El sector turístic constitueix una de
les indústries principals del país i ha esdevingut des de fa dècades un
dels actors principals del model socioeconòmic imperant als Països
Catalans. Multitud de comarques del país han vist transformat de forma
radical el seu paisatge per aquesta qüestió. Les comarques costeres a
l’estiu es converteixen en autèntics “resorts” on pobles sencers
s’adapten al desembarcament de milers de turistes. A l’hivern, durant la
temporada d’esquí, les comarques de l’alta muntanya queden també
absolutament transformades. Amb l’argument que el turisme aporta grans
quantitats de diners i és
L’orgia especulativa que han viscut els
Països Catalans de de fa anys, la bombolla immobiliària i, cal no
oblidar-ho, també les nombroses trames de corrupció lligades a l’
“economia del totxo” tenen molt a veure amb el model de turisme de
masses que impera actualment. L’afluència massiva de turistes provoca
sempre una transformació radical de les àrees afectades per tal que
aquestes s’hi acomodin i el nínxol de mercat sigui el més gran possible.
L’espai que en èpoques remotes era poblat per platges, boscos i
muntanyes ara l’ocupen grans urbanitzacions, complexos turístics, camps
de golf, centres comercials, parcs d’atraccions i pistes d’esquí.
Pobles, barris i ciutats senceres perden progressivament la seva
identitat i veuen transformada de forma integral la seva economia i el
seu paisatge per convertir-se l’aparador, el balneari i la discoteca
dels seus visitants. A això cal sumar-hi la privatització de l’espai
públic i un model d’oci marcadament consumista on les veïnes són del tot
desplaçades i menystingudes. L’únic beneficiari de tot plegat és
l’empresariat del sector, que fa i desfà a voluntat amb la beneplàcit i
la complicitat de polítics i institucions.
La indústria del turisme genera una
gran quantitat de llocs de treball que molt sovint ocupem les joves. No
obstant, això no és cap bona notícia si es té en compte que es tracta de
feines gairebé sempre temporals, lligades a l’estacionalitat, molt
dures i mal retribuïdes. A més, en un context d’atur generalitzat i
manca d’expectatives, aquestes feines són l’única alternativa per a
milers de joves als Països Catalans que acompleixen jornades
interminables en condicions d’explotació, amb contractes il·legals
farcits d’irregularitats. Les darreres reformes laborals perpetuen
alarmantment aquesta situació i condemnen la nostra generació a la
temporalitat i a la més absoluta precarietat als nostres llocs de
treball.
El capitalisme no en té prou amb
devastar el nostre entorn i acabar amb els nostres drets com a
treballadores. El turisme de masses sovint és sinònim d’espanyolització.
Les multinacionals de l’oci i la restauració conceben el país com un
simple focus de negoci, totalment aïllat de la seva realitat social,
històrica i cultural. La llengua i cultura catalanes queden arraconades a
un segon pla i molt sovint passen per alt per als milions de visitants
que conceben les nostres comarques com poc més que un macro-complex
turístic dissenyat exclusivament per passar-hi les seves vacances.
Des d’Arran ens oposem a aquest model
massificat de turisme. Rebutgem l’ ”economia de casino” que promou la
destrucció del nostre territori, condemna les joves a la precarietat i
menysté el nostre patrimoni històric i cultural. Apostem per un turisme
respectuós amb el seu entorn, amb els habitants que hi viuen i la seva
llengua, història i cultura. Un model de turisme integrador, respectuós
amb el medi natural dels Països Catalans. En definitiva, un model que
s’oposi a la lògica capitalista de l’especulació i el màxim benefici.
Pel territori, el treball digne i per la nostra cultura i llengua…
No al turisme de postal!
