Dissabte 22: Caga Tió popular a la plaça del Raspall

A la Plaça del Raspall, el proper dissabte 22 de desembre

10’30: Paradetes de contes i literatura infantil
Tallers dinamitzats per infants

11’00h: Animació infantil a càrrec de Marcel Marimón

12’00h: Gran cagada del Tió


Organitzen :
La Barraqueta i Llibreria la Sirga
 Col·laboren:
Aldarull, Taifa i L’hora lliure

Acte de suport a Gràcia, al comandant Hugo Chávez!

Benvolguts companys i companyes: 

El Consolat General de l'Estat Plurinacional de Bolívia a Barcelona i totes les
organitzacions nucleades a la Plataforma Catalana de Suport a aquest país germà, els convidem a participar en l'acte de suport per la salut del Comandant Chávez, que es realitzarà a l'Ateneu Popular La torna de la Vila de Gràcia, c / Sant Pere Màrtir 37 (Metro L3 Fontana). L'activitat s'iniciarà divendres 21, a les 19.00hs (preguem puntualitat) i comptarà també amb la presència del personal del Consolat de la República Bolivariana de Veneçuela. Esperem la seva assistència per manifestar el nostre càlid acompanyament al company Hugo Chávez Frías, i per tancar l'any 2012 amb alegria, música i un brindis militant. 

¡Salut Comandant! 

¡Viurem i Vencerem!

[ARRAN Nacional] Solidaritat amb Ester Quintana

Des d’Arran volem mostrar tot el nostre suport a l’Ester Quintana, que va patir l’impacte d’una pilota de goma el passat 14 de Novembre en el context de la Vaga General.

Aquest divendres, l’Ester va ratificar la querella davant els Jutjats en la qual es denuncia la lesió que li va provocar la pèrdua de l’ull esquerra així com la fractura de diversos ossos de la cara i, també, el possible encobriment per part d’Interior i els Mossos d’Esquadra sobre els fets.

Sabem que no és un fet puntual sinó tot el contrari, des del 2007 a Catalunya, ja són 7 les persones que han perdut un ull a causa d’una pilota de goma. Malgrat aquestes terribles dades, Interior no només no ha prohibit l’ús d’aquest tipus d’armes lesives sinó que ha incorporat un nou model de projectils de foam.

Creiem que és necessari que s’obri un debat en la societat catalana sobre l’ús d’aquestes armes i del cos que les utilitza. Entenem que l’actual escenari és de militarització i que en cada manifestació hi ha gent lesionada per l’ús de les defenses dels mossos. L’Ester podria ser qualsevol de nosaltres; cada cop que ens manifestem, posem en risc la nostra integritat física, cada pilota de goma disparada és una possibilitat que una de nosaltres perdi el seu ull. El problema però –com diem- va més enllà de les armes, el problema és qui les empunya.

Des d’Arran, som conscients dels objectius i la finalitat de les actuacions del cos d’antidisturbis dels Mossos d’esquadra així com de la unitat en sí: L’existència d’una unitat d’antiavalots és inherent i part activa dels mecanismes i eines creades per la burgesia per assegurar el manteniment de la pau social així com dels seus privilegis i interessos de classe. I més ara, en un moment on l’estabilitat d’aquest sistema salvatge trontolla i cada cop som més les que sortim al carrer a mostrar-hi el nostre rebuig. És per això que darrerament podem observar un viratge encara més accentuat cap a les actuacions violentes i de l’ús de pilotes de goma per part de la policia per aprofundir en la cultura de la por; Militaritzant les protestes socials i així intentar assegurar el manteniment de l’estabilitat del règim infonent por entre la població. Tota aquesta estratègia només busca atacar-nos allà on som més dèbils, en la part emocional, i fer que tinguem por de sortir al carrer a reclamar allò que es nostre i que el capitalisme ens està robant amb total impunitat.

Dijous, Interior va emetre un informe definitiu i concloent en el qual es negava que en el lloc en què es trobava l’Ester es disparessin projectils o pilotes de goma. La mateixa nit sortia a la llum un nou vídeo que mostrava un agent disparant projectils a la zona i hora exacta on l’Ester va ser lesionada. Queda demostrat, per enèsima vegada, que Felip Puig ha mentit en cada compareixença pública d’ençà el 14-N.

Les joves catalanes sabem que el que va ferir l’Ester era una pilota de goma i és per això que cal que ens reafirmem en la necessitat de la seva prohibició conjuntament amb la dels nous projectils. Demanem, també, la dissolució de la Brigada Mòbil i la retirada de les forces d’ocupació dels nostres carrers. Al mateix temps fem una crida al jovent dels Països Catalans a seguir desafiant el poder i plantar cara a la cultura de la por participant de les mobilitzacions i col·lectius anticapitalistes. Perquè som conscients que només lluitant tenim futur. Que la por canviï de bàndol!

Ànims, Ester! Les joves diem prou!

L’Engrescada: 14, 15 i 16 de desembre al Casal de Joves de Gràcia!

Aquest proper cap de setmana el Casal de Joves de Gràcia s’omplirà d’activitats. A sota del cartell hi tens algunes de les activitats que farem, però ja t’avancem que hi podràs trobar molts tallers, un concurs de truites, un torneig de tenis taula o fins i tot participar en la creació d’una biblioteca.  Serà espectacular! T’hi esperem, perquè com ja saps, el Casal és de tots!

 

 Si vols participar en la nova biblioteca et fem cinc cèntims de com funcionarà. El que volem és crear un espai on es puguin reutilitzar els llibres per, d’aquesta forma, fomentar l’intercanvi no monetari i allunyar-nos de la dinàmica de consum actual. Per engegar-la hi haurà una prestatgeria amb llibres. Podràs agafar-ne els que volguis durant el temps necessàri i quan ja no et siguin útils retornar-los. Per tal de fer crèixer la biblioteca agrairíem la teva col·laboració aportant aquells llibres que no utilitzis per tal de que algú altre pugui trobar-ne un ús. Pots començar a portar-ne a partir del 12 de desembre, deixant-los a l’espai habilitat al costat de la Plaça del Casal.

 

més informació a: jovesgracia.org

 

[ARRAN-Nacional] Només lluitant tenim futur, nova campanya nacional d’Arran

Aquesta setmana, ARRAN –organització juvenil de l’Esquerra Independentista- donem el tret de sortida a la campanya nacional “Només lluitant tenim futur” Amb aquesta campanya pretenem denunciar les problemàtiques i misèries que patim diàriament el jovent català en tots els àmbits: des dels atacs a la nostra llengua pels diferents governs de tots els territoris dels Països Catalans, l’ofensiva ultraconservadora contra els nostres drets i llibertats sexuals, la misèria i precarietat a la que ens condemna la dictadura dels bancs i els mercats en la que estem vivint amb l’excusa de la crisi capitalista, entre molts d’altres. I evidenciar que no són fets aïllats, sinó producte dels interessos de les elits econòmiques i polítiques que mitjançant els diferents pilars de dominació (nacional, social i de gènere) pretenen oprimir-nos, a nosaltres el poble, per assegurar-se -en un moment on els pilars de la seva estructura trontollen i són qüestionats ara més que mai- el manteniment de la seva hegemonia de poder sobre les classes populars catalanes.

