


Més imatges a: http://www.graciaviva.cat/?p=244#more-244
AJG
Des de l'AJG volem compartir amb tots vosaltres la carta que els companys colombians ens han fet arribar donant-nos suport en aquests difícils moments, i agraïm i valorem que en circumstàncies tant complicades com les que està patint la joventut colombiana sota el règim feixista pro-americà d'Uribe, ens hagin fet arribar la seva solidaritat internacionalista.
Des de Gràcia, endavant amb la lluita revolucionària dels joves colombians!
Ni Uribe ni Obama, Colòmbia lliure i socialista!
UNA PUERTA DEL CASAL EN SURAMERICA
Desde este lado del mundo, los jóvenes de las barriadas de Bogotá, escuchamos el llamado urgente que hacen nuestros hermanos de la Asamblea de Jóvenes de Gracia por la defensa y no desalojamiento del Casal de Jóvenes. Es para nosotros importante apoyar este tipo de reivindicaciones pues sabemos lo que significa la lucha, no solo por lo espacios recuperados para el bienestar colectivo, sino a su vez como herramienta de poder para transformar el sistema Capitalista.
La especulación inmobiliaria de la mano de un sistema judicial corrupto y antidemocrático, hacen parte de la estrategia económica de los países del primer mundo, donde el 21% de casi 3.000.000 emigrantes son explotados en el área de la construcción, según los datos oficiales y sin contar los trabajadores que están en situación ilegal. Sumándole que el Estado Español tiene la mayor construcción de vivienda edificada por número de habitantes de toda Europa, con pocos subsidios y la supuesta “crisis” (de la cual ya están saliendo) hacen que la Okupación sea una de las banderas claves para el desmonte de las grandes empresas que se lucran de este negocio.
Sabemos que este es uno de los factores que nos aquejan, pero además, se encuentra la persecución política que ha sido disfrazada con términos y represión para acallar la voz del pueblo. Los medios de comunicación y la oligarquía colombiana nos quieren mostrar al Estado Español como la madre patria, como un Estado plural, democrático y en paz, pero tranquilos, muchos de nosotros sabemos que aquí se tortura, se reprime, se persigue, se desaparece y se encarcela. Sabemos que no hay terroristas en las cárceles sino presos políticos, Diego, Marina, Zigor, Lola, Laura, 35 jóvenes de Euskal Herria y los demás que injustamente están detenidos. Les enviamos un saludo y abrazo fraternal desde el otro lado del océano, para que continúen con fuerza y no se preocupen que los estamos venciendo!
Es por esto, que nos solidarizamos con los jóvenes que han sido capaces de poner freno no solo a la especulación, sino a su vez están buscando la Independencia de ese yugo Español, del cual Simón Bolívar nos libro hace 200 años, pero que hoy continúa con otro nombre: Estados Unidos.
Desde este país, donde la guerra es el pan de cada día, donde nos exterminan por pensar diferente, donde nos masacran, donde nos matan de hambre, donde niegan la posibilidad de tener educación, salud, vivienda, un trabajo digno, donde los gringos pusieron sus 7 bases militares, donde los medios de comunicación son el segundo poder. Los jóvenes de varias organizaciones les decimos a nuestros compañeros de Gracia, que aunque nuestra situación es diferente que la suya, continuamos peleando con la frente en alto, con los campesinos que se organizan, con los indígenas que siguen resistiendo, con las mujeres, las diferentes comunidades, con los jóvenes construyendo trincheras de Humanismo, luchamos sin tenerle miedo, ni a la muerte.
Desde este lado del mundo, un apoyo incondicional, una mano amiga, una organización hermana y un pueblo que lucha. Porque como decía el CHE GUEVARA: “LA SOLIDARIDAD ES LA TERNURA DE LOS PUEBLOS”.
VISCA LA TERRA…
INDEPENDENCIA Y SOCIALISMO
Quatre militants de la Candidatura d’Unitat Popular van assistir al ple i dos d’ells van intervenir-hi per denunciar el desallotjament del Casal Popular de l’AJG (Assemblea de Joves de Gràcia) i demanar al govern municipal què pensava fer per evitar-ho.
