L’EMPRESONAMENT DEL CAP DEL GRUP VI REVELA QUE DISPOSAVA DE DOBLE IDENTITAT
• L’excap del Grup 6 de la Brigada d’Informació, empresonat per suborn, corrupció i associació il·lícita en la trama proxeneta contra els clubs Saratoga i Riviera
• Blindatge policial i opacitat oficial sobre l’historial de l’inspector José Javier Martín Pujal
David Fernandez / Albert Martinez
Dos oficis, dues identitats i un sol mot. D’oficis, cap del Grup 6 de la Brigada Provincial d’Informació, denunciat quatre cops per tortures i maltractaments, i alhora extorquidor en un trama de proxenetisme. D’identitats també dues: José Javier Martín Pujal i Ignacio Moreno Ameribia. Un dels dos, o tots dos alhora, roman empresonat des de dilluns passat. Amb un sol sobrenom: ‘Jordi’ com a nom de guerra.
I és que la cerimònia de la confusió que envolta la trama de proxenetisme a la carretera de Castelldefels desballestada pels Mossos d’Esquadra té, des de fa 15 dies, impacte en els moviments socials. El rumor persistent que l’inspector implicat és el ‘Jordi’ del Grup 6 de la Brigada d’Informació sembla confirmar-se. Des de fa dues setmanes, la directa ha treballat per intentar esvair el dubte. Totes les dades són aclaparadores menys una: la filiació real de l’inspector.
En la instrucció de la trama per proxenetisme, ‘Jordi’ és referit com l’inspector José Javier Martín Pujal. Però en una de les quatre denúncies per tortures que es van interposar contra ell, i que van derivar en judici, ‘Jordi’, l’inspector 74977, es va identificar sempre com a Ignacio Moreno Ameribia. La confirmació de l’ús d’una doble identitat revelaria, un cop més, un nou extrem de fins a quin punt va arribar la ‘guerra’ contra els moviments socials a Catalunya; els nivells de impunitat (amb l’ús de doble identitat) que es van assolir; i la protecció i blindatge corporatiu que, des de instàncies de la Jefatura Superior de Policia, encara se li dispensa avui.
Malgrat aquesta contradicció nominal i la incògnita sobre si el número professional de Martín Pujal es correspon amb la placa 74977, els periodistes habituals d’afers policials i judicials dels grans mitjans ja han donat per confirmat el perfil de ‘Jordi’. Pere Rios, a ‘El Pais’, ha publicat ja que és l’inspector del Grup 6. En l’edició del 21 de març, Rios va destacar que Martin Pujal “durante muchos años fue jefe de la Brigada de Información (antiterrorista) y utilizaba el alias de Jordi”. Mayka Navarro a ‘El Periódico’ o Mayte Piulachs a ‘El Punt’ han referit el sobrenom de ‘Jordi’ i ‘Jordi Martin’. ‘Avui’ i l’agència Efe, també.
Denunciat, detingut i empresonat
El que resta confirmat és que ‘Jordi’-José Javier Martin Pujal va ser excap de grup a la Brigada Provincial d’Informació del Cos Nacional de Policia, que va arribar a la UCRIF (Unitat contra les Xarxes d’Immigració i Falsificació) després del 2005 –amb posterioritat al desplegament dels Mossos– i que el 2007 ja va ser detingut acusat d’extorquir el club Saratoga, al qual demanava 3.000 euros per ‘mirar a una altra banda’. Paradoxalment, és d’aquella detenció d’on arrenca tota la investigació dels Mossos que ha acabat per implicar cinc alts comandaments policials espanyols, tres advocats i, per ara, un funcionari de l’Ajuntament de Barcelona. Tanmateix, ja ha suposat l’empresonament de tres dels propietaris dels prostíbuls i el tancament dels històrics Saratoga i Riviera. Tots els mitjans han afirmat que ‘Jordi’ estava de baixa ‘per depressió’ des d’aquella detenció.