Davant d’aquestes constants i salvatges agressions que estem patint, som conscients que si el jovent dels Països Catalans volem avançar cap al nostre alliberament hem de fer-ho inqüestionablement a través d’un treball que interrelacioni les lluites per la independència, el socialisme, el feminisme i en contra la destrucció del territori i en faci de totes elles una sola. Perquè només si acabem amb els tres pilars d’opressió serem realment un poble lliure.

És per això que hem decidit apostar per la campanya nacional “Només lluitant tenim futur” en la que evidenciarem que només amb la lluita i l’organització del jovent de les classes populars dels Països Catalans, els i les joves aconseguirem un futur lliure de l’opressió que suposa la submissió als estats espanyol i francès, el capitalisme i el patriarcat.

Només lluitant tenim futur!

[ARRAN_Nacional] Contra els atacs al català: insubmissió i independència

Un cop més, als Països Catalans rebem una altra onada d’espanyolisme més ferotge i retrògrad que intenta acabar amb la identitat nacional i cultural del nostre país. Aquest cop, l’agressió ve de part del Ministre d’Educació del govern espanyol, José Ignacio Wert, i pretén marginar el català a les escoles equiparant-lo al nivell de llengües estrangeres com l’anglès i el francès. L’esborrany de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Ensenyament permetrà que els estudiants puguin obtenir el títol de Secundària o Batxillerat sense necessitat de saber català i obligarà les administracions autonòmiques a pagar les escoles privades dels alumnes que vulguin estudiar íntegrament en castellà si el sistema públic no ofereix aquesta opció. Així doncs, l’objectiu de la llei és que d’aquí pocs anys tots els alumnes cursin un mínim d’un 50% d’assignatures en castellà i que aquesta xifra vagi a l’alça.

Aquest atac segueix l’estratègia històrica de l’Estat espanyol de marginar el català per provocar-ne la seva eliminació i, per tant, la destrucció dels Països Catalans com a poble. Actualment, al jovent dels Països Catalans ens és impossible viure plenament en la nostra llengua: centres educatius públics on s’imparteixen la majoria d’assignatures en castellà o no respecten la llengua de docència, molts pocs mitjans de comunicació en català, pel·lícules majoritàriament doblades al castellà, impossibilitat de realitzar molts tràmits administratius i judicials en la nostra llengua, percentatge ínfim de productes etiquetats en català, etc. D’aquesta manera, el català es troba en una absoluta situació de marginació institucional arreu del país i la nova llei proposada pel Ministre Wert pretén eliminar-la d’un dels pocs àmbits on encara gaudia d’un cert prestigi.

Al País Valencià, la llei suposa un maquiavèl·lic cop contra la ja de per si molt pobre situació del valencià a les aules, a causa de la sistemàtica penalització de la nostra llengua al sistema educatiu d’aquesta part del nostre país, tot i que cada any hi ha més famílies que demanen escolaritzar els seus fills en català. A més a més, la situació del valencià ja s’havia vist fortament empitjorada amb la recent aprovació del Decret de Plurilingüisme. A les Illes Balears i Pitiüses, el govern de José Ramón Bauzà, l’any passat, ja va fer triar els pares dels alumnes en quina llengua volien escolaritzar els seus infants i ha reduït substancialment les hores en llengua catalana de les aules. Tot i aquesta ofensiva, les escoles i instituts d’arreu de l’illa de Mallorca es rebel·len i encara ara esdevenen enllaçats per la llengua. Al Principat de Catalunya, la llei destrueix la immersió lingüística de les aules, que havia aconseguit que el català fos la llengua de cohesió i vehicular a les escoles i instituts. Els i les joves d’arreu dels territoris del nostre país ocupat per l’estat espanyol observem com a aquest li molesta la nostra llengua i pretén eliminar-nos com a poble tot esborrant la nostra identitat. Tot i això, sabem que lluitant juntes podem plantar-li cara i aconseguir un futur on el català gaudisca del prestigi que li correspon.

Perquè contra la llei Wert, les joves tornarem a prendre els carrers en defensa de la nostra llengua; perquè amb l’Estat espanyol no tenim futur de cap tipus, el jovent ho tenim clar contra els atacs al català: INSUBMISSIÓ i INDEPENDÈNCIA!

CANYA A ESPANYA, NOMÉS LLUITANT TENIM FUTUR!

[ARRAN-Nacional] Enterrar la constitució espanyola: l'únic camí cap a la llibertat!

 Aquest 6 de Desembre, com des de fa 34 anys, les catalanes celebrem una vegada més la imposada festivitat de la Constitució Espanyola. Diada que serveix, perquè els polítics espanyols i catalans es congratulin per l’arribada de la suposada democràcia a l’Estat i en facin gala tot exhibint l’aparell militar -garant màxim de la unitat nacional- i el més folklòric, caspós i excloent nacionalisme espanyol. Tot de la mà de l’hereu directe del Franquisme, aquell que va tutelar tota la falàcia malanomeada transició democràtica, Juan Carlos I de la dinastia Borbònica.

Una constitució que divideix administrativament el nostre poble en quatre comunitats autònomes, negant-nos qualsevol possibilitat de federació – a través de l’article 145 pensat expressament pel cas dels Països Catalans-, així com assegurant la indivisibilitat de la nació espanyola garantida -com diem- per les forces armades. Un redactat que malgrat ser ambigu i obert a interpretació en força cosos, és ben taxatiu en el model econòmic, garantint l’hegemonia de la burgesia franquista -ara reconvertida-, a través de la imposició del lliure mercat capitalista que ens ha fet més que portar-nos a l’actual situació de misèria i precarietat.Un text que emana directament de l’estructura franquista, pactada i consensuada pels hereus del règim: D’una banda pels polítics regionalistes d’aquells que ara amaguen el seu passat sota la careta del fals sobiranisme com Roca Junyent, que van hipotecar els nostres drets nacionals i conformar-se amb les engrunes del Café para todos i d’altra banda, pels socialdemòcrates carrillistes que van vendre les treballadores catalanes als interessos de la patronal i als mercats. No oblidem tampoc com la Constitució defineix L’Estat Espanyol com a laic, fórmula que empara la gran influència de l’Església Catòlica espanyola en els àmbits cultural, polític i educatiu. La Carta Magna, doncs, no només no ha servit per a reduir el paper preponderant de la moral catòlica i del sistema patriarcal, a més els ha emparat i perpetuat.

Enguany però, tot allò que el franquisme deixava lligat i ben lligat mitjançant el text constitucional sembla trontollar davant l’actual conjuntura que estem vivint els Països Catalans. Allò que el 1978 semblaven unes bases sòlides, immutables, que asseguressin l’opressió nacional, social i de gènere sobre el nostre i la resta de pobles de l’Estat, sembla esquerdar-se i situar-se al centre del debat polític: La creixent desafecció nacional en vers el projecte espanyolista, la situació d’emergència social i l’ofensiva ultraconservadora que vol relegar els drets reproductius i sexuals a la mateixa època post-franquista situen -ara més que mai- el debat sobre la vigència i la necessitat per a les classes populars catalanes de submissió davant la constitució. Debat que s’accentua amb agressions constants en tots els àmbits de les nostres vides, com el recent atac a l’ensenyament en català eliminant no només la vehicularitat de la nostra llengua sinó convertint-la en una llengua totalment secundària -al nivell de una llengua estrangera- i dotant-la de caràcter optatiu a l’E.S.O.

