dijous, 18 d’abril del 2013

Responem amb ràbia front el desallotjament del Casal Popular de Gràcia


Aquesta passada matinada l’assemblea d’ARRAN Gràcia hem tapiat la seu local de la Vila de Convergència i Unió (CiU) com a mostra de ràbia pel desallotjament del Casal Popular de Gràcia, situat a Ros de Olano amb Torrent de l’Olla.

Com moltes recordareu, el passat mes de febrer la mobilització popular va aconseguir aturar el desallotjament del Casal. Però arribades al dilluns 8 d’abril, l’ordre de desallotjament es va dur a terme emparant-se en la denúncia i judici-farsa guanyat per la propietat de l’immoble. Totes sabem, però, que tan aquest com altres desallotjaments són decisions polítiques amagades rere la careta de “la llei”, una llei injusta que permet que lladres firmin contractes milionaris a Qatar però que, en canvi, resulta d’allò més estricte a l’hora de defensar la propietat privada.
Denunciem aquestes decisions que busquen acabar amb qualsevol mostra d’autogestió i contrapoder i als seus responsables, els que sovint s’amaguen tant aprop en la nostra mateixa Vila. Tapiar la façana de la seu de CiU només és una resposta per aquells que sembren la misèria. Direm, un cop més: “Espardaler, Fandos, Mas: si ens desallotgeu els nostres centres, no ens quedarem de braços plegats! Els vostres espais també seran desallotjats”. Demostrem, d’aquesta manera, el nostre reclam per un espai autogestionat i alliberat com ha sigut i sempre serà el Casal Popular de Gràcia. Així ho demostrarem les més de 500 persones que recorrerem els carrerons de la Vila el passat dilluns 8 d’abril quan l’immoble fou desallotjat.

Perquè 11 anys de Casal han esdevingut un exemple per arreplegar totes les joves de la Vila de Gràcia en un mateix indret per tal d’organitzar-se de manera conjunta i crear, així, un teixit social juvenil més fort que mai. Si ens han tapiat una porta, nosaltres responem amb ràbia i farem saber que mai, mai, mai destruiran els nostres somnis. Seguirem teixint l’alternativa juvenil!

Un desallotjament, una altra okupació. Okupar és resistir, resistir és vèncer. Seguim i seguirem endavant!