‘Jordi’ va ser detingut fa quinze dies, però les gestions de la seva dona –que treballa a la Delegació del Govern– van aconseguir que fos posat en llibertat. El passat divendres va ser enxampat de nou i va romandre detingut fins dilluns, quan la jutgessa Elisabeth Castelló, del jutjat d’instrucció número 33 de Barcelona, va decretar el seu ingrés a presó sense fiança pels delictes d’obstrucció a la justícia, suborn i associació il·lícita. També ha transcendit que a la seva guixeta es van decomissar cocaïna, 45 passaports i joies robades que havien estat sostretes a una treballadora sexual en el decurs d’una operació al Raval. Segons la investigació, la cocaïna va acabant desapareixent, malgrat consta en una minuta redactada contra ‘Jordi’ per un altre inspector de la UCRIF.
La investigació sobre la seva participació a la trama encara és oberta i refereix una densa trama triangular de corrupció policial i suborns en l’àmbit de l’explotació sexual de les dones. Esta acusat de conxorxar-se amb tres advocats per tal de cobrar elevades minutes als amos de prostíbuls, cobraments que evitaven operacions policials posteriors. És destacable que ‘Jordi’ tenia com a un dels seus socis a l’advocat Fernando Martínez, exalt dirigent del PP català on encara milita sense que s’hagi produït cap mesura cautelar de suspensió de militància. Fernando Martínez va ser Secretari d’Organització quan Alberto Fernandez Díaz era secretari general, vicepresident del partit a Barcelona, conseller municipal a Les Corts i responsable de la Comissió de Garanties fins la tardor passada.
Blindatge al CNP
Fonts del CNP s’han negat a confirmar l’historial de ‘Jordi’ adduint “que el passat no és l’important”. Aquesta actitud es correspon amb un fet ja sabut: ‘Jordi’ gaudia de l’especial protecció dels seus comandaments superiors. Fonts judicials consultades per la directa han ratificat que l’inspector va tenir un paper clau en la brigada d’informació, en la lluita antiterrorista i en la repressió als moviments socials.
El ‘Jordi’ del 6, cap visible del grup policial que des de 1996 va comandar una repressió contra els moviments socials que es va saldar amb 2.000 detencions, va ser denunciat en quatre ocasions per maltractaments i tortures. En el cas dels Tres de Gràcia, en el cas de Torà, en el cas d’una fotoperiodista de Terrassa i en el cas dels detinguts a Sants el 4 d’octubre de 2004. Aquesta última operació va derivar en un judici on va resultar absolt. L’únic condemnat per l’acreditada perforació de timpans que va patir un detingut va ser un agent ras. Al judici ‘Jordi’ va reconèixer que s’havien realitzat interrogatoris il·legals sense advocat. En aquella ocasió, la fiscal va fer una defensa tancada dels agents del Grup 6 afirmant “que l’única tortura és asseure aquests policies a la banqueta dels acusats”. Veure’m que diu la fiscal en el judici per obstrucció, suborn i, paradoxalment, associació il·lícita. Una de les acusacions preferides del Grup 6 contra els moviments socials i la dissidència política.
Riviera, vinculat al CNP d’antuvi
L’any 2000, Pepe Rei ja havia denunciat la trama que envoltava el Riviera de Castelldefels. La revista ‘Ardi Beltza’, clausurada pel jutge Baltasar Garzón el març de 2001, havia demostrat que el cobrament amb tarja dels ‘serveis prestats’ al club de la carretera de Castelldefels revertien directament en una mercantil basca, Larratruk, que enfonsava els seus tentacles en els negocis de proxenetisme de Luis Astiazaran ‘Tati’, que regentava ‘La Rosa’ d’Oiartzun. ‘Tati’, proxeneta i confident, és un dels proxenetes més importants del País Basc i sempre s’ha ventat de la seva amistat amb el General Rodríguez Galindo, amb qui ha compartit negocis. Les investigacions periodístiques del periodista basc alertaven, ja fa 9 anys, que el negoci de la prostitució al Riviera estava controlat i protegit per agents del CNP.