És per això que un any més, l’Esquerra Independentista mostrem aquest 6 de Desembre el nostre rebuig a la constitució Espanyola. Perquè ja ens hi vam oposar en el moment de la seva redacció i ens hi hem mantingut ferms des d’aleshores, conscients de que aquesta constitució només serveix els interessos d’aquells que fa més de 300 anys que volen aniquilar la nostra identitat com a poble, la burgesia espanyola i els seus aliats a casa nostra. I davant la qual només hi ha un únic camí cap a la llibertat- el mateix que l’Esquerra Independentista porta defensant durant més de quaranta anys sense cap renúncia- : Enterrar la constitució espanyola i avançar cap a la Independència i el Socialisme als Països Catalans.

[ARRAN-Gràcia] Punt i principi de la Coordinadora de Músics de Gràcia

El passat dissabte 2 de desembre es va celebrar la presentació del projecte de la Coordinadora de Músics de Gràcia. Una jam session va donar el tret de sortida a la plaça Virrena del què seria una nit commemorable. Colles com Banda Patilla, Kabum, la Diabòlica, la Malèfica i la Cop a Cop van recórrer els carrers de la Vila fins arribar a la plaça del Sol, lloc on es va realitzar l'exitós concert amb Magna Método, Singermornings i Rumb al Bar.

Des d'ARRAN Gràcia volem donar l'enhorabona per aquest punt i principi d'un projecte que "pretén aglutinar tot l'espectre musical de la Vila" així com "trobar un espai de comunicació per compartir coneixements i coordinar-se en defensa de la música a nivell de barri". Trobem que és una aposta per defensar la cultura musical i promocionar així, un projecte de caire cooperatiu i autogestionat.

La música ens uneix. Gràcia ens uneix.

[ARRAN-Nacional] Contra les retallades, el patriarcat i la SIDA. Joves, follem segures!

Un any més, el 1 de desembre, la SIDA torna a ser sobre la taula i en les agendes de molts col·lectius i persones d’arreu dels Països Catalans i de tot el món, que treballen quotidianament com afrontar la problemàtica. Una problemàtica que afecta a milers de persones i que genera discriminació i estigmatització cap a aquelles que la pateixen.

I un cop més ens alertem concretament per com els casos de contraure l’VIH augmenten al nostre país. Per ARRAN aquest no és un fet aïllat ni fruit de la casualitat, la problemàtica respon a com l’estructura gestiona la qüestió, a com aquesta és una conseqüència de l’educació patriarcal i ultraconservadora que des de ben joves construeixen les nostres sexualitats, els nostres cossos i la informació per gestionar aquestes.

És a causa d’aquesta moral catòlica que tot allò que envolta el sexe segueixen sent temes tabús, infranquejables per molts joves que no tenen un accés fàcil a uns coneixements, la mancança dels quals desemboca en les practiques de risc que augmenten la probabilitat de contagi. Alhora, la forta estigmatització que hi ha sobre qualsevol opció sexual que surti de la heteronormativitat imperant no ens permet expressar i viure les nostres sexualitats en públic i amb naturalitat, impedint relacionar-nos en espais i ambients amb total llibertat garanties i obligant-nos, així, a amagar la nostra opció sexual per condemnar-nos a mantenir relacions sexuals en ambients, espais i condicions precàries tant sols per gaudir, com vol fer qualsevol jove, d’un plaer i una necessitat bàsica com és el sexe. Així doncs, rebutgem l’estigmatització d’uns suposats col·lectius de risc i som conscients que el que existeixen son pràctiques de risc incentivades, en gran mesura, per la moral catòlica, patriarcal i heteronormativa de la nostra societat.

També enguany cal denunciar i assenyalar com a culpables a aquells que amb l’excusa de la crisi i amb les mesures d’austeritat per bandera, tornen a retallar en matèria d’allò que és prioritari per totes les que formem part de les classes populars; la Salut i l’educació. Segons alguns col·lectius que treballen al voltant del tema del VIH, enguany les retallades en les politiques destinades a la prevenció, la informació en la lluita contra la sida, estant al voltant del 15%.Com sempre els polítics avantposen interessos de les elits davant les necessitats més bàsiques de les classe populars.

Per ARRAN, en tant que joves , i en un moment on tot apunta que els casos de SIDA entre les joves augmenten de manera alarmant, només veiem la lluita i la consciència com a eines per a transformar i capgirar la problemàtica. La lluita per una educació integral en sexualitat, que sigui critica amb el patriarcat i l’heteronormativitat, una educació lliure de tabús i dogmes tradicionals conservadors que sigui capaç de posar al centre de les nostres prioritats com a joves, la salut. Una educació que ens ensenyi altres formes d’estimar, que no parli de col·lectius de risc, sinó de que les practiques sexuals han de ser saludables i segures. Que no invisibilitzi a les que no entrem en la norma, i que no retalli en allò més bàsic i vital.

Us animem doncs a gaudir de manera lliure i crítica les postres sexualitats, us animem a que aquestes siguin co-responsables amb vosaltres mateixes i les vostres companyes.

Contra les retallades, el patriarcat i la SIDA.
Joves, follem segures!

[ARRAN-Gràcia] Valoració de les eleccions al Parlament de la CAC

Primer de tot, ARRAN-Gràcia volem denunciar que centenars de milers de nous catalans que viuen i treballen al nostre país no han pogut votar per no tenir la “nacionalitat espanyola”. En aquestes eleccions, s’ha deixat sense dret a vot a una part molt important de les classes populars de la Comunitat Autònoma de Catalunya. De la mateixa manera que, malgrat el caràcter plebiscitari d’aquestes eleccions, un 30% de la població de la Comunitat Autònoma de Catalunya no ha anat a votar.
En segon lloc, ARRAN-Gràcia constatem que en termes nacionals, els dos grans blocs (sobiranisme i unionisme) han mantingut intacta la correlació de forces, tot i que les dades de participació han estat les més elevades en la nostra història recent. Malgrat que l’espanyolisme hagi volgut vendre la caiguda de CIU com una derrota de l’independentisme, el creixement d’ERC i la CUP descarten aquesta hipòtesi. El sobiranisme no ha disminuït, sinó que ha girat a l’esquerra.

En tercer lloc, ARRAN-Gràcia considerem que el fracàs estrepitós de CIU s’ha d’entendre en un context de lluites socials contra les retallades, de mobilitzacions populars contra les polítiques econòmiques que el partit de la burgesia catalana ha estat realitzant en aquest any i escaig de govern, amb el suport del partit de la burgesia espanyola (PP). Segurament, CIU tirarà endavant la 4ª onada de retallades, però els moviments socials i populars li assegurem que combatrem sense treva la seva política d’austeritat.

En quart lloc, ARRAN-Gràcia felicitem a l’Esquerra Independentista i als moviments socials pels brillants resultats de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), que ha aconseguit representació al Parlament amb 3 diputats i 126.219 vots. Per primera vegada en la història, les classes populars d’aquest país tindran veu a través d’una força clarament independentista, anticapitalista i en clau de Països Catalans.

Pel que fa a Gràcia, cal fer una menció als magnífics resultats que la CUP ha obtingut al Districte (4.123 vots, 6,3%), i en especial a la Vila (8,1%). Des d’ARRAN-Gràcia entenem que aquest suport electoral no és fruit de la casualitat, sinó que hi té molt a veure la feina feta en els darrers anys per l’Esquerra Independentista de Gràcia (EIG), així com pel conjunt de moviments socials i col·lectius que treballen en diversos àmbits. Malgrat la satisfacció que ens produeix haver assolit els objectius electorals, tenim molt clar que la Unitat Popular s’ha de seguir construint als carrers, en plataformes i assemblees. Hem de seguir apostant per enfortir el moviment popular i en el nostre cas, el moviment juvenil, perquè juntes ho podem tot!

