11 de setembre a Barcelona

Actes de l'Esquerra Independentista a Barcelona

• 10.00h - C. Ferran | Homenatge a Gustau Muñoz
• 11.30h - Pl. Sant Jaume | Manifestació Cassolada contra les retallades
• 12.00h - Fossar de les Moreres | Acte polític de les organitzacions de juvenils
• 13.00h - Pg. del Born | Manifestació per la llibertat dels presos polítics
• 14.00h - Pg. del Born | Dinar popular
• 17.00h - Pl. Urquinaona | Manifestació de l'Esquerra Independentista
• 19.00h - Passeig del Born | Acte polític de l'Esquerra Independentista

Per la Diada, ens mobilitzem contra les retallades.
Cassolada contra el mal govern !

L'11 de setembre és una diada de lluita i de reivindicació dels drets nacionals de les catalanes i catalans.

I en un any marcat per les retallades en tots els àmbits i procedents de les diverses institucions públiques, us convoquem a sortir al carrer per protestar contra aquestes agressions que les treballadores i treballadors catalans estem patint.

Aquest 11 de setembre ens mobilitzem contra les retallades a la sanitat i a l'educació pública, contra les retallades a la llengua, contra les retallades dels drets laborals, contra les retallades a les pensions.

Perquè totes aquestes retallades també són agressions a la nostra nació. Un país de dones i homes lliures només és possible si totes les treballadores i treballadors tenim garantit l'accés a uns serveis públics universals i gratuïts de qualitat, i tenim una feina digna sense explotació.

És per això que ens concentrarem l'11 de setembre a la plaça Sant Jaume, per protestar contra el mal govern que patim.

Us animem a tots els col·lectius, treballadors, treballadores i usuaris dels serveis públics a fer-vos vostra aquesta convocatòria i participar també a aquesta manifestació amb les vostres pancartes.

Ens trobem l'11 de setembre a les 11.30h a la plaça Sant Jaume.

Perquè les retallades socials també ens ataquen els nostres drets com a catalanes i catalans.

Per una Barcelona Popular i Independentista. L'11 Sortim al carrer !

Que no ens retallin la nació Independència Països Catalans.

Els Països Catalans estem patint una retallada dels nostres drets nacionals i socials com fa molts anys que no recordàvem.

En l'actual context de crisi econòmica i d'imposició de mesures neoliberals, es fa més palesa encara la manca de capacitat que tenim les treballadores i treballadors catalans per decidir lliurement el nostre present i futur. No ens deixen dir res sobre l'agressió contra les pensions públiques, no podem dir res sobre l'encadanament de contractes temporals, no podem dir res sobre la decisió del govern espanyol de regalar diners als bancs... I aquests són només alguns exemples de la incapacitat que tenim de decidir sobre qüestions que ens afecten en la vida quotidiana.

Alhora, ens trobem enmig d'una nova ofensiva contra la llengua catalana. Per una banda, el nou govern balear del PP ja ha anunciat que vol impedir que el català sigui la llengua vehicular a les escoles illenques. Alhora, al País Valencià, l'executiu ara encapçalat per Alberto Fabra vol eliminar les línies en valencià, darrer reducte per defensar la llengua a l'educació pública. I mentrestant, entre els paquets de retallades de la Generalitat d'Artur Mas també s'acarnissen amb el català, ja que es retallen de manera dràstica els suports a les entitats que treballen per la llengua.

A més, totes aquestes agressions coincideixen amb un context on una bona part de l'anomenat sobiranisme ha bandejat la nació completa i s'ha limitat a defensar un procés d'independència limitat al Principat, com si la resta de catalanes i catalans els fessin nosa en les seves presses per aconseguir una llibertat de esquarterada.

Al sud i al nord, a l'est i a l'oest, els Països Catalans vivim un context d'agressions brutals als nostres drets com a poble i com a classes populars. Només la unitat de tots els territoris en la lluita per l'alliberament nacional i la unitat de les treballadores i treballadors per defensar els nostres drets socials ens permetran defensar-nos i avançar cap a la construcció d'uns Països Catalans independents i socialistes.

Foc a les retallades! Contra les agressions a la nació i als drets socials, defensem els Països Catalans.

Pels drets socials i nacionals. Independència, socialisme, Països Catalans.

Manifest nacional de l'Onze de Setembre de 2011

Un any més, l'Esquerra Independentista sortim al carrer per l'Onze de Setembre. En part per commemorar una derrota que suposà la consolidació de la dominació borbònica sobre la nostra terra. Però sobretot, per reivindicar una lluita de més de 350 anys, una lluita més viva que mai, per la llibertat dels Països Catalans.

