Aquest divendres, l’Ester va ratificar la querella davant els Jutjats en
la qual es denuncia la lesió que li va provocar la pèrdua de l’ull
esquerra així com la fractura de diversos ossos de la cara i, també, el
possible encobriment per part d’Interior i els Mossos d’Esquadra sobre
els fets.
Sabem que no és un fet puntual sinó tot el contrari, des del 2007 a
Catalunya, ja són 7 les persones que han perdut un ull a causa d’una
pilota de goma. Malgrat aquestes terribles dades, Interior no només no
ha prohibit l’ús d’aquest tipus d’armes lesives sinó que ha incorporat
un nou model de projectils de foam.
Creiem que és necessari que s’obri un debat en la societat catalana sobre l’ús d’aquestes armes i del cos que les utilitza. Entenem que l’actual escenari és de militarització i que en cada manifestació hi ha gent lesionada per l’ús de les defenses dels mossos. L’Ester podria ser qualsevol de nosaltres; cada cop que ens manifestem, posem en risc la nostra integritat física, cada pilota de goma disparada és una possibilitat que una de nosaltres perdi el seu ull. El problema però –com diem- va més enllà de les armes, el problema és qui les empunya.
Des d’Arran, som conscients dels objectius i la finalitat de les
actuacions del cos d’antidisturbis dels Mossos d’esquadra així com de la
unitat en sí: L’existència d’una unitat d’antiavalots és inherent i
part activa dels mecanismes i eines creades per la burgesia per
assegurar el manteniment de la pau social així com dels seus privilegis i
interessos de classe. I més ara, en un moment on l’estabilitat d’aquest
sistema salvatge trontolla i cada cop som més les que sortim al carrer a
mostrar-hi el nostre rebuig. És per això que darrerament podem observar
un viratge encara més accentuat cap a les actuacions violentes i de
l’ús de pilotes de goma per part de la policia per aprofundir en la
cultura de la por; Militaritzant les protestes socials i així intentar
assegurar el manteniment de l’estabilitat del règim infonent por entre
la població. Tota aquesta estratègia només busca atacar-nos allà on som
més dèbils, en la part emocional, i fer que tinguem por de sortir al
carrer a reclamar allò que es nostre i que el capitalisme ens està
robant amb total impunitat.
Dijous, Interior va emetre un informe
definitiu i concloent en el qual es negava que en el lloc en què es
trobava l’Ester es disparessin projectils o pilotes de goma. La mateixa
nit sortia a la llum un nou vídeo que mostrava un agent disparant
projectils a la zona i hora exacta on l’Ester va ser lesionada. Queda
demostrat, per enèsima vegada, que Felip Puig ha mentit en cada
compareixença pública d’ençà el 14-N.
Les joves catalanes sabem que el que va ferir l’Ester era una pilota de
goma i és per això que cal que ens reafirmem en la necessitat de la seva
prohibició conjuntament amb la dels nous projectils. Demanem, també, la
dissolució de la Brigada Mòbil i la retirada de les forces d’ocupació
dels nostres carrers. Al mateix temps fem una crida al jovent dels
Països Catalans a seguir desafiant el poder i plantar cara a la cultura
de la por participant de les mobilitzacions i col·lectius
anticapitalistes. Perquè som conscients que només lluitant tenim futur.
Que la por canviï de bàndol!
Ànims, Ester! Les joves diem prou!