Endavant la lluita del jovent gracienc!

Endavant la Unitat Popular!

[ARRAN-nacional] Valoració de les eleccions al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya

El passat diumenge 25 de Novembre, coincidint amb el dia contra les violències de gènere, es van celebrar eleccions autonòmiques anticipades a la CAC. Un cop clarificats els resultats, des d’ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista volem fer les següents valoracions:

Pel que fa al partit majoritari, Convergència i Unió (CiU): Tot hi haver fet un forta campanya basada en una falsa estratègia d’aprofundiment nacional, no només no ha aconseguit l’objectiu al que aspirava, la majoria absoluta, sinó que ha patit un important retrocés electoral respecte als anteriors resultats, perdent 12 escons.

 Artur Mas, que cal recordar que lidera un partit que no es declara independentista ni defensa els Països Catalans com a marc territorial, ha aprofitat la gran mobilització del poble català el darrer 11 de Setembre a favor de la independència per tal de fer una forta campanya mediàtica en defensa d’unes suposades i ambigües estructures d’estat i un projecte emancipador subjugat sempre a la Unió Europea i als designis dels bancs, els mercats i la troika. D’aquesta manera, pretenia crear una cortina de fum per amagar el desgast electoral que li preveien les enquestes a l’estiu, provocat per les fortes i violentes retallades que ha aplicat a serveis públics bàsics com l’educació i la sanitat. Aquesta vegada, però, l’intent de la burgesia d’enganyar les classes populars unint-nos sota la mateixa bandera –com els ha funcionat en altres ocasions històriques en èpoques convulses i de crisi- pretenent distreure’ns i fer-nos creure que l’emancipació nacional solucionaria tots els nostres problemes i que en aquests moments era la prioritat, no els ha funcionat. Així, es constata una ferma voluntat dels principatins d’avançar cap a l’emancipació nacional –mostra en són els 125.000 vots de la CUP-AE i la recuperació electoral d’ERC, que assoleix el seu segon millor resultat de la història- però no a fer-ho a qualsevol preu, perdent –CiU- el caràcter de peça imprescindible en el procés alliberador com s’havien –i en havien- volgut vendre. És per això que des d’Arran valorem aquesta davallada electoral de CiU com un toc d’atenció per part de la població a la gestió de govern feta durant aquests dos anys i que ja s’ha afirmat que continuarà amb la quarta onada de retallades contemplada en els pressupostos de 2013. I que malgrat ens vulguin distreure i pretendre amagar les problemàtiques socials sota la bandera del nacionalisme les catalanes no estem disposades a avançar cap a la independència a qualsevol preu ni de la ma de qualsevol que malgrat voler-se erigir com a líder messiànic salvador de les catalanes som conscients que és el màxim responsable del desmantellament i privatització dels serveis públics així com el representant dels interessos dels bancs, els mercats i la Unió Europea a casa nostra.

Arran també vol mostrar la seva profunda preocupació per l’augment de la representació parlamentària del Partit Popular (19) i especialment de Ciutadans (9), partits que representen els interessos de l’espanyolisme a casa nostra. Així esdevenen còmplices i alhora catalitzadors de l’estratègia que l’Estat Espanyol ve duent a terme des de fa 300 anys d’atacar la llengua i cultura catalanes amb la única finalitat d’assimilar-les i extingir-les i així destruir-nos com a poble. Evidència en son les darreres actuacions del PP a les Illes Balears amb la seva intenció de practicar un veritable genocidi cultural per eliminar la llengua catalana de les institucions i vida pública i així minoritzar-la encara més fins a fer-la desaparèixer. Atacs que se situen a l’alçada dels practicats des de fa temps al País Valencià i que persegueixen el clar objectiu d’anar relegant cada vegada més el valencià a l’àmbit privat fins a fer-lo desaparèixer amb accions com la progressiva reducció de les línies en valencià en l’educació així com la clara dominació del castellà com a primera –i molts cops única- llengua emprada per l’administració.

Aquests partits, doncs, no són més que els vassalls de l’espanyolisme als Països Catalans, que encarnant en la seva pròpia pell el més pur anticatalanisme visceral, han aconseguit engrandir el seu forat electoral en aquestes eleccions parlamentaries. Finalment assenyalar que som conscients que tot procés emancipador té implícita una forta polarització d’ambdues fraccions, l’independentista i l’unionista. Aquest fet, sumat al desgast del projecte social-liberal del PSC, feien preveure un creixement de les formacions unionistes en aquestes eleccions que es veurà fàcilment accentuat a mesura que ens acostem cap a l’emancipació –ni que sigui parcial- a través del desplegament i l’activació de totes les eines i mecanismes de l’Estat espanyol per tal d’afiançar per tots els mitjans el territori català sota la seva dominació. És per això, que cal saber analitzar correctament aquest fet i preveure’l per tal de saber-li plantar cara com a jovent organitzat dels Països Catalans.

Finalment, des d’Arran també volem destacar la gran alegria de la nit,felicitant la Candidatura d’Unitat Popular – Alternativa d’Esquerres (CUP-AE) per la gran i engrescadora campanya electoral que s’ha materialitzat amb al consecució de 3 escons al Parlament de Catalunya. L’obtenció d’aquests 3 escons representa un pas més en l’estratègia de desplegament de la unitat popular als Països Catalans per tal d’aconseguir la independència total del nostre poble. Tot i això, considerem que el desplegament de la Unitat Popular va molt més enllà de la lògica i representació institucional i institucionalista i passa pel desplegament de la CUP i el conjunt de l’Esquerra Independentista arreu del territori, sense oblidar el seu arrelament als carrers i lluites populars dels nostres pobles i ciutats com a eix principal d’acció que ens caracteritza com a moviment polític.

A més a més, Arran vol destacar que a diferència de la resta de partits parlamentaris, la CUP no està subjugada als interessos de cap elit econòmica ni d’una cúpula formada per líders. És un moviment assembleari i totalment horitzontal que representarà una alenada d’aire fresc al Parlament, on a part de portar-hi regeneració democràtica hi aportarà la veu del carrer, la veu dels sense veu, per dir als polítics professionals allò que el poble pensem d’ells i els murs infranquejables del parlament no els deixen escoltar. I estem convençuts que la CUP sabrà fer-ho, perquè serà a dins però continuarà a fora, al carrer, l’espai natural de la política i on hem de retornar-la. Així, nosaltres, el jovent organitzat pels Països Catalans seguim apostant per la Unitat Popular, l’assemblearisme de base i l’autoorganització que representa la CUP, perquè serà la veu de les lluites populars i dels moviments socials al parlament. I perquè, ara com abans, seguirà amb nosaltres a cada desallotjament, a cada manifestació, a cada assemblea i a cada piquet anticapitalista de Vaga General arreu dels Països Catalans fins aconseguir la Independència el socialisme i el feminsime.

Visca la Unitat Popular, visca la Terra!

