogut allargar fins a finals de legislatura. Així, CiU –conscients de que estant al govern tenen la capacitat de marcar el calendari electoral- pot anticipar-se en el debat i vendre’ns les eleccions anticipades com l’única sortida a un atzucac nacional on la voluntat del poble català xoca frontalment amb la nul·la capacitat de negociació del govern espanyol. Però el cert és que qui veritablement està en un atzucac són CiU i la burgesia catalana que –veient en perill la seva hegemonia nacional i social- ens venen una nova cortina de fum per intentar, novament, enganyar-nos i vendre’s com una eina útil per representar els interessos del poble català.

Manifestació de l'11 de setembre a Barcelona
Manifestació de l’11 de setembre a Barcelona
Lluny de deixar-nos enganyar, el jovent dels Països Catalans som plenament conscients que CiU només respon i representa els interessos de la burgesia catalana. La mateixa burgesia que ja ha manifestat que és necessari no trencar la unitat de mercat, i és que la independència seria una barbaritat. Sabem doncs, que aquest només és un nou moviment estratègic per intentar conciliar els interessos de la burgesia – de qui reben forta pressió- amb les necessitats emancipadores de les classes populars catalanes a qui pretenen mantenir en òrbita presentant un discurs conciliador, victimista i aglutinador que no amaga més que pactisme i una nova recerca d’encaix dins d’ Espanya.
Entenem, doncs que els pronòstics de CiU són preveure que amb aquest moviment aconseguiran mantenir el suport del seu electorat –cada cop més independentista- que es creurà aquest fals salt emancipador seu i els atorgaran, altra vegada, el paper històric de pal de paller del catalanisme gràcies a la imatge moderada i conciliadora que pretenen donar. Gaudint així de quatre anys més de govern i la possibilitat de postergar més i controlar el debat de fons, la independència.

Alhora, aquesta nova cortina de fum pretén amagar el conflicte social situant-lo en segon terme i supeditat sempre al debat nacional. Així ho afirmava avui Artur Mas en la seva intervenció en el debat de política general al Parlament: les retallades no són ni de dretes ni d’esquerres, el “no hay dinero” ja no serveix, el que no hi ha és voluntat política. Així ho deia Mas, pretenent justificar el major atac als serveis públics de la història perpetrat aquesta legislatura de la ma de CiU sota l’argument que és època d’estrènyer-se el cinturó i que això és fa aquí o les esquerres amb Hollande a França però que disposant d’estructures d’Estat propi la situació econòmica no seria la mateixa.
Així, segueixen amb l’estratègia duta a terme des de l’inici del seu mandat de vendre les retallades com una necessitat i l’única sortida a la crisi al mateix temps que intenten treure-li tot el caràcter polític tractant-les com a meres accions tècniques.

El jovent treballador català tampoc caurem en aquesta trampa que pretén parar-nos CiU. Som conscients que rere les retallades s’amaga una clara voluntat política de sortir de la crisi obrint mercat en sectors fins ara de competència exclusivament pública i que malgrat que la CAC gestionés els seus propis recursos econòmics estaríem igualment en una situació similar a l’actual degut al nostre model productiu. Aquestes retallades i privatitzacions són traçades pels organismes internacionals com la comissió europea, el FMI o el Banc Mundial i aplicats en última instància per CiU.
Coneixem doncs, l’aliança existent entre la burgesia catalana i l’europea, ja que comparteixen interessos de classe i pretenen sortir de la crisi més reforçats i hegemònics que abans. És per aquest motiu que som més conscients que mai que tant necessari és alliberar-nos de les cadenes a les que ens sotmeten Espanya i França com les que ens sotmet el capitalisme internacional.

Perquè de poc ens serveix poder decidir sobre la llengua vehicular a les nostres escoles si el 25% d’infants catalans viuen en una situació de misèria. O de poc ens serveix tenir estructures per evitar que la nostra cultura segueixi minoritzada perls Estats Espanyol i Francès si el capitalisme internacional pretén igualment anul·lar-la amb eines com l’europeització i la globalització tendint a crear una cultura i caràcters homogenis a nivell Europeu que substitueixin els propis de cada poble. És per això que des d’ARRAN tenim clar que perquè l’alliberament dels Països Catalans sigui una realitat cal trencar amb totes aquelles estructures que ens oprimeixen com a poble, com a classe i com a persones.
Això passa indiscutiblement per construir una independència al marge de la Unió Europea i d’aquells qui serveixen els seus interessos de classe a casa nostra: Convergència i Unió.

