dimecres, 26 de setembre del 2012

Eleccions anticipades a la CAC, una nova cortina de fum de CiU per camuflar l’atzucac de la burgesia catalana davant el conflicte social i nacional


Aquesta tarda el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha confirmat, en el transcurs del debat de política general al Parlament, la notícia que es rumorejava els últims dies sobre possibles eleccions anticipades a la CAC. Així, ha reconegut el fracàs de l’estratègia que ens ha intentat vendre CiU des de l’inci de la campanya electoral farà gairebé dos anys: el pacte fiscal.
És evident –i ho veiem fins i tot fent una lectura entre línies de les paraules de Mas- que CiU s’ha vist superat per l’augment del sentiment independentista. La multitudinària manifestació del passat onze de Setembre va deixar palès que el poble català està una passa per davant de la burgesia catalana en la qüestió nacional.
CiU ha sabut copsar-ho i avançant els esdeveniments ha volgut precipitar el fracàs del pacte fiscal que haguessin pogut allargar fins a finals de legislatura. Així, CiU –conscients de que estant al govern tenen la capacitat de marcar el calendari electoral- pot anticipar-se en el debat i vendre’ns les eleccions anticipades com l’única sortida a un atzucac nacional on la voluntat del poble català xoca frontalment amb la nul·la capacitat de negociació del govern espanyol. Però el cert és que qui veritablement està en un atzucac són CiU i la burgesia catalana que –veient en perill la seva hegemonia nacional i social- ens venen una nova cortina de fum per intentar, novament, enganyar-nos i vendre’s com una eina útil per representar els interessos del poble català.

Manifestació de l'11 de setembre a Barcelona
Manifestació de l’11 de setembre a Barcelona
Lluny de deixar-nos enganyar, el jovent dels Països Catalans som plenament conscients que CiU només respon i representa els interessos de la burgesia catalana. La mateixa burgesia que ja ha manifestat que és necessari no trencar la unitat de mercat, i és que la independència seria una barbaritat. Sabem doncs, que aquest només és un nou moviment estratègic per intentar conciliar els interessos de la burgesia – de qui reben forta pressió- amb les necessitats emancipadores de les classes populars catalanes a qui pretenen mantenir en òrbita presentant un discurs conciliador, victimista i aglutinador que no amaga més que pactisme i una nova recerca d’encaix dins d’ Espanya.
Entenem, doncs que els pronòstics de CiU són preveure que amb aquest moviment aconseguiran mantenir el suport del seu electorat –cada cop més independentista- que es creurà aquest fals salt emancipador seu i els atorgaran, altra vegada, el paper històric de pal de paller del catalanisme gràcies a la imatge moderada i conciliadora que pretenen donar. Gaudint així de quatre anys més de govern i la possibilitat de postergar més i controlar el debat de fons, la independència.

Alhora, aquesta nova cortina de fum pretén amagar el conflicte social situant-lo en segon terme i supeditat sempre al debat nacional. Així ho afirmava avui Artur Mas en la seva intervenció en el debat de política general al Parlament: les retallades no són ni de dretes ni d’esquerres, el “no hay dinero” ja no serveix, el que no hi ha és voluntat política. Així ho deia Mas, pretenent justificar el major atac als serveis públics de la història perpetrat aquesta legislatura de la ma de CiU sota l’argument que és època d’estrènyer-se el cinturó i que això és fa aquí o les esquerres amb Hollande a França però que disposant d’estructures d’Estat propi la situació econòmica no seria la mateixa.
Així, segueixen amb l’estratègia duta a terme des de l’inici del seu mandat de vendre les retallades com una necessitat i l’única sortida a la crisi al mateix temps que intenten treure-li tot el caràcter polític tractant-les com a meres accions tècniques.

El jovent treballador català tampoc caurem en aquesta trampa que pretén parar-nos CiU. Som conscients que rere les retallades s’amaga una clara voluntat política de sortir de la crisi obrint mercat en sectors fins ara de competència exclusivament pública i que malgrat que la CAC gestionés els seus propis recursos econòmics estaríem igualment en una situació similar a l’actual degut al nostre model productiu. Aquestes retallades i privatitzacions són traçades pels organismes internacionals com la comissió europea, el FMI o el Banc Mundial i aplicats en última instància per CiU.
Coneixem doncs, l’aliança existent entre la burgesia catalana i l’europea, ja que comparteixen interessos de classe i pretenen sortir de la crisi més reforçats i hegemònics que abans. És per aquest motiu que som més conscients que mai que tant necessari és alliberar-nos de les cadenes a les que ens sotmeten Espanya i França com les que ens sotmet el capitalisme internacional.

Perquè de poc ens serveix poder decidir sobre la llengua vehicular a les nostres escoles si el 25% d’infants catalans viuen en una situació de misèria. O de poc ens serveix tenir estructures per evitar que la nostra cultura segueixi minoritzada perls Estats Espanyol i Francès si el capitalisme internacional pretén igualment anul·lar-la amb eines com l’europeització i la globalització tendint a crear una cultura i caràcters homogenis a nivell Europeu que substitueixin els propis de cada poble. És per això que des d’ARRAN tenim clar que perquè l’alliberament dels Països Catalans sigui una realitat cal trencar amb totes aquelles estructures que ens oprimeixen com a poble, com a classe i com a persones.
Això passa indiscutiblement per construir una independència al marge de la Unió Europea i d’aquells qui serveixen els seus interessos de classe a casa nostra: Convergència i Unió.

Davant d’això, des d’ARRAN volem deixar clar que el jovent dels Països Catalans no es deixarem enganyar per l’estratègia de fals avanç nacional que ens vol vendre la burgesia catalana. Perquè ja ho vem dir el passat onze de Setembre i ho reafirmarem aquest proper nou d’Octubre en la diada del País Valencià: El pacte fiscal no era el camí. El pacte social no és el camí. Per la construcció dels Països Catalans no signarem cap renúncia. Perquè aquesta nova demostració d’autonomisme de CiU no fa més que reafirmar-nos en que l’únic camí passa per construir la independència dels Països Catalans des de la base i des de l’esquerra.
Independència. Socialisme. Feminisme.
ARRAN