[ARRAN_Nacional] Contra els atacs al català: insubmissió i independència

Un cop més, als Països Catalans rebem una altra onada d’espanyolisme més ferotge i retrògrad que intenta acabar amb la identitat nacional i cultural del nostre país. Aquest cop, l’agressió ve de part del Ministre d’Educació del govern espanyol, José Ignacio Wert, i pretén marginar el català a les escoles equiparant-lo al nivell de llengües estrangeres com l’anglès i el francès. L’esborrany de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Ensenyament permetrà que els estudiants puguin obtenir el títol de Secundària o Batxillerat sense necessitat de saber català i obligarà les administracions autonòmiques a pagar les escoles privades dels alumnes que vulguin estudiar íntegrament en castellà si el sistema públic no ofereix aquesta opció. Així doncs, l’objectiu de la llei és que d’aquí pocs anys tots els alumnes cursin un mínim d’un 50% d’assignatures en castellà i que aquesta xifra vagi a l’alça.

Aquest atac segueix l’estratègia històrica de l’Estat espanyol de marginar el català per provocar-ne la seva eliminació i, per tant, la destrucció dels Països Catalans com a poble. Actualment, al jovent dels Països Catalans ens és impossible viure plenament en la nostra llengua: centres educatius públics on s’imparteixen la majoria d’assignatures en castellà o no respecten la llengua de docència, molts pocs mitjans de comunicació en català, pel·lícules majoritàriament doblades al castellà, impossibilitat de realitzar molts tràmits administratius i judicials en la nostra llengua, percentatge ínfim de productes etiquetats en català, etc. D’aquesta manera, el català es troba en una absoluta situació de marginació institucional arreu del país i la nova llei proposada pel Ministre Wert pretén eliminar-la d’un dels pocs àmbits on encara gaudia d’un cert prestigi.

Al País Valencià, la llei suposa un maquiavèl·lic cop contra la ja de per si molt pobre situació del valencià a les aules, a causa de la sistemàtica penalització de la nostra llengua al sistema educatiu d’aquesta part del nostre país, tot i que cada any hi ha més famílies que demanen escolaritzar els seus fills en català. A més a més, la situació del valencià ja s’havia vist fortament empitjorada amb la recent aprovació del Decret de Plurilingüisme. A les Illes Balears i Pitiüses, el govern de José Ramón Bauzà, l’any passat, ja va fer triar els pares dels alumnes en quina llengua volien escolaritzar els seus infants i ha reduït substancialment les hores en llengua catalana de les aules. Tot i aquesta ofensiva, les escoles i instituts d’arreu de l’illa de Mallorca es rebel·len i encara ara esdevenen enllaçats per la llengua. Al Principat de Catalunya, la llei destrueix la immersió lingüística de les aules, que havia aconseguit que el català fos la llengua de cohesió i vehicular a les escoles i instituts. Els i les joves d’arreu dels territoris del nostre país ocupat per l’estat espanyol observem com a aquest li molesta la nostra llengua i pretén eliminar-nos com a poble tot esborrant la nostra identitat. Tot i això, sabem que lluitant juntes podem plantar-li cara i aconseguir un futur on el català gaudisca del prestigi que li correspon.

Perquè contra la llei Wert, les joves tornarem a prendre els carrers en defensa de la nostra llengua; perquè amb l’Estat espanyol no tenim futur de cap tipus, el jovent ho tenim clar contra els atacs al català: INSUBMISSIÓ i INDEPENDÈNCIA!

CANYA A ESPANYA, NOMÉS LLUITANT TENIM FUTUR!

[ARRAN-Nacional] Enterrar la constitució espanyola: l'únic camí cap a la llibertat!

 Aquest 6 de Desembre, com des de fa 34 anys, les catalanes celebrem una vegada més la imposada festivitat de la Constitució Espanyola. Diada que serveix, perquè els polítics espanyols i catalans es congratulin per l’arribada de la suposada democràcia a l’Estat i en facin gala tot exhibint l’aparell militar -garant màxim de la unitat nacional- i el més folklòric, caspós i excloent nacionalisme espanyol. Tot de la mà de l’hereu directe del Franquisme, aquell que va tutelar tota la falàcia malanomeada transició democràtica, Juan Carlos I de la dinastia Borbònica.

