JORNADA EN DEFENSA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICA ALS PAÏSOS CATALANS

Des d'ARRAN Gràcia us fem arribar la invitació a la jornada en defensa de l'educació pública i en català als Països Catalans organitzat pel comitè de campanya Independència per Canviar-ho Tot de Gràcia, del qual participem activament:

Benvolguts/des,

Des del comitè d’Independència per Canviar-ho Tot de Gràcia fem nostra la crida a la Solidaritat amb la Vaga Indefinida de Docents convocada a les Illes i demanem la vostra solidaritat amb la lluita dels i les docents que començà dia 16 de setembre. 

Aquesta vaga, amb un seguiment del 91%, està convocada en contra de les sagnants retallades a l’educació pública(augment de les taxes en un 5%, la gairebé desaparició de les beques de menjador i transport, reducció del suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials, augment de les ràtios, reducció del professorat interí, etc.) i de la imposició del Tractament Integral de Llengües (mitjançant un Decret Llei després de la suspensió cautelar per part del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears) que arracona el català a les aules i pretén un veritable apartheid lingüístic.

Així mateix, l’Assemblea de Docents ha creat una caixa de resistència per tal de poder fer front a les possibles despeses generades per o durant la vaga indefinida i/o ajudar a aquells i aquelles docents que passin per necessitats econòmiques en motiu de la reducció salarial que comporta una vaga indefinida (reducció de 130€ dia/docent aproximadament). En aquest sentit, us proposem també que doneu a conèixer el número de compte de dita caixa i, fins i tot, animar a tothom a contribuir-hi econòmicament.

Aquí us adjuntem el número de compte de Caixa Colonya, a nom de l’Obra Cultural Balear:

2056-0009-74-4102003418

Per tot això el proper diumenge 29 de Setembre a la plaça del Raspall convoquem una Jornada en defensa de l’educació pública i en català als Països Catalans que consistirà en:

12:00 Narració de contes infantils a càrrec de Roser Ros

13:00 Vermut

14:00 Dinar solidari a 6 euros

16:00 Recital de poesia a càrrec de Gerard Horta, Enric Cassasses, Núria Martínez Vernis, Edgar Alemany-

Tots els beneficis aniran destinats a la Caixa de Resistència de l’assemblea de docents.

Us adjuntem el cartell perquè en pugueu fer difusió per les vostres xarxes socials, amics i coneguts.

PELS NOSTRES FILLS, PER LES NOSTRES ÀVIES, PELS NOSTRES PARES, PER LES NOSTRES GERMANES, PER LES NOSTRES AMIGUES, PELS NOSTRES VEÏNS I VEÏNES, PER LA NOSTRA LLENGUA , PELS PAÏSOS CATALANS, PEL NOSTRE PASSAT I SOBRETOT PEL NOSTRE FUTUR, VINE I PARTICIPA!

Gràcia, Països Catalans

Organitza: www.percanviarhotot.cat + http://twitter.com/VdGcanviarhotot

Col·labora: http://www.labarraqueta.cat/

Més info: http://assembleadocentsib.blogspot.com.es 

NO A LA PRIVATITZACIÓ DELS ESPAIS PÚBLICS, DEFENSEM EL PARK GÜELL!

L'elitització de la Vila de Gràcia consisteix en la pujada del nivell de vida de totes les que hi vivim. Suposa encariment dels preus de l'habitatge, dels comerços. Suposa cada cop més terrasses de bar a les nostres places, i cada cop més i més cares. Suposa una transformació de la nostra Vila, convertint-la en un barri turístic i només a l'abast de les classes no populars.

El cada cop més alt nombre de hostels, els pisos que estan buits tot l'any i que quan arriba el bon temps es lloguen a preus exorbitants i l'oci consumista que ens està arrabassant l'espai públic són símptomes que identifiquen aquest procés. La “marca Gràcia” ha de passar a formar part de la “Marca Barcelona” que totes coneixem tant bé. Tots aquests canvis intenten fer-nos creure que milloraran el barri però sabem molt bé que només beneficien el capitalisme i el seu mercat, mentre que les veïnes anem perdent els nostres espais i els nostres drets.