Notícia del Setmanari Directa:
dijous, 30 d’abril del 2009
dijous, 12 de març del 2009
Resposta de l'AJG a les acusacions de Belón del darrer Ple
Respecte les notícies aparegudes a diferents mitjans de comunicació, en les quals
s’informa que el PP de Gràcia ha demanat al Districte que es faci fora de l’Espai Jove a l’Assemblea de Joves de Gràcia i l’Ateneu de Vallcarca, des de l’AJG valorem:
-Que les declaracions del senyor Belón (representant del PP) afirmant que l’AJG “representen violència, maldecaps, cremades de contenidors i mobiliari públic” són totalment falses. Un partit com el PP, que només destaca per mentir contínuament, pels casos de corrupció i per l’abús de poder, no mereix cap credibilitat.
-Que la única violència que impera a Gràcia durant tot l’any, i especialment durant la Festa Major, és la dels Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana, que reprimeixen a cops de porra el jovent.
-Que com a col·lectiu integrant de la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia continuarem treballant per aconseguir els nostres objectius.
Finalment, creiem que allò que no agrada al PP de Gràcia, així com tots els altres partits polítics de la Vila, és la organització del jovent per fer front aquelles problemàtiques que ens afecten dia a dia. Per això estan intentant dividir la Plataforma, perquè els joves graciencs ara més que mai estem tots units per aconseguir un Casal de Joves autogestionat, gracienc i sense ingerència dels partits polítics.
I ho hem repetit molts cops i ho seguirem repetint: ni la criminalització ni la repressió ens faran aturar el nostre treball diari per organitzar el jovent de la Vila.
Assemblea de Joves de Gràcia
s’informa que el PP de Gràcia ha demanat al Districte que es faci fora de l’Espai Jove a l’Assemblea de Joves de Gràcia i l’Ateneu de Vallcarca, des de l’AJG valorem:
-Que les declaracions del senyor Belón (representant del PP) afirmant que l’AJG “representen violència, maldecaps, cremades de contenidors i mobiliari públic” són totalment falses. Un partit com el PP, que només destaca per mentir contínuament, pels casos de corrupció i per l’abús de poder, no mereix cap credibilitat.
-Que la única violència que impera a Gràcia durant tot l’any, i especialment durant la Festa Major, és la dels Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana, que reprimeixen a cops de porra el jovent.
-Que com a col·lectiu integrant de la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia continuarem treballant per aconseguir els nostres objectius.
Finalment, creiem que allò que no agrada al PP de Gràcia, així com tots els altres partits polítics de la Vila, és la organització del jovent per fer front aquelles problemàtiques que ens afecten dia a dia. Per això estan intentant dividir la Plataforma, perquè els joves graciencs ara més que mai estem tots units per aconseguir un Casal de Joves autogestionat, gracienc i sense ingerència dels partits polítics.
I ho hem repetit molts cops i ho seguirem repetint: ni la criminalització ni la repressió ens faran aturar el nostre treball diari per organitzar el jovent de la Vila.
Assemblea de Joves de Gràcia
dimarts, 17 de febrer del 2009
LA CRISI COMPORTA REPRESSIÓ! KARIM ABSOLUCIÓ!
Nota enviada pels companys de la Coordiandora Antirrepressiva del Garraf a l'AJG:
Després de recòrrer les poblacions de Cardedeu,Sants i Vilafanca del Penedès, el passat cap de setmana el Tomb Solidari va arribar fins a la Vila de Gràcia, on la Plataforma contra la Crisi a la Barraqueta i l'Assemblea de Joves de Gràcia al Casal Popular.
El passat dissabte14 de febrer de 2009, la vila de Gràcia es va solidaritzar amb en Karim Akbih Verdaguer, el jove independentista vilanoví condemnat per mobilitzar-se contra la crisi econòmica a Barcelona el passat 15 de novembre de 09.La Plataforma contra la Crisi de Gràcia va organitzar un acte per entendre la Crisi Capitalista i les seves conseqüències, on va intervenir un membre de la Plataforma, un militant d'endavant-osan i sociòleg, i en Karim on va explicar el seu cas.L'acte realitzat a l'Ateneu Independentista la Barraqueta, situat al carrer Tordera 34, va comptar amb una trentena de persones, on després es va realitzar un sopar popular i una festa solidaria al Casal Popular de Gràcia al carrer Ros de Olano 39, organitzada per la Coordinadora Antirepressiva del Garraf amb la col.laboració de l'Assemblea de Joves de Gràcia.Volem recordar que el Tomb Solidari i els actes de suport no s'aturen, on el pròxim cap de setmana l'assemblea local d'endavant de Molins de Rei ( Baix Llobregat ) ha organitzat un acte de suport.Combatre la
Crisi Comporta Repressió !Karim Absolució !
