Ho és i ho seguirà sent malgrat que fa
un mes vam rebre l'ordre dels jutjats en la què ens fixaven el
període de desallotjament: de l'1 al 15 de febrer. Des de llavors,
tothom, militants d'ARRAN, joves de Gràcia, militants
d'Endavant, Kasa de la Muntanya, CUP-Gràcia, l'Assemblea de la Vila i un llarg etcètera ens
hem posat mans a la feina. Perquè totes som el Casal Popular de
Gràcia, perquè totes hi formem part.
El
compte enrere ha començat i, el final, és (o això ens volen fer creure) inevitable. Com és de costum però, nosaltres no ens ho creiem. Nosaltres resistirem. Nosaltres vencerem.
El
tret de sortida va ser el cercavila que es va fer el passat 25 de
gener, on 300 persones es van ajuntar pels carrers de Gràcia sota un
mateix crit: "El Casal es queda a Gràcia!". Al
dia següent, la repressió tocava a la nostra porta, i 5 companyes
eren conduïdes a comissaria detingudes per haver okupat un nou casal
a Gràcia. Aquell mateix dia, la solidaritat va tornar a irrompre amb
força a Gràcia en forma de manifestació demanant la llibertat de
les joves empresonades i tornant a unir-nos a totes sota aquell mateix
crit.
I això no queda aquí sinó que encara queda lluita. Perquè a partir d'avui tot torna a començar
de nou. La resistència no es farà sols fent barricades, es farà
construint la unitat popular, la lluita en cada passa, donant a conèixer alternatives, aprenent
d'altres experiències... A partir del dia 1, d'avui, mostrarem que som capaces
de crear encara que ells ens vulguin destruir.
Avui, a les 7 del matí, ens hem tornat a trobar totes al
Casal Popular de Gràcia per mostrar les nostres alternatives, per
començar la resistència. I precisament és a partir d'avui que el Casal estarà ple
d'activitats i tallers diaris que, juntament amb els caps de setmana
temàtics, ompliran el carrer Ros d'Olano d'il·lusió, de ganes de
lluita i de resistència.
Han
sigut moltes les veus amigues que s'han ajuntat per donar suport al
Casal Popular de Gràcia, moltes mans que ens han ajudat a fer
cartells, pancartes, videos i demés. I a totes aquestes mans amigues, els hi
volem agraïr tot el que han fet pel Casal.
Però
ara ens toca a nosaltres, les joves, dir la nostra i resistir, perquè
no ens podran llevar allò que entre totes hem construït durant tant
de temps, durant 11 anys. Ara ens toca a nosaltres defensar el lloc on hem aprés a
estimar, a riure, a pensar, a fer, a plorar, a ser... En definitiva, a
defensar el lloc on ens hem pogut sentir com allò que realment som.
Perquè
ara, més que mai, és el moment de cridar ben alt que el Casal es
queda a Gràcia!
I
perquè després d'11 anys, continuarem resistint!