Els nostres parcs i les nostres places tampoc s'escapen d'aquest procés elititzador: limitació d'horaris, com és el cas de la Plaça de les Dones del 36; prohibicions sense cap mena de sentit, com seria la recent prohibició de jugar a pilota a la Plaça de la Vila o la ja coneguda llei del civisme; o limitacions d'aforament discriminatòries per motius de veïnatge, com passarà ben aviat al Park Güell.

Per tot això, ARRAN Gràcia ens posicionem en contra d'aquest tancament que considerem que, lluny dels motius que dóna l'Ajuntament i el Districte de Gràcia amb Maite Fandos al capdavant, suposa la privatització d'un parc que és de totes les veïnes de la Vila i de la ciutat de Barcelona, discriminant-ne unes a favor de les altres. 

Si intenten aplicar lleis absurdes, desobeïm l'absurd!

 

La independència es construeix amb joventut i compromís

Diumenge 8, a les 17h a la Plaça del Raspall el jovent gracienc organitzem una cercavila: "La independència es construeix amb joventut i compromís" des de viles i pobles empoderem-nos!! T'hi esperem!!!

Per una Festa Major sense policia

El Pol té 26 anys i és membre de la Comissió de Festes Populars que organitza la Festa Major a la Plaça del Raspall. També és un dels socis impulsors de la Barraqueta. Va ser infant i monitor de l’Esplai Matinada i membre actiu de la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia. Vaja, un gracienc més perdut entre l’allau de turistes que habita Gràcia per Festa Major.

Tothom creia que el Pol havia marxat de vacances tal i com tenia previst. Per això ningú el va trobar a faltar durant tot un dia i tota una nit. Fins que vam saber que el Pol havia passat les darreres 32 hores detingut a la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de les Corts. 

La nit del dilluns 19 d’Agost va ser detingut al carrer Tordera amb Bailèn per haver donat l’alerta a dos companys de la propera presencia de Policia Secreta. Durant el trajecte a Comissaria va ser insultat, humiliat i maltractat físicament. Té cops a les costelles, a l’esquena, als testicles i a la mandíbula i de manera delirant se l’acusa d’atemptat a l’autoritat, desordres públics i lesions a tres agents. Aquesta detenció no va ser informada al Districte de Gràcia ni a la Fundació Festa Major malgrat existir Comissions de Seguretat diàries que tenen aquesta funció, fet que ens demostra la impunitat i descontrol amb que actuen els cossos de seguretat d’aquest país.

Aquest no ha estat un cas aïllat d’abús de poder durant la Festa Major. Els exemples són infinits i segur que cadascuna de vosaltres té alguna mala experiència que podria explicar. 

Quantes de vosaltres us vau haver d’identificar per tornar a casa vostra? 

Quantes vau haver d’aguantar la prepotència i les amenaces d’alguns agents?

Quantes us vau sentir intimidades amb la desproporcionada presència policial?

A quantes us van aplicar el “toque de queda”?

Ens agrada així la Festa Major?

S’està propiciant un model de Festa Major que porta que durant una setmana Gràcia sigui la discoteca de la Marca BCN. Una Gràcia comercialitzada i utilitzada com a atracció turística. Una Gràcia massificada. Una Gràcia blindada amb una presència policial que no coneix límits i que se supera any rere any.

Un model de Festa Major que ens fa que tinguem por al tornar a casa, que ens crea inseguretat al passejar pels carrers, que ens identifica com a sospitosos sense raons, que ens fa sentir i viure la violència a flor de pell. Un model de Festa Major que ha fet que el Pol dormís dues nits a comissaria enlloc de a casa seva.

 

No és això, companys, no és això!

 

Festes tranquil·les sense policia.