Davant d’això, des d’ARRAN volem deixar clar que el jovent dels Països Catalans no es deixarem enganyar per l’estratègia de fals avanç nacional que ens vol vendre la burgesia catalana. Perquè ja ho vem dir el passat onze de Setembre i ho reafirmarem aquest proper nou d’Octubre en la diada del País Valencià: El pacte fiscal no era el camí. El pacte social no és el camí. Per la construcció dels Països Catalans no signarem cap renúncia. Perquè aquesta nova demostració d’autonomisme de CiU no fa més que reafirmar-nos en que l’únic camí passa per construir la independència dels Països Catalans des de la base i des de l’esquerra.
Independència. Socialisme. Feminisme.
ARRAN

El meu cos, la meva decisió. Aturem la contrareforma de l’avortament!


Tornem a rebre un nou atac al dret a decidir sobre els nostres cossos. El Ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, està a punt de treure una nova contrareforma, en aquest cas relativa a l’avortament. Tornem més de dues dècades enrere en el temps en la lluita pel dret al propi cos amb una llei reaccionària encara més restrictiva que l’aprovada el 1985. Així doncs, quedaria derogada la ja insuficient llei de terminis aprovada el 2010 en favor d’una llei que tornaria als “tres supòsits” que es contemplaven a la llei del 1985. Aquests supòsits impliquen, d’una banda, restringir la llibertat per avortar a les joves d’entre 16 i 18 anys, que no només necessiten l’aprovament dels metges de torn sinó també dels seus pares, estant així la seua decisió subjecta al biaix ideològico-moral d’altres persones. Per si açò no en fóra prou, Gallardón ha declarat en diverses ocasions la seua pretensió d’acotar els termes amb què presentar les justificacions per a realitzar la interrupció de l’embaràs: el supòsit dels possibles danys físics o psicològics per a la mare seran estrictament revisats i contrastats per diferents metges, tot adduint que aquest supòsit es fa servir per “colar” excuses i aprofitar aquest dret del qual ens volen privar.
Cal remarcar que no per aplicar aquesta reforma minvarà la quantitat d’embarassos no desitjats, ja que no s’ataca l’arrel del problema sinó només la seua conseqüència. Per la mateixa regla, i recordant experiències passades, no minvarà tampoc la quantitat d’interrupcions de l’embaràs, i doncs, les dones amb recursos ho faran a altres països on no estigui penalitzada aquesta pràctica mentre aquelles que no s’ho puguin permetre ho faran de manera il·legal, posant la seua pròpia vida en perill.
Des d’ARRAN denunciem el legalisme en què es debat un dret tan important i irrenunciable com és el dret al propi cos de les dones. Aquest no depèn de lleis ni reformes, sinó de tot un codi de valors respecte a les relacions socials i sexuals que trenqui per complet amb el que regeix el patriarcat. Cal una vertadera coeducació sexual, no només formal, que ens permeti relacionar-nos lliurement, com i amb qui vulguem, i sempre amb tota la informació a l’abast. El rentat de cara que es fa amb la educació sexual que reben les joves a les escoles i instituts repartint anticonceptius que ni tan sols estan al nostre abast econòmic no fa més que confirmar la precarietat en les nostres relacions sexo-afectives, materialitzada en última instància en una alta taxa d’embarassos no desitjat, que solen ser fruit de pràctiques sexuals arriscades i d’una repressió moralista catòlica que encara patim les dones cada dia tot desnaturalitzant-se el sexe lliure i natural. Ja n’estem fartes: no només patim la repressió cada dia, sinó que les conseqüències d’aquesta també l’hem de pagar amb penalitzacions.
Des d’ARRAN fem una crida a eixir al carrer el proper dia 28 per clamar contra la nova llei de l’avortament. Per una educació sexual integral, contra la privació de l’autodeterminació dels nostres cossos i, en definitiva, per una societat lliure de l’opressió patriarcal.
El meu cos, la meva decisió.
Ni un pas enrere en defensa dels nostres drets i llibertats.
Avortament lliure i gratuït!

divendres, 14 de setembre del 2012

Mobilitzacions de l’11 de Setembre


Barcelona

Fidel a la seva tradició, l’esquerra independentista va convocar una manifestació pròpia que va sortir a les 17h de la plaça d’Urquinaona. Sota el lema “Ni pacte fiscal, ni pacte social. Independència, socialisme, Països Catalans”, unes 15.000 persones van marxar en direcció al passeig del Born on va acabar la manifestació. Va ser la manifestació de l’esquerra independentista més concorreguda en molt de temps. Durant el recorregut es va recordar la unitat territorial i la necessitat de fer confluir la lluita per la llibertat nacional amb la lluita pels drets socials. Així mateix, una bandera espanyola i una altra de l’UE van ser cremades al llarg de la manifestació. La marxa va ser encapçalada per destacats militants de l’esquerra independentista, com regidors de la Candidatura d’Unitat Popular de nombroses localitats.
A l’acte polític van participar Marcel Pich, de l’esquerra independentista de Mallorca, així com membres d’Arran, que van aprofitar per presentar la nova organització juvenil, Xavier Monge, de la CUP va fer el darrer parlament, i l’acte es va acabar amb el cant dels segadors.
Actes durant tot el dia
Durant tot el matí, l’esquerra independentista de Barcelona es va establir al Fossar de les Moreres amb parades de material i diversos actes polítics. Entre ells, l’organització juvenil Arran va fer una primera presentació pública. Prèviament, però, desenes d’independentistes van rendir homenatge a Gustau Muñoz i als lluitadors morts en combat.