A més, els representants de la CUP també van expressar que esperen que es retirin les reixes de la plaça Dones del 36 i van preguntar si aquesta plaça és un model que l’Ajuntament preveu repetir en futures intervencions a l’espai públic.
Aquestes són les intervencions al ple:
Sobre el desallotjament del Casal Popular:
Hem tingut notícia que el Casal Popular de Gràcia, seu de l’Assemblea de Joves del barri, està amenaçat de desallotjament. I ens preocupa, perquè significa que els joves del barri perdran un dels pocs espais per a joves gestionats per ells mateixos.
Davant de totes aquestes consideracions, doncs, la nostra pregunta és: Pensen vostès fer alguna cosa per evitar el desallotjament del Casal de Popular de l’AJG?
Sobre la plaça Dones del 36:
La nova plaça de les Dones del 36 ha aixecat crítiques, que compartim, de diverses entitats i veïns del barri. Al marge que esperem que aquest equip de govern recapaciti i tregui les reixes de la plaça, ens preocupa una altra qüestió: És la plaça de les Dones del 36 una excepció o un model de plaça que l’Ajuntament preveu repetir en futures intervencions a l’espai públic?
Extret de GràciaViva
ALERTA GRÀCIA! El Casal Popular en perill de desallotjament!
El Casal Popular de Gràcia va néixer el 2 de Febrer de 2002, dia en que l’Assemblea de Joves de Gràcia (AJG) va alliberar un petit local aleshores abandonat, que havia estat, successivament, una antiga perruqueria, fusteria i perfumeria.
El Casal es convertí en la seu de l’AJG, que ràpidament va omplir de vida l’espai amb la finalitat de dotar al jovent de la vila d’un lloc de trobada on hi tinguessin lloc tot tipus d’activitats tant lúdiques com polítiques. Amb aquesta nova okupació, l’AJG continuava amb el projecte iniciat l’any 1996 per un grup de joves de la vila, que lluitaven per la creació d’espais alliberats i autogestionats pels i les joves.
Al llarg d’aquests quasi vuit anys d’existència, el Casal Popular de Gràcia s’ha convertit en un dels símbols de la Gràcia rebel i un punt de referència obligat per tots aquells joves amb inquietuds.
Com a entitat viva i arrelada a la Vila, el Casal també ha assistit al canvi que s’està produint al nostre entorn: com l’especulació devora i engoleix el paisatge de la nostra Vila en la qual ens havíem criat i de la que ens n’havíem enamorat; com el capitalisme, aquesta màquina de fer diners per a uns pocs a costa de molts està acabant amb la nostra manera de viure, i Gràcia, la resistent, lenta però inexorablement, comença a sucumbir a aquests no sempre bons temps moderns. Així, l’especulació ens expulsa del lloc on vam néixer, ens obliga a anar a viure a fora perquè d'altres, amb les butxaques més plenes, s’hi puguin instal·lar. Gràcia s’elititza i la Gràcia treballadora, la Gràcia popular, la Gràcia de les revoltes, s’està convertint en la Gràcia de les botigues d’alt standing i dels preus desorbitats, la Gràcia que “està de moda”.
En aquest context, el Casal Popular és un símbol de resistència, un punt on els joves ens podem reunir, trobar, conscienciar-nos, organitzar-nos... totes aquestes coses que molesten tant a aquells que ja els van bé les coses tal i com estan: polítics corruptes que fan lleis en benefici d’una minoria, gent que viu de les rendes dels pisos o de l’especulació d’espais buits, els goril·les amb porra que els obeeixen...
Actualment, després del procés penal iniciat i posteriorment arxivat arran de l’incendi provocat al Casal el març del 2007, ens trobem que el procés civil contra l’AJG per l’okupació del Casal ha tirat endavant.
El proper mes de novembre, tindrà lloc la vista oral en què el jutge ens demana 30.000€ per poder-nos presentar com a part acusada, ja que l’acusació ens demana 60.000€ en concepte de danys i prejudicis per tots aquests anys d’okupació.