Una constitució que divideix administrativament el nostre poble en quatre comunitats autònomes, negant-nos qualsevol possibilitat de federació – a través de l’article 145 pensat expressament pel cas dels Països Catalans-, així com assegurant la indivisibilitat de la nació espanyola garantida -com diem- per les forces armades. Un redactat que malgrat ser ambigu i obert a interpretació en força cosos, és ben taxatiu en el model econòmic, garantint l’hegemonia de la burgesia franquista -ara reconvertida-, a través de la imposició del lliure mercat capitalista que ens ha fet més que portar-nos a l’actual situació de misèria i precarietat.Un text que emana directament de l’estructura franquista, pactada i consensuada pels hereus del règim: D’una banda pels polítics regionalistes d’aquells que ara amaguen el seu passat sota la careta del fals sobiranisme com Roca Junyent, que van hipotecar els nostres drets nacionals i conformar-se amb les engrunes del Café para todos i d’altra banda, pels socialdemòcrates carrillistes que van vendre les treballadores catalanes als interessos de la patronal i als mercats. No oblidem tampoc com la Constitució defineix L’Estat Espanyol com a laic, fórmula que empara la gran influència de l’Església Catòlica espanyola en els àmbits cultural, polític i educatiu. La Carta Magna, doncs, no només no ha servit per a reduir el paper preponderant de la moral catòlica i del sistema patriarcal, a més els ha emparat i perpetuat.

Enguany però, tot allò que el franquisme deixava lligat i ben lligat mitjançant el text constitucional sembla trontollar davant l’actual conjuntura que estem vivint els Països Catalans. Allò que el 1978 semblaven unes bases sòlides, immutables, que asseguressin l’opressió nacional, social i de gènere sobre el nostre i la resta de pobles de l’Estat, sembla esquerdar-se i situar-se al centre del debat polític: La creixent desafecció nacional en vers el projecte espanyolista, la situació d’emergència social i l’ofensiva ultraconservadora que vol relegar els drets reproductius i sexuals a la mateixa època post-franquista situen -ara més que mai- el debat sobre la vigència i la necessitat per a les classes populars catalanes de submissió davant la constitució. Debat que s’accentua amb agressions constants en tots els àmbits de les nostres vides, com el recent atac a l’ensenyament en català eliminant no només la vehicularitat de la nostra llengua sinó convertint-la en una llengua totalment secundària -al nivell de una llengua estrangera- i dotant-la de caràcter optatiu a l’E.S.O.

És per això que un any més, l’Esquerra Independentista mostrem aquest 6 de Desembre el nostre rebuig a la constitució Espanyola. Perquè ja ens hi vam oposar en el moment de la seva redacció i ens hi hem mantingut ferms des d’aleshores, conscients de que aquesta constitució només serveix els interessos d’aquells que fa més de 300 anys que volen aniquilar la nostra identitat com a poble, la burgesia espanyola i els seus aliats a casa nostra. I davant la qual només hi ha un únic camí cap a la llibertat- el mateix que l’Esquerra Independentista porta defensant durant més de quaranta anys sense cap renúncia- : Enterrar la constitució espanyola i avançar cap a la Independència i el Socialisme als Països Catalans.

[ARRAN-Gràcia] Punt i principi de la Coordinadora de Músics de Gràcia

El passat dissabte 2 de desembre es va celebrar la presentació del projecte de la Coordinadora de Músics de Gràcia. Una jam session va donar el tret de sortida a la plaça Virrena del què seria una nit commemorable. Colles com Banda Patilla, Kabum, la Diabòlica, la Malèfica i la Cop a Cop van recórrer els carrers de la Vila fins arribar a la plaça del Sol, lloc on es va realitzar l'exitós concert amb Magna Método, Singermornings i Rumb al Bar.

Des d'ARRAN Gràcia volem donar l'enhorabona per aquest punt i principi d'un projecte que "pretén aglutinar tot l'espectre musical de la Vila" així com "trobar un espai de comunicació per compartir coneixements i coordinar-se en defensa de la música a nivell de barri". Trobem que és una aposta per defensar la cultura musical i promocionar així, un projecte de caire cooperatiu i autogestionat.

La música ens uneix. Gràcia ens uneix.

[ARRAN-Nacional] Contra les retallades, el patriarcat i la SIDA. Joves, follem segures!

Un any més, el 1 de desembre, la SIDA torna a ser sobre la taula i en les agendes de molts col·lectius i persones d’arreu dels Països Catalans i de tot el món, que treballen quotidianament com afrontar la problemàtica. Una problemàtica que afecta a milers de persones i que genera discriminació i estigmatització cap a aquelles que la pateixen.

I un cop més ens alertem concretament per com els casos de contraure l’VIH augmenten al nostre país. Per ARRAN aquest no és un fet aïllat ni fruit de la casualitat, la problemàtica respon a com l’estructura gestiona la qüestió, a com aquesta és una conseqüència de l’educació patriarcal i ultraconservadora que des de ben joves construeixen les nostres sexualitats, els nostres cossos i la informació per gestionar aquestes.