Manifestació a Lleida

Unes 600 persones van manifestar-se pels carrers de la ciutat seguint la convocatòria de CUP i Arran, que eixia a les 12h de la plaça de la Paeria. Els organitzadors van valorar molt positivament l’assistència que ha sigut superior a altres anys. Durant la manifestació es va fer la tradicional parada al convent del Roser per retre homenatge als màrtirs de 1707. En acabar la manifestació, l’acte polític va servir per presentar la nova organització Arran a les comarques de Ponent. L’acte va comptar amb actuacions de cultura popular.

Manifestació a Girona

Aquest any, a la ciutat de Girona, la tradicional manifestació de l’esquerra independentista organitzada per la CUP i Arran es va celebrar al matí. A primera hora del matí, és van instal·lar a la Plaça del Vi les paradetes de material de diverses entitats i organitzacions independentistes; com la CUP i Arran. Abans de la marxa es va realitzar la cantada dels segadors a la plaça del Vi i membres d’Arran van penjar l’estelada a l’ajuntament. Tot seguit, la manifestació que va transcorre pels principals carrers del centre de la ciutat, va aplegar unes 10.000 persones convertint-se en la manifestació independentista més gran de la història.
Finalment, un altre cop a la Plaça del Vi, es van realitzar els parlaments polític, primer el de la CUP i, finalment, el membre d’Arran Girona, Enric Stern, va llegir el manifest de la nova organització juvenil.

Manifestacions a Tarragona i Reus

Un total de 34 entitats, associacions i col·lectius van convocar per tercer any consecutiu els actes populars de la Diada Nacional a la ciutat de Tarragona. Mostres de cultura popular, cercavila, fira d’entitats, parlaments, cant coral i el dinar popular van oplir la jornada participativa de la ciutat
Per tercer any consecutiu, la Coordinadora 11 de setembre Tarragona va convocar tot d’actes al llarg del matí a la ciutat de Tarragona; centenars de persones van concorrer els carrers de la Part Alta de la ciutat. L’acte va ser convocat per entitats i col·lectius molt diversos: organitzacions independentistes, agrupaments escoltes, entitats en defensa de la llengua i colles de cultura popular entre elles Arran, la nova organització juvenil de l’Esquerra Independentista.
El motiu de la celebració d’aquests actes populars i participatius va nèixer del neguit d’un seguit de col·lectius i entitats que veien la necessitat de celebrar i reivindicar la Diada Nacional a la ciutat de Tarragona, veient que a nivell institucional ni social es feia res. Els actes han anat creixent any rere any, i cada vegada han tingut una millor acollida per part de la ciutadania. La jornada va començar amb la mostra de cultura popular i la cercavila pels carrers de la Part Alta, amb la Vibrieta de Tarragona, els Diables Foc i Gresca, el Ball Petit d’en Serrallonga, els Gegants del Casc Antic i Voltants, els grallers i gralleres Fot-li canya!, els gegants del Serrallo, els Gegants del Passeig Torroja i el grup jove de sacaires; seguidament, hi va haver els parlaments de Minyons Escoltes i Guies, l’Assemblea Docent de Tarragona i la campanya A Mallorca en Català!; seguidament hi ha hagut la jornada castellera al Pla de la Seu i el punt i final el va posar el dinar popular, amb un centenar de persones assistents.
A la ciutat de Reus, una manifestació històrica ha omplert els seus carrers durant la manifestació de la Diada Nacional: 4000 persones han sortit al carrer.
La manifestació convocada per l’Esquerra Independentista del Camp va comptar amb una participació extraordinària: unes 4000 persones van respondre a la convocatòria que les organitzacions independentistes havien realitzat a la ciutat de Reus
Sota el lema unitari “Ni pacte fiscal, ni pacte social. Independència, Socialisme, Països Catalans”, 4000 persones van concórrer els carrers de Reus, cridades per les organitzacions i col·lectius de l’Esquerra Independentista del Camp. La manifestació, que va sortir del Mercat Central, va recorrer els carrers de Reus sota lemes que cridaven la independència dels Països Catalans i va finalitzar a la plaça del teatre, on hi va haver les intervencions; primerament es van exposar les properes convocatòries i mobilitzacions del sector educatiu, i posteriorment es va donar pas als parlaments: el d’Arran i el manifest unitari de l’esquerra independentista.
Visca la Terra!
extret de arran.cat

