Durant aquests últims quatre mesos Arran ha recordat a Guillem Agulló arreu dels Països Catalans. I es que enguany, 2013, fa vint anys que el van assassinar. Fa 20 anys, un 11 d’abril de 1993, un grup de neonazis van matar a Guillem a Montanejos, Castelló. I el van assassinar per ser antiracista, antixenòfob, independentista i revolucionari, el van matar per lluitar per fer d’aquest món un món millor. I vint anys després Arran mantenim viu el seu combat, mantenim viva la seua lluita, que és també la nostra. Per això s’han celebrat homenatges, xerrades, concentracions per dir ben alt que 20 anys no ens han fet oblidar-te. La campanya també volia servir per denunciar totes les agressions feixistes que sofrim dia a dia i d’assenyalar als culpables de la impunitat en què compten aquestes agressions.
La campanya va començar amb el desplegament de pancartes arreu de tots els Països Catalans recordant al nostre company. Molts barris, pobles i ciutats es van despertar amb pancartes en el seu record, és el cas de:
Benimaclet
Burjassot
Igualada
Capellades
Tarragona
A Ciutat Vella, València a més a més es van despertar amb una font tintada de roig.
Un cop donat el tret de sortida a la campanya es van començar a esdevenir els homenatges, com el d’Arran Fort Pienc, un homenatge a totes les víctimes del feixisme.
Altres assemblees van decidir fer murals de caire antifeixista i també de record a Guillem, és el cas de:
Molins de Rei
Gramenet de Besòs
Lleida
Gandia
Terres de l’Ebre
Vilanova i la Geltrú
Benimaclet
L’assemblea del Baix Llobregat va fer tota una campanya recordant i denunciant la impunitat de dos assassinats, el de Guillem Agulló i el de Pedro Álvarez, assassinat a mans d’un policia de paisà fa també 20 anys a l’Hospitalet, per això i per denunciar i recordar ambdós casos el passat 6 d’abril van fer una xerrada al seu voltant amb un exmilitant de Maulets l’Horta i un membre de la Plataforma Pedro Álvarez a l’Ateneu Popular de Cornellà junt l’Assemblea de Joves de Cornellà. Aquella mateixa vesprada, a les 20h, es va celebrar una emotiva marxa de torxes pels carrers de Cornellà on es van llegir dos manifestos. I on es va posar el nom de Guillem Agulló a un dels carrers de la ciutat.
Però no va ser sols l’assemblea del Baix Llobregat qui va decidir donar un carrer a Guillem, l’assemblea del Camp de Túria també ho va fer:
A Vilanova i la Geltrú, Arran va proposar amb una moció a l’ajuntament el canvi de nom d’un dels carrers de la vila pel de Guillem Agulló, totes les forces polítiques llevat del Partit Popular van donar suport a aquesta iniciativa i prompte Vilanova i la Geltrú tindrà un carrer amb el nom de Guillem.
L’11 d’abril, dia en què va ser assassinat les concentracions en el seu record es van anar esdevenint al llarg dels Països Catalans, la més important i nombrosa es va dur a terme a Burjassot, el seu poble natal, on l’Associació Cultural Bassot, que porta vint anys fent-la junt la comissió 20 anys sense Guillem Agulló, va llegir el seu parlament d’homenatge i seguidament es va fer una dansà col·lectiva en el seu honor.
Altres pobles i ciutats també es van concentrar, és el cas de Castelló de la Plana, on mig centenar de joves es van reunir a la Plaça Maria Agustina.
També es van fer a Vilanova i la Geltrú, a Gandia, Vilafranca (…) i a Barcelona on es va triar la glorieta dedicada a Sònia, transexual assassinada, al Parc de la Ciutadella.
I aquell mateix 11 d’Abril, Arran la Costera va fer una xerrada a la casa de la cultura de Xàtiva sobre el cas de Guillem Agulló a càrrec de Natxo Calatayud ex-militant de Maulets l’Horta.
L’Assemblea de Tarragona va aprofitar el dia 11 d’Abril per iniciar una campanya antifeixista que s’ha allargat fins el 18 de maig. Van convocar una concentració el mateix dia 11 i van projectar al casal sageta de foc “ojos que no ven: víctimas del fascismo des de la transición”. El dia 4 de maig van organitzar una xerrada sobre antifeixisme i futbol amb aficionats del club de futbol alemany St. Pauli i membres de Bukaneros. La xerrada va tenir un gran un èxit de convocatòpria i va anar acompanyada d’un torneig de futbol. La campanya va concloure amb una xerrada el dia 18 un sopar.
A l’Horta Nord i al voltant de l’11 d’Abril es van celebrar unes Jornades Antifeixistes, organitzades per la Comissió 20 anys sense Guillem Agulló de la que en formava part Arran Benimaclet-Horta Nord.
Les jornades van començar el dimarts 8 amb una xerrada sobre el Genocidi Franquista al País Valencià a càrrec d’Empar Salvador, presidenta del Fòrum per la memòria del País Valencià, al Centre Social Terra de Benimaclet.
I van continuar el divendres 12 d’abril amb la xerrada sobre la repressió als antifeixistes a càrrec d’Alfon( jove madrileny detingut arran de la passada vaga general) al COIP Francesc Santacatalina, València.
I van acabar el 18 d’abril amb una xerrada sobre el Feixisme actualment al País Valencià i el cas de Guillem Agulló a càrrec de Natxo Calatayud, exmilitant de Maulets i membre de l’Assemblea del Terra i Vicent Marqués, historiador i militant d’Endavant al Casal Popular de Montcada de l’Horta
A Castelló de la Plana també es van organitzar unes jornades que es van desenvolupar al llarg del 20 d’abril amb un dinar a la plaça de l’Ereta, seguida de la xerrada sobre el cas de Guillem Agulló també a la mateixa plaça, per acabar amb una manifestació antifeixista pels carrers de la ciutat que eixia des de la plaça de la Farola.
Però, sens dubte, el moment àlgid de la campanya va ser la manifestació juvenil antifeixista organitzada per Arran pels carrers de Burjassot el dia 13 d’abril. La manifestació va comptar amb més de 2000 participants fent del poble de Burjassot un clam antifeixista. La manifestació que va recorrer els carrers més cèntrics del poble va començar amb el cant d’unes Albaes i va acabar a la plaça de l’Ajuntament amb l’homenatge a Guillem.
L’homenatge molt més que emotiu va començar amb la lectura de La rosa de paper, un poema de Vicent Andrés Estellés, seguit del parlament d’Arran. Durant l’acte es van llegir diferents parlaments a càrrec del Centre Social Terra i de l’Associació cultural Bassot.
Tal i com es va dir a l’acte en homenatge, totes aquestes iniciatives han fet que no siguen 20 anys sense Guillem sinó 20 anys amb Guillem Agulló.
Guillem, la lluita continua!
Ni oblit ni perdó!