Nota: Des d’Arran volem denunciar el buit mediàtic realitzat per totes les formacions polítiques (amb excepció de la CUP) respecte al dia contra les violències de gènere, que ha estat obviat per totes les formacions en clau electoralista. Així, la complicitat dels partits polítics ha permès dubtoses actuacions per part de la Junta electoral -prohibint la ja habitual manifestació del 25-N a Barcelona- i dels Mossos d’Esquadra –expulsant 5 companyes feministes del col·legi electoral on el President en funcions, Artur Mas, exerceix el seu dret a vot- que des d’Arran trobem totalment desencertades. Així, volem assenyalar el feminisme de postal amb el que es vanaglorien els partits polítics cada 25-N, fent gala de la seva faceta més humana i propera amb finalitats oportunistes ha quedat totalment desemmascarat veient com a han apartat la vista totalment d’una problemàtica en auge a la nostra societat com són les violències de gènere. No han tingut cap problema doncs, en mirar cap a una altra banda, i centrar tota la seva activitat i els seus esforços en el circ de la democràcia, demostrant una vegada més la importància i priorització que donen a la lluita per acabar amb la violència masclista.

arran.cat

[Graciaviva] Divendres 23: Gràcia lluita per l’educació pública de qualitat

El proper divendres dia 23 mares, pares, veïns, docents, estudiants universitaris i alumnes de les escoles bressol i dels centres de primària i secundària públics del districte faran una concentració lúdica i reivindicativa a la plaça de la Vila de Gràcia, davant la seu del districte, a  les cinc de la tarda.

 

més informació a graciaviva.wordpress.com

 

[ARRAN nacional] Amb la CUP tenim futur!

Vídeo de la campanya en suport a la CUP de l'organització juvenil de l'Esquerra Independentista, ARRAN

Amb la CUP, tenim futur!

 

Ara és l'hora del jovent!

 

Aquest 25 de novembre, les joves treballadores, precàries i aturades del Principat de Catalunya, tenim l’oportunitat de fer sentir la nostra veu al Parlament autonòmic. Sí, és cert.

Ara, s’obre una petita escletxa en una institució tan antidemocràtica com el Parlament de Catalunya, perquè la nostra veu hi sigui representada.

Per obligar totes aquelles institucions i mitjans que han silenciat sempre la veu de les joves, i de tot el poble treballador català, a escoltar les nostres propostes. No som éssers passius, no esperarem a que ens considerin adults per esdevenir membres amb veu i vot a la nostra societat. Les joves participem activament del teixit associatiu i organitzatiu dels nostres barris i viles, i sabem molt bé que amb aquest sistema econòmic i social només ens espera un futur ben negre.

Cap de les propostes de joventut dels partits polítics presents al parlament suposa un canvi de model, un trencament amb el sistema capitalista i patriarcal que ens retalla tots els drets socials i el dret al propi cos, que ens expulsa del mercat laboral i ens nega la possibilitat d’emancipar-nos. Cap d’aquests partits ens proposa una independència real, emmarcada en la nostra nació completa i irrenunciable, els Països Catalans, una independència de la burgesia catalana que ens ha lligat a Espanya i França per interessos econòmics des de fa més de 300 anys, ni una independència que ens garanteixi que les decisions que afecten a la gran majoria de la societat no es prendran des de l’edifici de La Caixa, des del Banc Central Europeu o des dels despatxos dels especuladors financers.

Cap d’ells mostra interés per la situació del jovent i els seus drets, més enllà de caramelets llançats cada 4 anys amb finalitats purament electoralistes. Només cal veure el programa electoral de Convergència i Unió en matèria de joventut per adonar-se que als capitalistes només els interessen els beneficis a curt termini, si cal a costa de destruir el present i el futur a les generacions més joves.

Per això, ARRAN donem el nostre suport a la Candidatura d’Unitat Popular. Perquè no, no és com la resta. Ni és un partit polític. Perquè no ens interpel·la cada 4 anys en busca de vots, al contrari. Les joves hi participem i hi decidim com a membres de ple dret, les nostres veus s’escolten i es fan escoltar. Equipaments pels joves i gestionats per joves, accés a l’espai públic, escoles i instituts públics i de qualitat, educació no sexista, poder votar amb 16 anys. I no només són paraules,La pràctica municipalista de la CUP als ajuntaments ho avala, materialitzant i fent possible la participació juvenil en la vida política de les viles i ciutats. Perquè la CUP proposa un nou futur per a totes, també per a nosaltres, un nou futur que valgui la pena viure. Perquè és una alenada d’aire fresc en la increïblement rància política catalana, i perquè parla clar. I no dubtarà en dir a la cara als polítics allò que el poble pensa d’ells. Tots aquells que han estat enriquint-se a costa de totes, aquells que ens intenten empresonar per participar en les vagues generals, ja no podran esquivar els nostres retrets. I, sobretot, perquè només amb la independència dels Països Catalans, només enderrocant el capitalisme per construir-hi sobre les runes un sistema just i igualitari, només teixint relacions humanes sense valors discriminatoris per motius ètnics, de gènere, d’identitat o d’opció sexual. Només defensant la nostra terra, els nostres rius i muntanyes de les urpes dels especuladors, serem lliures. Només amb la CUP, el jovent dels Països Catalans tenim futur!

Independència. Socialisme. Feminisme.

Ara és l’hora del jovent dels Països Catalans!

Amunt la CUP!

ARRAN

Independència, Socialisme, Feminisme

Quant més deixaràs que et prenguin per salvar el capitalisme?

Aquest 14 de novembre, les joves dels Països Catalans ens trobem amb una nova convocatòria de Vaga General. Al nostre país hi ha una situació econòmica cada vegada més precària i on cada cop són menys els serveis públics que ens ofereix el fals i insuficient estat del benestar. El jovent de les classes populars del nostre país observem com cada dia hem de cedir més drets socials perquè ells (Fons Monetari Internacional, Unió Europea, bancs i caixes, empreses multinacionals, polítics, grans empresaris,etc.) -que cal recordar que són els únics culpables de l’actual situació de crisi i misèria econòmica en què ens trobem- salvin l’actual sistema capitalista.

Els motius que com a joves tenim per fer vaga són diversos i flagrants: als Països catalans tenim més de 1’5 milions de persones aturades, un atur juvenil que ja fa temps que supera el 50%, els estudiants catalans hem patit la pujada de taxes universitàries més gran de la història encaminada a crear un ensenyament universitari elitista, unes condicions laborals cada vegada més precàries amb un salari mínim que no arriba als 800€, les duríssimes retallades que l’oligarquia econòmica esta aplicant a la sanitat i l’ensenyament públics, els inassolibles augments del preu del transport públic, entre molts d’altres.

Dades com la que ens indica que les retallades del govern de CIU a la Comunitat Autònoma de Catalunya des del 2010 són de 5.500 milions d’euros i els beneficis de la Caixa des de l’inici de la crisi superen els 7.500 milions d’euros, ens demostren que les famoses mesures d’austeritat són una enganyifa i només pretenen fer pagar la crisi als qui no l’hem provocada. Ens neguem a reconèixer i pagar un deute, que els treballadors no hem creat, perquè els grans poders econòmics puguin continuar mantenint els seus beneficis mentre ens segueixen explotant. El jovent estem cansats de veure perplexos com el capitalisme arruïna el nostre futur en benefici d’una minoria de grans empresaris i polítics mercenaris i corruptes.