Els estats espanyol i francès continuen negant el dret del nostre poble a decidir el nostre futur en llibertat: el dret a decidir com organitzem l'economia al servei dels interessos de la majoria i no d'una minoria poderosa; el dret a prioritzar drets que haurien de ser universals com el de l'accés a la sanitat, a l'educació, a l'habitatge i al treball; el dret de qualsevol persona, vingui d'on vingui, sigui com sigui, a viure lliurement i amb igualtat de condicions a qualsevol altre; el dret a viure en la nostra llengua al conjunt dels Països Catalans; el dret a construir una societat de persones crítiques i lliures, que desenvolupin relacions lliures lluny del patró patriarcal; el dret a relacionar-nos lliurement i solidària amb la resta de pobles del món; el nostre dret, en definitiva, a construir un futur sense ingerències ni imposicions de cap mena, en una terra sense explotats ni explotadors.

Avui, la dictadura dels mercats, la dictadura del capitalisme, és el principal obstacle que impedeix que puguem decidir el nostre futur en llibertat. És la lògica absurda i criminal d'aquest sistema econòmic la que provoca crisis com la que estem patint. La que fa que els dirigents europeus, espanyols, francesos i catalans estiguin impulsant mesures que afavoreixen els poderosos, i que van clarament en contra de la gran majoria, d'aquells i aquelles que hem de guanyar-nos la vida treballant o de qui ni tan sols té accés al treball.

No és cert que no hi ha cap alternativa. És fals que l'única sortida a la crisi sigui retallar drets socials, guanyats per la classe treballadora i les classes populars amb anys de lluita. És mentida que el deute que les administracions públiques tenen només es pugui eixugar retallant amb despesa social mentre redueixen els ingressos provinents de les aportacions dels més poderosos.

Tot aquest discurs en realitat vol amagar que s'està regalant diners, poder i possibilitats de negoci a bancs i a grans multinacionals. La factura l'hem de pagar les classes populars.

L'esquerra independentista creiem que hi ha una altra sortida a la crisi. La que passa per posar els drets de la majoria per sobre dels interessos mesquins d'uns pocs. Defensem que la independència dels Països Catalans, i la seva transformació socialista són una possibilitat real. Però només un poble organitzat pot assolir els objectius pels quals lluita o als quals aspira.

Ho hem demostrat i ho seguirem demostrant amb la nostra pràctica. Ho hem demostrat sent al carrer en totes les lluites dels darrers anys, en defensa dels interessos populars, contra les retallades de tot tipus, socials i nacionals, que han castigat les classes populars dels Països Catalans. Participant en les vagues generals que contra la reforma laboral i contra la retallada de les pensions han tingut lloc durant el darrer curs polític. Defensant el nostre teixit productiu, la nostra indústria i la nostra agricultura en contra dels tancaments d'empreses i de la política agrària comunitària. Lluitant contra els desnonaments (i en molts casos aturant-los) que castiguen els més perjudicats de l'especulació immobiliària i bancària. Defensant la sanitat pública contra els que volen tancar hospitals públics i CAPs per tal d'afavorir la privatització del sector. Defensant la unitat de la llengua i dels Països Catalans contra el tancament de mitjans de comunicació al País Valencià i a les Illes Balears i Pitiüses. Oposant-nos a la destrucció del territori producte d'un model econòmic i energètic especulatiu i depredador, que no dubta en insistir amb l'energia nuclear a la nostra terra, quan aquest any hem tingut més proves que mai que és sinònim de mort i de destrucció. Enfrontant-nos als racistes i als feixistes allà on aquests avancen amb el seu discurs d'odi i de divisió, tan funcional als interessos dels poderosos. Combatent la repressió de l'estat allà on s'ha produït, oposant-hi la solidaritat del nostre poble als lluitadors d'aquí i d'arreu. Avançant en la configuració d'una alternativa de lluita unitària per al jovent del nostre poble gràcies al procés de confluència entre la CAJEI i els Maulets. I ho hem demostrat també, presentant alternatives reals i concretes a cada vegada més pobles on, a través de la CUP, la veu de la unitat popular i de l'Esquerra Independentista té cada vegada més suport.

Ara és l'hora de continuar avançant, organitzant-nos, sortint al carrer, plantant cara i construint alternatives. Avançant en el treball unitari de l'esquerra independentista i la configuració de la Unitat Popular arreu dels Països Catalans. Aquest és el nostre compromís, i et convidem a tu també a assumir-lo.

Pels drets socials i nacionals. Independència, socialisme, Països Catalans. CUP - Endavant (OSAN) - MDT - CAJEI - Maulets - COS - SEPC - Alerta Solidària

SEGUIM SEGUIREM, JOSEP [Crònica d'un jorn impossible]

Hi havia l’Ovidi. I el Quimic Rugby. I la Muixeranga. I en Feliu i en Borja. I els imprescindibles, que sou totes vosaltres. Gràcies per demostrar-li al Josep que seguim i seguirem. Que juntes seguirem poden amb tot. I que la mort, només a vegades, no és ningú davant l’estima, la solidaritat i la memòria. Gràcies. Amb el cor, amb el cap i amb el puny.