Explicació del cas d'en Karim de Vilanova:
Un agraïment i una abraçada a totes les que esteu facilitant el Tomb Solidari i ajudar-nos a extendre la solidaritat.COORDINADORA ANTIREPRESSIVA DEL GARRAF
Protesta de la Plataforma d'Entitats Juvenils de Gràcia durant la iauguració oficial de l'Espai Jove
El passat dissabte 14 de gener va tenir lloc la inauguració oficial de l’Espai Jove de Gràcia, situat al carrer Gran de Gràcia, a l’alçada del carrer de Santa Rosa.
En aquesta avorridíssima jornada d’inauguració, on tant sols i tenien presència autoritats polítiques, tècnics i funcionariat, a més a més dels membres del Consell de Joventut de Barcelona, ja va poder perfilar-se quin és el futur que li espera aquest espai, que és el d’acabar convertint-se en un espai acrític totalment, mort de vida i on el jovent de Gràcia no hi té res a dir sobre quins criteris utilitza per construir un espai juvenil.
En el marc d’aquesta jornada, durant el seguici d’autoritats, membres de la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia, van aparèixer protestant amb xiulets i cartells amb lemes com: “volem autogestió” ,“Fora polítics oportunistes del Casal de Joves” o “n’estem farts de les vostre imposicions” referint-se a l’actitud que ha pres el districte en les negociacions per la distribució i gestió de l’espai.
Van ser fortament escridassats l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu i el regidor del districte Guillem Espriu.
Les reaccions de les autoritats assistents no s’han fet esperar, i ja s’han afanyat a criminalitzar les entitats que conformen la Plataforma, en especial a l’Assemblea de Joves de Gràcia i els membres de l’Ateneu Popular de Vallcarca, com a grups anti-sistema que arrosseguen a la resta. La història de sempre, les paraules de sempre i l’estratègia de sempre, de intentar criminalitzar la protesta i dividir internament les entitats que conformen la Plataforma. Però que s’esperaven, que el jovent organitzat de Gràcia acceptaria les seves molles i a sobre tindrien una jornada tranquil·la, per poder fer el seu espectacle amb normalitat? Doncs no, els agradi o no aquest és el jovent de Gràcia que els ha tocat, organitzat, lluitador, independent dels poders públics, crític i sobretot que no s’arronsa davant les seves enganyifes i que no té cap intenció de deixar-se perdre res.
I el més important, aquest és el jovent de Gràcia, que és precisament qui té tot el dret de fer funcionar aquest espai i de decidir com ho fa, i que a més ha estat l’única entitat que ha participat des de bon principi en les negociacions ( i d’això ja en fa més de 10 anys!).
Tant difícil es d’entendre? Tant sols volem l’autogestió, la no ingerència d’interessos i criteris partidistes en el funcionament del Casal de Joves, i que aquest sigui un espai pensat i concebut per al jovent de Gràcia, on siguin aquests qui el defineixin. I a més a més, això que demanem, ja existeix en altres indrets de Barcelona, perquè no a Gràcia?
Sabem perfectament el que toca ara per part de l’Ajuntament i els seus amables col·laboradors de sempre ( com “periodistes” de l’àmbit local, membres de suposades entitats independents lligats de peus i mans, per les subvencions que reben ) que serà l’estratègia de pressionar per tal de dividir. Doncs aquí els esperarem, amb el cap ben alt, per dir-los que la lluita per un Casal de joves i pels joves, tot just acaba de començar, i que no els ho posarem gens fàcil.
En aquesta avorridíssima jornada d’inauguració, on tant sols i tenien presència autoritats polítiques, tècnics i funcionariat, a més a més dels membres del Consell de Joventut de Barcelona, ja va poder perfilar-se quin és el futur que li espera aquest espai, que és el d’acabar convertint-se en un espai acrític totalment, mort de vida i on el jovent de Gràcia no hi té res a dir sobre quins criteris utilitza per construir un espai juvenil.
