Arran Gràcia volem
manifestar tot el nostre suport cap a l’Armadillo i el Banc Expropiat que
actualment estan en perill de desallotjament. Considerem que aquests dos espais
estan duent a terme una tasca social fonamental a la Vila en el context d’elitització
en el que ens trobem.
El Banc Expropiat
va ser ocupat fa un any i mig i des de llavors ha estat un espai de trobada per
a teixir complicitats entre les veïnes i les diverses associacions que
enriqueixen la nostra Vila. Catalunya Caixa és la propietària i en demana el
desallotjament, seguint en la seva tònica de mirar únicament pels seus beneficis
obviant totes les alternatives que combaten el seu sistema opressor. Són
incomptables els projectes que s’hi han pogut desenvolupar. Des del grup d’habitatge
fins a la xarxa d’aliments, passant per tallers i xerrades formatives, són
moltes les iniciatives que han trobat un sostre i un suport des d’on arrencar o
enfortir-se.
L’Armadillo va ser
ocupat el passat 11 de febrer, i ha servit per a reallotjar a 25 persones, la
majoria de les quals són víctimes del drama social més gran dels darrers anys:
els desnonaments. Aquest bloc del carrer Sant Salvador és propietat d’una
immobiliària que ha allargat les obres durant més de 5 anys sense arribar a
acabar la construcció dels pisos. Si es duu a terme aquest desallotjament,
nombroses famílies i joves es quedaran sense casa ni possibilitats de tenir-ne.
En aquest edifici s’ha fet palès que només des de la solidaritat entre les
persones podem apoderar-nos per a recuperar les regnes de les nostres vides.
A més a més, les
joves de la Vila, vam patir el passat 8 d’abril el desallotjament del nostre punt
de trobada, el Casal Popular de Gràcia. Després de gairebé dos mesos sense Casal,
ens trobem de nou al carrer, en el qual tampoc ens hi volen. Així doncs, un cop
més, des d’Arran Gràcia defensem la ocupació com a opció legítima per a cobrir les nostres necessitats,
a més de considerar-la un mitjà imprescindible en la lluita contra l’especulació.
Els enemics contra
els que ens enfrontem en aquesta situació resulten ser un banc i una
immobiliària, principals culpables de la conjuntura de misèria que ells
mateixos ens han imposat. Com a joves, patim aquesta misèria en tots els
aspectes del nostre dia a dia, quan ens trobem aturades, sense accés a l’educació
o sense possibilitat d’emancipar-nos i allargant una situació de dependència.
La voluntat d’acabar
amb aquests espais comuns no és casual ja que constitueixen la materialització
de la desobediència i la lluita per una vida digna i controlada per nosaltres
mateixes. Defensarem aquests espais que ens són propis, continuant la lluita
des de la solidaritat i el suport mutu que aquets espais ens han permès
aconseguir.
ARRAN GRÀCIA