Per això, sabem que el desallotjament serà inevitable, ja que no podrem defensar-nos davant del tribunal, ni tenen cap ganes de que ho puguem fem.
És per aquest motiu que denunciem que el judici contra el Casal Popular de Gràcia s’emmarca en una estratègia político-judicial que vol acabar amb l’existència de centres socials okupats en el nostre país, que s’ha d’entendre, com una ofensiva contra totes aquelles persones i moviments socials que no acceptem els marcs establerts per l’Estat.
Per acabar, volem recordar a tothom, que al llarg dels tretze anys de vida de l’AJG, ni la repressió policial, ni els desallotjaments dels nostres casals han aconseguit acabar amb nosaltres, i que per tant aquest cop no serà una excepció.
Perquè el Casal Popular és de Gràcia i es quedarà a Gràcia!
STOP desallotjament!
El Casal es queda a Gràcia!
Assemblea de Joves de Gràcia (AJG-CAJEI)
20 d’octubre de 2009
Vila de Gràcia, Països Catalans
En dates com aquest 12 d’octubre, els feixistes sense careta es manifesten impunement i sota protecció policial a la ciutat de Barcelona, on exalten el franquisme, la discriminació per motius de raça, opció sexual i propugnen la raça ària com a solució a tots els mals socials. Feixistes amb careta autoritzen la cel·lebració d’actes com aquest, tant per desviar l’atenció sobre les polítiques que ells mateixos porten a terme i situar-se en una teòrica centralitat política entre dos bàndols de radicals enfrontats, com per recordar a les classes populars que les forces de xoc del feixisme continuen vives, que es regeneren generacionalment i que contiunuen amb la seva intenció d’eliminar si cal físicament la dissidència política.
L’espanyolisme commemora el genocidi cultural, humà i polític que suposà la conquesta de les amèriques, una conquesta que suposà la submissió de la població indígena a les voluntats d’un imperi que com a tal buscava el màxim benefici econòmic i la dominació de la seva força de treball així com dels seus recursos naturals, 500 anys desprès, i quan ja han explotat i privatitzat els recursos, continuen aprofitant la seva mà d’obra a baix preu, ja sigui en les plantes petrolíferes, de gas, la seva massa forestal a l’origen, o explotant la seva mà d’obra immigrant, en les feines més precàries a casa nostra, desemparada de drets i perseguida per lleis racistes.
És també el dia en que la Guàrdia Civil i l’Exèrcit, exalten els seus valors i són homenatjades per l’estat en la seva funció de garants dels valors més rancis de l’Estat. La seva defensa de la unitat territorial, negant el dret a decidir el nostre futur i a consultar sobre la independència dels Països Catalans. Garants dels privilegis d’una monarquia antidemocràtica, caduca i designada pel dictador, la mateixa guàrdia civil encarregada de l’aplicació de la legislació antiterrorista i conseqüent tortura als militants revolucionaris, la mateixa guàrdia civil, encarregada d’aplicar la llei d’estrangeria, la mateixa guàrdia civil que menysté el català, i aquells que el parlen, ja sigui a l’aeroport de Palma, jutjats d’Elx o als carrers de qualsevol racó dels Països Catalans.
Davant de totes aquestes situacions que coincideixen en un mateix dia, les persones que volem construir un futur de justícia social i respecte a la voluntat dels pobles, denunciem:
El feixisme té moltes cares, l’antifeixisme moltes més.
Article d’opinió de la Vocalia de Dones de l’ Associació de Veins i Veines de l’Esquerra de l’Eixample. Sobre el polèmic i criticat tancament de la plaça de les dones del 36 per part del districte de Gràcia. Tancament que fou el motiu de la protesta popular que es produí en l’acte d’inauguració del passat 18 d’agost en el qual nombrosos veïns i veïnes de Gràcia mostraren amb una sonora xiulada el seu rebuig a aquesta actuació municipal.
