El dilluns 8
d’abril s’ha dut a terme el desallotjament del Casal Popular de Gràcia damunt
les 13 hores del migdia, un horari poc habitual. Dues unitats de set furgones
de la BRIMO han procedit a iniciar aquest desallotjament ocupant els carrers de
Torrent de l’Olla i Ros de Olano.
L’arribada dels
Mossos d’Esquadra al Casal ha estat sobtada tot i que la resposta per part dels
graciencs i gracienques al llarg de tot el dia ha estat clara, ferma i s’ha fet
visualitzar. El procés de desallotjament de l’espai s’ha prolongat al llarg del
migdia i tarda, amb furgones equipades amb escales i un equip electrogen, a més
d’altres materials per vetar els accessos a l’immoble. Més tard han arribat els
paletes per tapiar les entrades amb maons i ciment.
La cinquantena de
persones reunides a l’indret han improvisat una cercavila per fer una crida i
fer-se sentir arreu dels carrerons de la Vila de Gràcia. Alguns dels punts de
referència d’aquest han estat la seu del Districte de Gràcia, a la plaça de la
Vila, acusant a la regidora Maite Fandos amb càntics exigint la seva dimissió,
així com el tall del carrer Gran de Gràcia. En aquest mateix moment s’informava
de la convocatòria de la tarda: manifestació a la plaça de la Revolució a les
19 hores del mateix dilluns.
Així doncs, un cop
tocades les 19 hores de la tarda, unes 500
persones s’han concentrat a la plaça per aturar el que ha estat un imminent i
sorprès desallotjament del Casal Popular. Aquest només ha estat l’indret del
punt i principi d’un recorregut que ha passat pel carrer Torrent de l’Olla, la
plaça de la Vila –on s’ha llegit el manifest-, el carrer Gran de Gràcia i el carrer
Astúries fins el mateix Torrent de l’Olla. La llegida del manifest a la plaça
de la Vila per part d’ARRAN Gràcia ha destacat el procés judicial en què ha
estat sotmès al llarg d’aquests últims quatre anys l’espai alliberat, com s’ha
esdevingut el procés de desallotjament, s’ha acusat a la seu del Districte i al
seu equip, així com s’ha fet un crit esperançador per emprendre endavant un
camí que “només fa 11 anys que ha començat amb l’ocupació del Casal Popular de
Gràcia”. La marxa ha transcorregut tranquil·lament però els assistents han demostrat
la seva ràbia atacant a seus bancàries i fent pintades combatives al llarg de
tot el recorregut.
La manifestació ha
estat desconvocada a la cruïlla Torrent de l’Olla amb Astúries on la majoria
dels participants han continuat la marxa per reivindicar l’espai ocupat
intentant accedir als carrers del Casal Popular. No obstant això, aquests
restaven plens de brigades mòbils i antiavalots vigilant l’immoble. En alguns
carrers del seu voltant s’hi han tombat contenidors formant barricades així com
s’han esdevingut algunes càrregues policials amb ferits en intents d’entrar al
recinte que envolta el Casal Popular de Gràcia. Tot ha transcorregut fins prop
de les 22 hores, quan la majoria de carrers restaven gairebé buits.
Cal recordar que
durant la primera quinzena de febrer ARRAN Gràcia va organitzar unes jornades
per mantenir el Casal en marxa i restar a l’espera de l’actuació policial,
apostant per la resistència. Durant aquest període, l’arribada dels antiavalots
per desallotjar el Casal va resultar ser un intent frustrat a causa d’un
flirteig.
El Casal, al llarg d’aquests 11
anys, ha estat una mostra de resistència contra l'especulació, una mostra de la
cultura popular a més de l'alternativa juvenil als esquemes marcats pel
sistema. Malgrat el desallotjament, els organitzadors i els participants de la
manifestació, han deixat ben clar que “mai podran desallotjar la cultura
popular”. El Casal Popular de Gràcia ha esdevingut un espai autogestionat,
d’oci alternatiu pels joves graciencs i gracienques. On molta gent d’altres indrets,
també hi ha tingut cabuda per tal de formar un xarxa de resistència al sistema
capitalista governant.
El casal és un projecte que només acaba de
començar. El casal es queda a Gràcia. El casal som totes.