El jovent independentista i socialista del nostre país estem començant a organitzar-nos com mai, com ja vam demostrar a la passada Vaga General arreu dels Països Catalans. A més a més, hem entès que amb una vaga d’un dia basada en només no anar a treballar no aconseguirem que trontolli l’ordre establert i s’aconsegueixi un canvi real de la nostra situació. D’aquesta manera, el 14 de Novembre ha de ser el dia en què els joves sortim al carrer i assenyalem els veritables culpables de la crisi i demostrem als nostres governants que si segueixen destruint el nostre futur no podran governar amb tranquil·litat. Perquè, estem farts de sindicats pactistes que venen els drets dels treballadors a la patronal i no volen una transformació social de veritat.

Perquè de motius ens en sobrem i perquè ens neguem a acceptar el futur de misèria i precarietat que ens ofereixen, aquest 14 de Novembre el jovent sortirem al carrer a lluitar pel nostre futur, a cridar ben fort que per molt que ho intentin no abaixarem el cap mentre ells ens segueixen explotant, a evidenciar que ens neguem a reglar les nostres vides al capitalisme i perquè només lluitant tenim futur!

ARRAN

indepemdència, socialisme, feminisme

Comunicat enviat als companys de Telefónica en Vaga de Fam

-->

Companys,

Des de l'assemblea d'Arran Gràcia volem solidaritzar-nos amb la lluita que esteuduent a terme les persones en vaga de fam per la readmissió del company Marcos, acomiadat per la seva activitat sindical.

Des d'aquest nucli de l'organització juvenil volem fer-vos arribar la nostra solidaritat més fraternal perquè la vostra lluita i la nostra és la mateixa, cal defensar tots els drets laborals i sindicals, cal fer front a l'ofensiva neoliberal que duen a terme els governs de Mas, Rajoy, la UE, el BCE,... totes aquestes institucions són les que s'han sotmès al desig de les grans multinacionals, com Telefónica Movistar, per retallar, per abaratir condicions laborals i per fer-nos pagar un deute del que aquestes grans multinacionals són les principals beneficiàries.

O com s'entén que una empresa amb beneficis acomiadi treballadors per baixes mèdiques justificades?

Endavant amb la lluita!

Ni retallades ni repressió!

El #14N, Vaga General!

El 14 de novembre, Vaga General Anticapitalista! [Convocatòries a Gràcia]

L'assemblea d'Arran Gràcia, aquest dissabte i diumenge ha realitzat diferents accions per convocar a la vaga general d'aquest proper dimecres 14 de novembre. Amb aquestes accions volem convocar a les joves gracienques a participar de totes les mobilitzacions i dinàmiques de lluita encetades per fer front a l'ofensiva neoliberal que estan duent a terme els governs de Mas, Rajoy, Merkel així com les institucions governades per la gran burgesia europea com la UE, el BCE, ….

Arran volem denunciar les elvadissímes taxes d'atur juvenil que existeixen als Països Catalans, l'èxode al que ens hem de sotmetre els joves per trobar feina, les condicions laborals que ens han imposat, així com la falta drets socials i laborals que patim. Al nostre barri, les mobilitzacions s'han preparat des del Comitè de Vaga de Gràcia, un espai de confluència perquè des dels nostres carrers cal fer front a aquests enemics invisbles, cal destapar totes les teranyines que el sistema capitalista i la classe dirigent utilitzen per oprimir-nos. És per això que convoquem a les següents mobilitzacions:

0:00h Piquet nocturn. Plaça Vila de Gràcia

8:00h Piquet gracienc. Plaça Vila de Gràcia

12:00h Cassolada. Plaça Vila de Gràcia

13:00h Piquet Central. Plaça Catalunya (Bcn)

18:00h Manifestació unitària anticapitalista

 

ARRAN DE GRÀCIA FA UNA ACCIÓ DE PROTESTA CONTRA UN ACTE DE PROPAGANDA DE LES ETT AL CASAL DE JOVES DE LA FONTANA

Comunicat d’ARRAN Gràcia arrel de l’acció duta a terme ahir al Casal de Joves de la Fontana:

CANYA A LES ETT’S!

Dimarts 30 d’octubre, una quinzena de militants d’Arran Gràcia (l’antiga Assemblea de Joves de Gràcia) vam fer acte de presència a una xerrada que organitzava el Punt d’Informació Juvenil de Gràcia (PIJ) al Casal de Joves La Fontana. Aquesta xerrada es dividia en dues parts. La gent del PIJ explicava quins recursos existien a l’hora de buscar feina així com l’elaboració d’un bon currículum i una bona carta de presentació.  Per l’altra, havien convidat a la responsable de recursos humans d’una ETT perquè expliqués el funcionament d’aquestes empreses, oferís llocs de feina i recollís currículums. Aquesta segona part es va veure constantment interrompuda per part de les militants d’Arran. El nostre rebuig a aquesta xerrada es deu a dos motius:

1. La normativa que regeix el Casal de Joves prohibeix explícitament que cap empresa pugui fer un acte sense pagar. Tot i que la xerrada es va intentar frenar pels òrgans de decisió pertinents de l’equipament, la direcció va voler que és realitzés malgrat l’oposició de la PEJG i el CJB. En aquest sentit el PIJ de Gràcia ha donat un espai  perquè la ETT Dekra Empleo pugui publicitar-se davant d’un centenar de joves i a sobre recollir currículums amb la falsa il·lusió d’una possible contractació.
2. Rebutgem frontalment el model laboral de les ETT’s ja que aquestes s’aprofiten de les condicions actuals del mercat laboral per treure’n un benefici alhora de garantir un dret tant universal com és el dret al treball.

És per aquest motiu que vam desplegar una pancarta on es llegia “Prou precarietat laboral, fora ETT’s del Casal de Joves!”, vam fer sonar les alarmes d’incendi del centre i vam interrompre constantment la xerrada a base d’intervencions on s’assenyalava al sistema capitalista com a culpable de l’actual model laboral, basat en la temporalitat que cronifica la precarietat laboral de les joves. S’assenyalava també a les ETT’s com a garants d’un model laboral on: El treballador està empleat per una ETT però treball per una empresa usuària, d’aquesta manera ha de respondre a dos caps: l’empresa usuària i la ETT. A més, el treballador contractat no pot protestar a l’empresa on treballa, perquè no és el seu vertader cap. Tampoc pot sindicar-se, i les seves condicions de treball no es regeixen pel conveni del seu sector, sinó per les de la ETT. Aquest model promou que el treballador no se senti part d’un col·lectiu, sinó que es percep com un individu aïllat que ha de mirar pels seus interessos particulars. Creiem que amb aquest model s’enforteix la posició de la gerència i es soscava la confiança i la unió dels treballadors.

Prou precarietat laboral!
Canya a les ETT's!

DESPERTAFOLK i CORRELLENGUA 2012

El proper 19 i 20 d'octubre es celebrarà el CORRELLENGUA de Gràcia, organitzats per la CAL, l'Espai País Valencià, Illencs per la llengua i la Plataforma d'Entitats Juvenils de Gràcia (PEJG).
Com a novetat, enguany, el dissabte dia 20 el DESPERTAFOLK i el CORRELLENGUA es fusionen en una única festa, tot el dia a la plaça de la Vila de Gràcia.
Hi hauran, tant les activitats típiques del Correllengua, organitzades per la CAL, com el tastet gastronòmic dels PPCC i el concert de grups de música folk, tradicionals del DESPERTAFOLK.

Eleccions anticipades a la CAC, una nova cortina de fum de CiU per camuflar l’atzucac de la burgesia catalana davant el conflicte social i nacional

Aquesta tarda el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha confirmat, en el transcurs del debat de política general al Parlament, la notícia que es rumorejava els últims dies sobre possibles eleccions anticipades a la CAC. Així, ha reconegut el fracàs de l’estratègia que ens ha intentat vendre CiU des de l’inci de la campanya electoral farà gairebé dos anys: el pacte fiscal.