En el marc d’aquesta jornada, durant el seguici d’autoritats, membres de la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia, van aparèixer protestant amb xiulets i cartells amb lemes com: “volem autogestió” ,“Fora polítics oportunistes del Casal de Joves” o “n’estem farts de les vostre imposicions” referint-se a l’actitud que ha pres el districte en les negociacions per la distribució i gestió de l’espai.
Van ser fortament escridassats l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu i el regidor del districte Guillem Espriu.
Les reaccions de les autoritats assistents no s’han fet esperar, i ja s’han afanyat a criminalitzar les entitats que conformen la Plataforma, en especial a l’Assemblea de Joves de Gràcia i els membres de l’Ateneu Popular de Vallcarca, com a grups anti-sistema que arrosseguen a la resta. La història de sempre, les paraules de sempre i l’estratègia de sempre, de intentar criminalitzar la protesta i dividir internament les entitats que conformen la Plataforma. Però que s’esperaven, que el jovent organitzat de Gràcia acceptaria les seves molles i a sobre tindrien una jornada tranquil·la, per poder fer el seu espectacle amb normalitat? Doncs no, els agradi o no aquest és el jovent de Gràcia que els ha tocat, organitzat, lluitador, independent dels poders públics, crític i sobretot que no s’arronsa davant les seves enganyifes i que no té cap intenció de deixar-se perdre res.
I el més important, aquest és el jovent de Gràcia, que és precisament qui té tot el dret de fer funcionar aquest espai i de decidir com ho fa, i que a més ha estat l’única entitat que ha participat des de bon principi en les negociacions ( i d’això ja en fa més de 10 anys!).
Tant difícil es d’entendre? Tant sols volem l’autogestió, la no ingerència d’interessos i criteris partidistes en el funcionament del Casal de Joves, i que aquest sigui un espai pensat i concebut per al jovent de Gràcia, on siguin aquests qui el defineixin. I a més a més, això que demanem, ja existeix en altres indrets de Barcelona, perquè no a Gràcia?
Sabem perfectament el que toca ara per part de l’Ajuntament i els seus amables col·laboradors de sempre ( com “periodistes” de l’àmbit local, membres de suposades entitats independents lligats de peus i mans, per les subvencions que reben ) que serà l’estratègia de pressionar per tal de dividir. Doncs aquí els esperarem, amb el cap ben alt, per dir-los que la lluita per un Casal de joves i pels joves, tot just acaba de començar, i que no els ho posarem gens fàcil.
dilluns, 2 de febrer del 2009
Setè aniversari del Casal Popular de Gràcia
El proper dissabte 7 de gener es compliran set anys de l’okupació del Casal Popular de Gràcia, per part de l’AJG. Per celebrar-ho hem organitzat una xerrada pel divendres 6 a les 19’30h al mateix Casal, on antics membres i actuals del col·lectiu faran una explicació breu de perquè s’ha escollit aquesta via des de l’inici de l’activitat de l’AJG , i repassaran tot el recorregut de l’assemblea en les diferents experiències en okupació que ha tingut al llarg dels seus dotze anys d’existència.
El dissabte 7, tindrà lloc el més que clàssic dinar popular ( 14'30h) al carrer Virtut i a la nit s’ha organitzat un concert davant del Casal amb els grups graciencs HIGH TIMES i PARROT’S CHOCOLATE i els KILL vinguts des de Cornellà del Llobregat.
No cal dir, que hi està tothom convidat i que us esperem a tots els actes.
Llarga vida al Casal Popular de Gràcia i a tots els espais alliberats!
El dissabte 7, tindrà lloc el més que clàssic dinar popular ( 14'30h) al carrer Virtut i a la nit s’ha organitzat un concert davant del Casal amb els grups graciencs HIGH TIMES i PARROT’S CHOCOLATE i els KILL vinguts des de Cornellà del Llobregat.
No cal dir, que hi està tothom convidat i que us esperem a tots els actes.
Llarga vida al Casal Popular de Gràcia i a tots els espais alliberats!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)