Dissabte 20 d’agost. Festa Major de Gràcia. Casal Popular. Carrer Ros de Olano. Passen dos quarts de deu. Braços lliures i boques i mans. I caps cots també. Que es reconeixen immediatament en el mateix codi, en el mateix temps i espai. En el mateix dolor. Vila de Gràcia, 2011. No som puntuals. I no ho pensem ser fins que arribin el pare i la mare d’en Josep: el Carmel i la Mercè.
I és tot just quan arriben, caminant a poc a poc pel carrer Ros d’Olano, que ja estan sonant les bases de l’Ai! d’Ovidi Montllor, versionada impagablement pels Inadaptats. “De bo, no res; de mal, cabassos!”. Intentem arrencar l’acte. Nus i gola seca. El carrer és ple. Com una conjura clandestina i callada per allò que ens aplega. Fora de la lògica religiosa o la convenció burocràtica, el carrer és sempre allà on comença i acaba tot. L’únic espai possible, real, on dir les coses tal com són i com les sentim. Primeres paraules per recordar que dijous va ser dijous, que la vida sempre continua i que divendres en Josep va ser tiet. Una llarg aplaudiment tancat, enrabiat, ressona. I no serà el darrer.
Rere les primeres paraules, sonen els acords mítics de “Ellos dicen…” de La Polla Records… banda sonora de vida que es comença a cantar col·lectivament, que qui canta els mals espanta. “¿Cúanto viviremos? ¿Cúanto tiempo moriremos? En esta absurda derrota sin final”. Ulls enrogits que donen pas a en Martí Humet que llegeix un text coral, covat en les arrels de l’amistat i confegit per les anècdotes d’una memòria col·lectiva sempre transferible. I que clou amb la música de “Col·legues” dels Red Banner. Que enllaça, a microobert, als col·legues. “Ajupir-se, tocar, pausa, començar”. I engega l’equip de Rugby -els Químics- del Josep, amb el seu dorsal 3 de pilar interior. I de seguida arriben les comarques: el GER de Ribes, Molins, els vincles indestructibles amb el Baix Llobregat. Durant 48 hores prèvies també, tot el suport que ha arribat: de la Federació Festa Major -gràcies, Ricard-, de tot el teixit de la Vila, del Districte, de Sodepau, del sindicalisme de la COS…
Per poder seguir arriba de sobte un silenci estricte, com d’Estellès. És quan s’anuncia que en Carmel, el pare d’en Josep, prendrà la paraula en nom de la família. I parla del Josep que tots coneixem iguals: collonut, amic i infinitament estimat. L’agraïment a la vida i a l’estima, que provoca l’ovació més llarga i més sentida i més colpidora del capvespre. Com si ningú volgués acabar-la, com si res pogués aturar-la.
Ovació que dóna pas, sense que calgui cap presentació, a la música i la lletra del cor de la Costera, quan Xàtiva arriba expressament per prendre la paraula, anunciant que han vingut “per tornar el favor” del temps compartit, “de la feina que vas fer i la que vas deixar feta”. Com si l’escenari cridés, la tensió, la força desbordada i la ràbia indissimulada copsen la veu sòlida i la guitarra distorsionada de Feliu Ventura i Borja Penalba quan interpreten “No sé que sent”.
Un “No sé que sent col·lectiu” que preludia la Moixeranga. “Un cant del sud, cant de derrota; les derrotes d’on neixen les victòries, la victòria on ens retrobarem demà amb en Josep, somrient per a tots nosaltres”, anuncia la Mariona. Tot just abans que la generositat de l’Albert emmudeixi el carrer amb el so de la dolçaina i els punys alçats omplin el carrer. Que mai hi ha Nord sense Sud. El sud de la memòria.
Rere el son de la terra i les arrels, arrenquen els acords, amb coratge, del “Seguirem” d’Obrint Pas: quan mans anònimes distribueixen el targetó que us deixem aquí. Era dissabte, abans d’ahir, fa a penes 48 hores. Quan només passaven 48 hores des d’un dijous insondable. Però així va ser com vam intentar dir-te gràcies i endavant, Josep. Ens trobem tombant la cantonada. De la Vila de Gràcia. Seguim seguirem. Amb tu. Fidels al teu somriure. Que qui estima no oblida i allò que no s’oblida, mai mor.

http://nisantperenimartir.wordpress.com

Tràgica notícia per a totes nosaltres

Ahir, el nostre company Josep va perdre la vida en un desgraciat accident. Mai t'oblidarem!