És evident –i ho veiem fins i tot fent una lectura entre línies de les paraules de Mas- que CiU s’ha vist superat per l’augment del sentiment independentista. La multitudinària manifestació del passat onze de Setembre va deixar palès que el poble català està una passa per davant de la burgesia catalana en la qüestió nacional.

CiU ha sabut copsar-ho i avançant els esdeveniments ha volgut precipitar el fracàs del pacte fiscal que haguessin pogut allargar fins a finals de legislatura. Així, CiU –conscients de que estant al govern tenen la capacitat de marcar el calendari electoral- pot anticipar-se en el debat i vendre’ns les eleccions anticipades com l’única sortida a un atzucac nacional on la voluntat del poble català xoca frontalment amb la nul·la capacitat de negociació del govern espanyol. Però el cert és que qui veritablement està en un atzucac són CiU i la burgesia catalana que –veient en perill la seva hegemonia nacional i social- ens venen una nova cortina de fum per intentar, novament, enganyar-nos i vendre’s com una eina útil per representar els interessos del poble català.

Manifestació de l’11 de setembre a Barcelona

Lluny de deixar-nos enganyar, el jovent dels Països Catalans som plenament conscients que CiU només respon i representa els interessos de la burgesia catalana. La mateixa burgesia que ja ha manifestat que és necessari no trencar la unitat de mercat, i és que la independència seria una barbaritat. Sabem doncs, que aquest només és un nou moviment estratègic per intentar conciliar els interessos de la burgesia – de qui reben forta pressió- amb les necessitats emancipadores de les classes populars catalanes a qui pretenen mantenir en òrbita presentant un discurs conciliador, victimista i aglutinador que no amaga més que pactisme i una nova recerca d’encaix dins d’ Espanya.

Entenem, doncs que els pronòstics de CiU són preveure que amb aquest moviment aconseguiran mantenir el suport del seu electorat –cada cop més independentista- que es creurà aquest fals salt emancipador seu i els atorgaran, altra vegada, el paper històric de pal de paller del catalanisme gràcies a la imatge moderada i conciliadora que pretenen donar. Gaudint així de quatre anys més de govern i la possibilitat de postergar més i controlar el debat de fons, la independència.

Alhora, aquesta nova cortina de fum pretén amagar el conflicte social situant-lo en segon terme i supeditat sempre al debat nacional. Així ho afirmava avui Artur Mas en la seva intervenció en el debat de política general al Parlament: les retallades no són ni de dretes ni d’esquerres, el “no hay dinero” ja no serveix, el que no hi ha és voluntat política. Així ho deia Mas, pretenent justificar el major atac als serveis públics de la història perpetrat aquesta legislatura de la ma de CiU sota l’argument que és època d’estrènyer-se el cinturó i que això és fa aquí o les esquerres amb Hollande a França però que disposant d’estructures d’Estat propi la situació econòmica no seria la mateixa.

Així, segueixen amb l’estratègia duta a terme des de l’inici del seu mandat de vendre les retallades com una necessitat i l’única sortida a la crisi al mateix temps que intenten treure-li tot el caràcter polític tractant-les com a meres accions tècniques.

El jovent treballador català tampoc caurem en aquesta trampa que pretén parar-nos CiU. Som conscients que rere les retallades s’amaga una clara voluntat política de sortir de la crisi obrint mercat en sectors fins ara de competència exclusivament pública i que malgrat que la CAC gestionés els seus propis recursos econòmics estaríem igualment en una situació similar a l’actual degut al nostre model productiu. Aquestes retallades i privatitzacions són traçades pels organismes internacionals com la comissió europea, el FMI o el Banc Mundial i aplicats en última instància per CiU.

Coneixem doncs, l’aliança existent entre la burgesia catalana i l’europea, ja que comparteixen interessos de classe i pretenen sortir de la crisi més reforçats i hegemònics que abans. És per aquest motiu que som més conscients que mai que tant necessari és alliberar-nos de les cadenes a les que ens sotmeten Espanya i França com les que ens sotmet el capitalisme internacional.

Perquè de poc ens serveix poder decidir sobre la llengua vehicular a les nostres escoles si el 25% d’infants catalans viuen en una situació de misèria. O de poc ens serveix tenir estructures per evitar que la nostra cultura segueixi minoritzada perls Estats Espanyol i Francès si el capitalisme internacional pretén igualment anul·lar-la amb eines com l’europeització i la globalització tendint a crear una cultura i caràcters homogenis a nivell Europeu que substitueixin els propis de cada poble. És per això que des d’ARRAN tenim clar que perquè l’alliberament dels Països Catalans sigui una realitat cal trencar amb totes aquelles estructures que ens oprimeixen com a poble, com a classe i com a persones.

Això passa indiscutiblement per construir una independència al marge de la Unió Europea i d’aquells qui serveixen els seus interessos de classe a casa nostra: Convergència i Unió.

Davant d’això, des d’ARRAN volem deixar clar que el jovent dels Països Catalans no es deixarem enganyar per l’estratègia de fals avanç nacional que ens vol vendre la burgesia catalana. Perquè ja ho vem dir el passat onze de Setembre i ho reafirmarem aquest proper nou d’Octubre en la diada del País Valencià: El pacte fiscal no era el camí. El pacte social no és el camí. Per la construcció dels Països Catalans no signarem cap renúncia. Perquè aquesta nova demostració d’autonomisme de CiU no fa més que reafirmar-nos en que l’únic camí passa per construir la independència dels Països Catalans des de la base i des de l’esquerra.

Independència. Socialisme. Feminisme.

ARRAN

El meu cos, la meva decisió. Aturem la contrareforma de l’avortament!

Tornem a rebre un nou atac al dret a decidir sobre els nostres cossos. El Ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, està a punt de treure una nova contrareforma, en aquest cas relativa a l’avortament. Tornem més de dues dècades enrere en el temps en la lluita pel dret al propi cos amb una llei reaccionària encara més restrictiva que l’aprovada el 1985. Així doncs, quedaria derogada la ja insuficient llei de terminis aprovada el 2010 en favor d’una llei que tornaria als “tres supòsits” que es contemplaven a la llei del 1985. Aquests supòsits impliquen, d’una banda, restringir la llibertat per avortar a les joves d’entre 16 i 18 anys, que no només necessiten l’aprovament dels metges de torn sinó també dels seus pares, estant així la seua decisió subjecta al biaix ideològico-moral d’altres persones. Per si açò no en fóra prou, Gallardón ha declarat en diverses ocasions la seua pretensió d’acotar els termes amb què presentar les justificacions per a realitzar la interrupció de l’embaràs: el supòsit dels possibles danys físics o psicològics per a la mare seran estrictament revisats i contrastats per diferents metges, tot adduint que aquest supòsit es fa servir per “colar” excuses i aprofitar aquest dret del qual ens volen privar.

Cal remarcar que no per aplicar aquesta reforma minvarà la quantitat d’embarassos no desitjats, ja que no s’ataca l’arrel del problema sinó només la seua conseqüència. Per la mateixa regla, i recordant experiències passades, no minvarà tampoc la quantitat d’interrupcions de l’embaràs, i doncs, les dones amb recursos ho faran a altres països on no estigui penalitzada aquesta pràctica mentre aquelles que no s’ho puguin permetre ho faran de manera il·legal, posant la seua pròpia vida en perill.