És a causa d’aquesta moral catòlica que tot allò que envolta el sexe segueixen sent temes tabús, infranquejables per molts joves que no tenen un accés fàcil a uns coneixements, la mancança dels quals desemboca en les practiques de risc que augmenten la probabilitat de contagi. Alhora, la forta estigmatització que hi ha sobre qualsevol opció sexual que surti de la heteronormativitat imperant no ens permet expressar i viure les nostres sexualitats en públic i amb naturalitat, impedint relacionar-nos en espais i ambients amb total llibertat garanties i obligant-nos, així, a amagar la nostra opció sexual per condemnar-nos a mantenir relacions sexuals en ambients, espais i condicions precàries tant sols per gaudir, com vol fer qualsevol jove, d’un plaer i una necessitat bàsica com és el sexe. Així doncs, rebutgem l’estigmatització d’uns suposats col·lectius de risc i som conscients que el que existeixen son pràctiques de risc incentivades, en gran mesura, per la moral catòlica, patriarcal i heteronormativa de la nostra societat.

També enguany cal denunciar i assenyalar com a culpables a aquells que amb l’excusa de la crisi i amb les mesures d’austeritat per bandera, tornen a retallar en matèria d’allò que és prioritari per totes les que formem part de les classes populars; la Salut i l’educació. Segons alguns col·lectius que treballen al voltant del tema del VIH, enguany les retallades en les politiques destinades a la prevenció, la informació en la lluita contra la sida, estant al voltant del 15%.Com sempre els polítics avantposen interessos de les elits davant les necessitats més bàsiques de les classe populars.

Per ARRAN, en tant que joves , i en un moment on tot apunta que els casos de SIDA entre les joves augmenten de manera alarmant, només veiem la lluita i la consciència com a eines per a transformar i capgirar la problemàtica. La lluita per una educació integral en sexualitat, que sigui critica amb el patriarcat i l’heteronormativitat, una educació lliure de tabús i dogmes tradicionals conservadors que sigui capaç de posar al centre de les nostres prioritats com a joves, la salut. Una educació que ens ensenyi altres formes d’estimar, que no parli de col·lectius de risc, sinó de que les practiques sexuals han de ser saludables i segures. Que no invisibilitzi a les que no entrem en la norma, i que no retalli en allò més bàsic i vital.

Us animem doncs a gaudir de manera lliure i crítica les postres sexualitats, us animem a que aquestes siguin co-responsables amb vosaltres mateixes i les vostres companyes.

Contra les retallades, el patriarcat i la SIDA.
Joves, follem segures!

[ARRAN-Gràcia] Valoració de les eleccions al Parlament de la CAC

Primer de tot, ARRAN-Gràcia volem denunciar que centenars de milers de nous catalans que viuen i treballen al nostre país no han pogut votar per no tenir la “nacionalitat espanyola”. En aquestes eleccions, s’ha deixat sense dret a vot a una part molt important de les classes populars de la Comunitat Autònoma de Catalunya. De la mateixa manera que, malgrat el caràcter plebiscitari d’aquestes eleccions, un 30% de la població de la Comunitat Autònoma de Catalunya no ha anat a votar.
En segon lloc, ARRAN-Gràcia constatem que en termes nacionals, els dos grans blocs (sobiranisme i unionisme) han mantingut intacta la correlació de forces, tot i que les dades de participació han estat les més elevades en la nostra història recent. Malgrat que l’espanyolisme hagi volgut vendre la caiguda de CIU com una derrota de l’independentisme, el creixement d’ERC i la CUP descarten aquesta hipòtesi. El sobiranisme no ha disminuït, sinó que ha girat a l’esquerra.

En tercer lloc, ARRAN-Gràcia considerem que el fracàs estrepitós de CIU s’ha d’entendre en un context de lluites socials contra les retallades, de mobilitzacions populars contra les polítiques econòmiques que el partit de la burgesia catalana ha estat realitzant en aquest any i escaig de govern, amb el suport del partit de la burgesia espanyola (PP). Segurament, CIU tirarà endavant la 4ª onada de retallades, però els moviments socials i populars li assegurem que combatrem sense treva la seva política d’austeritat.

En quart lloc, ARRAN-Gràcia felicitem a l’Esquerra Independentista i als moviments socials pels brillants resultats de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), que ha aconseguit representació al Parlament amb 3 diputats i 126.219 vots. Per primera vegada en la història, les classes populars d’aquest país tindran veu a través d’una força clarament independentista, anticapitalista i en clau de Països Catalans.

Pel que fa a Gràcia, cal fer una menció als magnífics resultats que la CUP ha obtingut al Districte (4.123 vots, 6,3%), i en especial a la Vila (8,1%). Des d’ARRAN-Gràcia entenem que aquest suport electoral no és fruit de la casualitat, sinó que hi té molt a veure la feina feta en els darrers anys per l’Esquerra Independentista de Gràcia (EIG), així com pel conjunt de moviments socials i col·lectius que treballen en diversos àmbits. Malgrat la satisfacció que ens produeix haver assolit els objectius electorals, tenim molt clar que la Unitat Popular s’ha de seguir construint als carrers, en plataformes i assemblees. Hem de seguir apostant per enfortir el moviment popular i en el nostre cas, el moviment juvenil, perquè juntes ho podem tot!

Endavant la lluita del jovent gracienc!

Endavant la Unitat Popular!