INDEPENDÈNCIA, SOCIALISME, FEMINISME PER CANVIAR-HO TOT

La  nostra  gent  ho  està  passant  malament.  El  poble  treballador  dels  Països  Catalans  està  patint profundament la crisi capitalista. Prop de dos milions de persones aturades, desenes de milers de famílies desnonades i uns índexs de pobresa que ja sobrepassen un quart de la nostra població. Han robat el futur al jovent i han robat el present a la gent gran. Joves que treballen per sous ínfims i gent gran que sacrifica la seva pensió per a poder mantenir tota la seva família. 

Alhora, la crisi capitalista ha estat una oportunitat per a accentuar el procés de robatori de la riquesa dels de baix per part dels de dalt. Els Països Catalans hem aportat més de 40.000 milions d’euros en interessos bancaris del deute públic, ens han liquidat a preu de saldo el nostre sistema financer, els nostres sectors estratègics  estan  en  mans  privades  d’unes  multinacionals  amb  gestors  locals  i  estrets  lligams  amb l’oligarquia espanyola. Els treballadors i treballadores som qui paguem amb els nostres impostos els costos de la seva festa. I el més greu, estan destruint i robant la nostra riquesa social: l’educació, la sanitat, les prestacions socials i els mitjans de comunicació públics.

Per  a  revertir  aquesta  situació,  la  independència  dels  Països  Catalans  és  imprescindible.  Sense  la independència  no és  possible establir  les bases per  a  conquerir  la  sobirania  real. Però  per  conquerir aquesta sobirania real cal que la independència vingui acompanyada d’un programa ferm de transformació social: sortida de la Unió Europea, nacionalització del sistema bancari i dels sectors estratègics, sistemes únics públics de salut i educació.

L’actual procés sobiranista, d’una part del país, s’ha plantejat com un xoc institucional entre l’autonomisme i l’estat. La crisi econòmica i l’ofensiva espanyolitzadora han obligat el vell autonomisme a abraçar el discurs independentista. Una conversió, però, més dèbil de la que aparenten. Incapaços d’afrontar l’hora de la veritat, aquella en que caldrà desobeir i fer front a l’estat i a la UE, resten obsessionats en deixar sempre oberta la porta a la renegociació amb l’estat d’un nou pacte fiscal.

En aquests moments d’efervescència i mobilització nacional i social, la tasca de l’independentisme i de l’esquerra dels Països Catalans no pot dedicar-se a intentar competir per obtenir una part de la medalla d’una glòria encara incerta, sinó que ha de dedicar-se a organitzar i mobilitzar el poble treballador per a que  pugui  esdevenir  l’actor  clau  en  els  temps  de  tensió  i  confrontació  que  han  de  venir.  Cal l’autoorganització popular per a fer front amb contundència a les mesures econòmiques antipopulars i als seus responsables, i també ens cal aquesta mateixa autoorganització per a imposar la voluntat democràtica de la gent quan la burgesia del Principat decideixi intentar aparcar el procés sobiranista a canvi d’un nou pacte amb l’estat més avantatjós.

La batalla per la independència cal plantejar-la per al conjunt dels Països Catalans. Fer el contrari és profundament  insolidari,  és  anar  contra  la  nostra  pròpia  història  i  és  escapçar  el  nostre  futur. L’independentisme ha de lluitar per la independència de la nació, i no pas per la independència d’una institució autonòmica. El nostre projecte polític és per a una societat amb forts lligams socials, econòmics i culturals forjats durant 800 anys, i no per a l’àrea d’influència d’una burgesia local.

I tota aquesta tasca cal fer-la sempre recordant que el motiu per la qual la fem és perquè la nostra gent no es vegi privada de la feina, de la riquesa social, dels drets col·lectius, de la nostra llengua i cultura. La fem perquè creiem en un futur digne i lliure per al nostre poble.

Per la nostra gent: Als Països Catalans decidim Independència, Socialisme i Feminisme.

Per canviar-ho tot!