Des d’ARRAN denunciem el legalisme en què es debat un dret tan important i irrenunciable com és el dret al propi cos de les dones. Aquest no depèn de lleis ni reformes, sinó de tot un codi de valors respecte a les relacions socials i sexuals que trenqui per complet amb el que regeix el patriarcat. Cal una vertadera coeducació sexual, no només formal, que ens permeti relacionar-nos lliurement, com i amb qui vulguem, i sempre amb tota la informació a l’abast. El rentat de cara que es fa amb la educació sexual que reben les joves a les escoles i instituts repartint anticonceptius que ni tan sols estan al nostre abast econòmic no fa més que confirmar la precarietat en les nostres relacions sexo-afectives, materialitzada en última instància en una alta taxa d’embarassos no desitjat, que solen ser fruit de pràctiques sexuals arriscades i d’una repressió moralista catòlica que encara patim les dones cada dia tot desnaturalitzant-se el sexe lliure i natural. Ja n’estem fartes: no només patim la repressió cada dia, sinó que les conseqüències d’aquesta també l’hem de pagar amb penalitzacions.

Des d’ARRAN fem una crida a eixir al carrer el proper dia 28 per clamar contra la nova llei de l’avortament. Per una educació sexual integral, contra la privació de l’autodeterminació dels nostres cossos i, en definitiva, per una societat lliure de l’opressió patriarcal.

El meu cos, la meva decisió.

Ni un pas enrere en defensa dels nostres drets i llibertats.

Avortament lliure i gratuït!

Mobilitzacions de l’11 de Setembre

Barcelona

Fidel a la seva tradició, l’esquerra independentista va convocar una manifestació pròpia que va sortir a les 17h de la plaça d’Urquinaona. Sota el lema “Ni pacte fiscal, ni pacte social. Independència, socialisme, Països Catalans”, unes 15.000 persones van marxar en direcció al passeig del Born on va acabar la manifestació. Va ser la manifestació de l’esquerra independentista més concorreguda en molt de temps. Durant el recorregut es va recordar la unitat territorial i la necessitat de fer confluir la lluita per la llibertat nacional amb la lluita pels drets socials. Així mateix, una bandera espanyola i una altra de l’UE van ser cremades al llarg de la manifestació. La marxa va ser encapçalada per destacats militants de l’esquerra independentista, com regidors de la Candidatura d’Unitat Popular de nombroses localitats.

A l’acte polític van participar Marcel Pich, de l’esquerra independentista de Mallorca, així com membres d’Arran, que van aprofitar per presentar la nova organització juvenil, Xavier Monge, de la CUP va fer el darrer parlament, i l’acte es va acabar amb el cant dels segadors.

Actes durant tot el dia

Durant tot el matí, l’esquerra independentista de Barcelona es va establir al Fossar de les Moreres amb parades de material i diversos actes polítics. Entre ells, l’organització juvenil Arran va fer una primera presentació pública. Prèviament, però, desenes d’independentistes van rendir homenatge a Gustau Muñoz i als lluitadors morts en combat.

Manifestació a Lleida

Unes 600 persones van manifestar-se pels carrers de la ciutat seguint la convocatòria de CUP i Arran, que eixia a les 12h de la plaça de la Paeria. Els organitzadors van valorar molt positivament l’assistència que ha sigut superior a altres anys. Durant la manifestació es va fer la tradicional parada al convent del Roser per retre homenatge als màrtirs de 1707. En acabar la manifestació, l’acte polític va servir per presentar la nova organització Arran a les comarques de Ponent. L’acte va comptar amb actuacions de cultura popular.

Manifestació a Girona

Aquest any, a la ciutat de Girona, la tradicional manifestació de l’esquerra independentista organitzada per la CUP i Arran es va celebrar al matí. A primera hora del matí, és van instal·lar a la Plaça del Vi les paradetes de material de diverses entitats i organitzacions independentistes; com la CUP i Arran. Abans de la marxa es va realitzar la cantada dels segadors a la plaça del Vi i membres d’Arran van penjar l’estelada a l’ajuntament. Tot seguit, la manifestació que va transcorre pels principals carrers del centre de la ciutat, va aplegar unes 10.000 persones convertint-se en la manifestació independentista més gran de la història.

Finalment, un altre cop a la Plaça del Vi, es van realitzar els parlaments polític, primer el de la CUP i, finalment, el membre d’Arran Girona, Enric Stern, va llegir el manifest de la nova organització juvenil.

Manifestacions a Tarragona i Reus

Un total de 34 entitats, associacions i col·lectius van convocar per tercer any consecutiu els actes populars de la Diada Nacional a la ciutat de Tarragona. Mostres de cultura popular, cercavila, fira d’entitats, parlaments, cant coral i el dinar popular van oplir la jornada participativa de la ciutat

Per tercer any consecutiu, la Coordinadora 11 de setembre Tarragona va convocar tot d’actes al llarg del matí a la ciutat de Tarragona; centenars de persones van concorrer els carrers de la Part Alta de la ciutat. L’acte va ser convocat per entitats i col·lectius molt diversos: organitzacions independentistes, agrupaments escoltes, entitats en defensa de la llengua i colles de cultura popular entre elles Arran, la nova organització juvenil de l’Esquerra Independentista.

El motiu de la celebració d’aquests actes populars i participatius va nèixer del neguit d’un seguit de col·lectius i entitats que veien la necessitat de celebrar i reivindicar la Diada Nacional a la ciutat de Tarragona, veient que a nivell institucional ni social es feia res. Els actes han anat creixent any rere any, i cada vegada han tingut una millor acollida per part de la ciutadania. La jornada va començar amb la mostra de cultura popular i la cercavila pels carrers de la Part Alta, amb la Vibrieta de Tarragona, els Diables Foc i Gresca, el Ball Petit d’en Serrallonga, els Gegants del Casc Antic i Voltants, els grallers i gralleres Fot-li canya!, els gegants del Serrallo, els Gegants del Passeig Torroja i el grup jove de sacaires; seguidament, hi va haver els parlaments de Minyons Escoltes i Guies, l’Assemblea Docent de Tarragona i la campanya A Mallorca en Català!; seguidament hi ha hagut la jornada castellera al Pla de la Seu i el punt i final el va posar el dinar popular, amb un centenar de persones assistents.

A la ciutat de Reus, una manifestació històrica ha omplert els seus carrers durant la manifestació de la Diada Nacional: 4000 persones han sortit al carrer.

La manifestació convocada per l’Esquerra Independentista del Camp va comptar amb una participació extraordinària: unes 4000 persones van respondre a la convocatòria que les organitzacions independentistes havien realitzat a la ciutat de Reus

Sota el lema unitari “Ni pacte fiscal, ni pacte social. Independència, Socialisme, Països Catalans”, 4000 persones van concórrer els carrers de Reus, cridades per les organitzacions i col·lectius de l’Esquerra Independentista del Camp. La manifestació, que va sortir del Mercat Central, va recorrer els carrers de Reus sota lemes que cridaven la independència dels Països Catalans i va finalitzar a la plaça del teatre, on hi va haver les intervencions; primerament es van exposar les properes convocatòries i mobilitzacions del sector educatiu, i posteriorment es va donar pas als parlaments: el d’Arran i el manifest unitari de l’esquerra independentista.

Visca la Terra!

extret de arran.cat