La Diada a Gràcia: l’esquerra independentista per la independència i contra el pacte fiscal


Aquest dissabte 8 de setembre l’Esquerra Independentista de Gràcia ( Arran, Endavant-OSAN, CUP) ha celebrat la Diada a la Plaça Revolució. A les 18:30 començaven les activitats infantils amb un espai de jocs i conta contes de Tantàgora. Els versos improvisats del Cor de la Carxofa van amenitzar el vespre fins l’actuació de la colla bastonera Cop a Cop. Després del sopar popular, on van assistir-hi unes 100 persones, els Diables de la Cabrònica va fer un espectacle de focs a la plaça. L’acte va acabar amb l’actuació musical de Triulet amb Enric Cassasses i Gerard Horta.
En els parlaments polítics, la Isa Garnika, com a EIG va destacar que el conflicte social està més viu que mai davant les agressions dels estats espanyol i francès, marcades per la submissió a la Unió Europea de Merkel, als mercats, als bancs i al FMI. I feia una repassada pel seguit de mobilitzacions laborals d’aquest setembre que comença molt calent amb la vaga d’ensenyament de la Coodinadora Interzones i la Vaga de Transports entre altres.
L’Esquerra Independentista de Gràcia va voler celebrar el naixement d’Arran i va passar la paraula al Ramon Armengol, d’Arran Gràcia que va recordar que la d’enguany no és una diada més per al jovent de l’Esquerra Independentista, sinó que es tracta de la primera des de la consolidació d’un procés de confluència juvenil entre CAJEI i Maulets’. Arran es presenta aquest Onze de Setembre com l’eina del jovent per desplegar el programa polític de l’EI, ‘un programa d’emancipació nacional, social i de gènere per a la totalitat dels Països Catalans’.
La jornada va voler reivindicar el lema de la diada d’enguiany “Ni pacte fiscal, ni pacte social! Independència i socialisme!”, i es va fer una crida a participar a la manifestació de l’Onze de setembre, ales 17h a la plaça Urquinaona.
Extret de graciaviva

dilluns, 10 de setembre del 2012

3ª Marxa de Torxes per una Barcelona Popular i Independentista

Avui dilluns 10 de setembre tindrà lloc la 3ª Marxa de Torxes per una Barcelona Popular i Independentista, que partirà a les 20:30 des de la Plaça Bernat Calbo de Poble Nou.

Contra el pacte fiscal i el pacte social, als Països Catalans encenem la flama de la revolta!

 Convoca: Esquerra Independentista del Barcelonès

11 de setembre: trenca amb tot el que t’asfixia

El jovent dels Països Catalans sortim – com ve fent històricament l’Esquerra Independentista- un any més al carrer per celebrar la diada nacional del Principat de Catalunya. Però aquest no és un any més, és l’any on el sistema ha mostrat el seu rostre més salvatge amb una ofensiva espanyolista, ultraconservadora i capitalista que pretén arruïnar-nos el futur com a joves, com a classe i com a poble. Davant d’aquesta ofensiva les joves ens sentim asfixiades. Ens sentim diàriament trepitjades i menyspreades per aquells que responen només als interessos de les elits econòmiques i financeres.

Però aquest és també l’any on el jovent dels Països Catalans ens hem adonat que trencar amb tot el que ens asfixia i construir el somni és a les nostres pròpies mans. És l’any on hem materialitzat la nostra aposta per construir l’alternativa unitària juvenil que ens ha de permetre arribar-hi. És l’any on ens hem adonat que el nostre futur és a les nostres pròpies mans i que només el construirem lluitant. És l’any on hem pres la ferma decisió de no només no retrocedir davant els seus atacs sinó d’organitzar la nostra pròpia ofensiva per construir un futur digne per al jovent treballador dels Països Catalans. És l’any on hem après que juntes som la força i el futur del nostre poble. És l’any on hem constatat que juntes guanyarem.
Trenca amb el que t’asfixia.
El jovent construïm el somni!

Països Catalans, independència, socialisme i feminisme.

Convocatòries de l’Esquerra Independentista per l’11 de setembre:
Barcelona: 17h. Plaça Urquinaona
Lleida: 12h. Plaça de la Paeria
Reus: 19:30h. Mercat Central
Girona: 19:30h. Plaça Catalunya
Mataró: 13:15h. Plaça Miquel Biada