Aquest 6 de Desembre, com des de fa 34 anys, les
catalanes celebrem una vegada més la imposada festivitat de la
Constitució Espanyola. Diada que serveix, perquè els polítics espanyols i
catalans es congratulin per l’arribada de la suposada democràcia a
l’Estat i en facin gala tot exhibint l’aparell militar -garant màxim de
la unitat nacional- i el més folklòric, caspós i excloent nacionalisme
espanyol. Tot de la mà de l’hereu directe del Franquisme, aquell que va
tutelar tota la falàcia malanomeada transició democràtica, Juan Carlos I
de la dinastia Borbònica.
Una constitució que divideix administrativament el
nostre poble en quatre comunitats autònomes, negant-nos qualsevol
possibilitat de federació – a través de l’article 145 pensat
expressament pel cas dels Països Catalans-, així com assegurant la
indivisibilitat de la nació espanyola garantida -com diem- per les
forces armades. Un redactat que malgrat ser ambigu i obert a
interpretació en força cosos, és ben taxatiu en el model econòmic,
garantint l’hegemonia de la burgesia franquista -ara reconvertida-, a
través de la imposició del lliure mercat capitalista que ens ha fet més
que portar-nos a l’actual situació de misèria i precarietat.Un text que
emana directament de l’estructura franquista, pactada i consensuada pels
hereus del règim: D’una banda pels polítics regionalistes d’aquells que
ara amaguen el seu passat sota la careta del fals sobiranisme com Roca
Junyent, que van hipotecar els nostres drets nacionals i conformar-se
amb les engrunes del Café para todos i d’altra banda, pels
socialdemòcrates carrillistes que van vendre les treballadores catalanes
als interessos de la patronal i als mercats. No oblidem tampoc com la
Constitució defineix L’Estat Espanyol com a laic, fórmula que empara la
gran influència de l’Església Catòlica espanyola en els àmbits cultural,
polític i educatiu. La Carta Magna, doncs, no només no ha servit per a
reduir el paper preponderant de la moral catòlica i del sistema
patriarcal, a més els ha emparat i perpetuat.
Enguany però, tot allò que el franquisme deixava lligat i ben lligat mitjançant
el text constitucional sembla trontollar davant l’actual conjuntura que
estem vivint els Països Catalans. Allò que el 1978 semblaven unes bases
sòlides, immutables, que asseguressin l’opressió nacional, social i de
gènere sobre el nostre i la resta de pobles de l’Estat, sembla
esquerdar-se i situar-se al centre del debat polític: La creixent
desafecció nacional en vers el projecte espanyolista, la situació
d’emergència social i l’ofensiva ultraconservadora que vol relegar els
drets reproductius i sexuals a la mateixa època post-franquista situen
-ara més que mai- el debat sobre la vigència i la necessitat per a les
classes populars catalanes de submissió davant la constitució. Debat que
s’accentua amb agressions constants en tots els àmbits de les nostres
vides, com el recent atac a l’ensenyament en català eliminant no només
la vehicularitat de la nostra llengua sinó convertint-la en una llengua
totalment secundària -al nivell de una llengua estrangera- i dotant-la
de caràcter optatiu a l’E.S.O.
És per això que un any més, l’Esquerra
Independentista mostrem aquest 6 de Desembre el nostre rebuig a la
constitució Espanyola. Perquè ja ens hi vam oposar en el moment de la
seva redacció i ens hi hem mantingut ferms des d’aleshores, conscients
de que aquesta constitució només serveix els interessos d’aquells que fa
més de 300 anys que volen aniquilar la nostra identitat com a poble, la
burgesia espanyola i els seus aliats a casa nostra. I davant la
qual només hi ha un únic camí cap a la llibertat- el mateix que
l’Esquerra Independentista porta defensant durant més de quaranta anys
sense cap renúncia- : Enterrar la constitució espanyola i avançar cap a
la Independència i el Socialisme als Països Catalans.