“Les dones del 36… i els especuladors del segle XXI
El 18 d’agost, en plena Festa Major, s’inaugurava a la Vila de Gràcia la “Plaça de les Dones del 36”, un espai llargament reivindicat des diversos col·lectius feministes i des del moviment veïnal i associatiu. Situat dins l’esforç democràtic de recuperació de la memòria històrica, l’homenatge a les dones que, des del front com a la rereguarda, van alçar-se contra el feixisme i van tenyir la causa republicana d’anhels – sovint traïts – d’emancipació femenina, no podia ser més just i oportú. Rarament és tan palès que la lluita de les anteriors generacions inspira i troba continuïtat en els combats d’avui per la justícia social i les llibertats. El record del sacrifici d’aquelles “dones del 36” hauria de ser, per tant, un reconeixement des del compromís. En poques paraules, és el que van dir les portaveus i organitzadores de l’acte, sota els aplaudiments d’una nombrosa assistència.
Per això mateix, resulta tan xocant la decisió municipal de transformar la Plaça en un espai tancat – “només als vespres o quan ja no hi hagi criatures”, s’explica confusament des del Districte de Gràcia. De fet, la Plaça esdevindria, amb les tanques metàl·liques que s’hi han instal·lat, un espai d’ús reservat per als afortunats veïns que puguin ocupar els apartaments de nova construcció que l’envolten. Afortunats, car els preus més baixos – de compra, si us plau – freguen el mig milió d’euros, mentre que els “loft” més espaiosos s’enfilen fins al milió. Tot un afront, agreujat encara per la crisi que vivim, per als nombrosos joves de Gràcia que no poden accedir a un habitatge en el seu propi barri. I una contradicció flagrant amb els ideals de les dones del 36. Així, el seu nom esdevé un atret publicitari més, el puntet “rebel” que acaba de conferir el seu atractiu a un conjunt residencial exclusiu.
Un centenar d’activistes socials, militants de l’esquerra independentista i anticapitalista i d’altres col·lectius alternatius, mobilitzats per l’Observatori de Gràcia sobre l’habitatge, es van aplegar a la Plaça per recordar aquesta realitat i per increpar l’equip de govern municipal. Si els parlaments veïnals foren respectats i aplaudits, la intervenció de Guillem Espriu, regidor del Districte, va ser ofegada per una ensordidora cridòria de protesta i per la interpretació d’Els Segadors. Aparentment, la denúncia de l’escàndol que representa tancar la Plaça està tenint els seus efectes entre l’esquerra institucional. Tant ICV com ERC afirmen estar en contra d’aquesta mesura. (El socialista Espriu, però, n’atribueix l’origen al mateix projecte urbanístic i constructiu aprovat i endegat per l’anterior govern tripartit). El cert és que hi ha antics socis que no volen assumir la impopularitat que això comporta. Ricard Martínez, antic regidor i destacat conseller d’ERC, declarava ahir que “les dones del 36 s’avergonyirien de veure tancada la seva Plaça” i acabava el seu parlament – copiosament xiulat – per un sonor “Visca la terra!”. Una part notable de l’assistència hagués afegit de bon grat “I mori el malgovern!”.
En qualsevol cas, hi havia nervis i incomoditat i va esclatar un incident entre ICV i ERC quan es va voler penjar una estelada al costat de la bandera republicana, ICV no va voler i Ricard Martínez va dir que es tolerava l’ensenya de la República “només perquè era espanyola”. Al final, l’estelada i la tricolor van penjar l’una al costat de l’altra. Això ja ens està bé: que onegin totes les banderes de la llibertat. Però, pel que fa a les forces polítiques, cal exigir menys picabaralles ridícules i més coherència pràctica. Si ICV i ERC estan realment en contra del tancament de la Plaça, que facin el que calgui al govern municipal i al Districte per tirar enrere aquesta decisió, que es “mullin” i exerceixin les pressions necessàries. Els moviments socials de Gràcia, les i els joves que ahir, arborant gorres milicianes, retien homenatge a les dones del 36 i en reivindicaven l’esperit contestatari, ho van dir prou clar davant els especuladors de tots els temps i tots els pelatges: “La memòria històrica no s’enreixa!”.
Extret de: www.graciaviva.cat